SÍ AL BON HUMOR

Carai, quina repassada radiofònica  que ens va fer l’amic Lluís ¡! T’estem molt agraïts per la difusió de les nostres activitats. De fet hem rebut sol·licituds formalíssimes per part de la Real Federación Española de Actividades Ligeramente Arriesgadas, per tal que els assessorem en les seves pròximes ascensions a Montblanc.

 

Quan començarem la tria de les millors fotos? Feu-nos saber de la manera que millor us vagi la vostra decissió; que us en agraden tres? cap problema, es pot resoldre a lo “Eurovisión ”: tal foto four points, l’atra de més enllà ten points... i així anar fent.

Per  part de  Sortidetes triem la foto dels pares de Lluc IMG 1356, el motiu: està clar que la foto està captada en el precís instant en que al nen se li apareix la Mare de Déu de l’Abellera –fijo- Preciosa imatge. Això no vol dir que no es pugui votar altres fotos, és clar. Encara esperem els endarrerits que es barallen amb Picasa o Flickr, ànim!

 

Ahhh! Sortidetes no descansa! Us hem de dir que ja estem preparant la propera excursió a muntanya, i per suposat amb un nivell assequible però alhora interessant. No hi ha res de lligat i és ben clar que se’ns atansa el fred, el vent , les nevades, la calamarsa, la pluja, les tamborinades, Nadal, Reis i els parents. Però què pot aturar la fal.lera de fer cim? Potser un vermutet a la Plaça de la Font –les coses com siguin- Malgrat tots els handicaps que ens podem trobar us proposem que encerteu la localitat des d’on s'encetarà –SDV- la segona Sortideta. Una pista: un escriptor tarragoní va participar en l’escriptura d’una novel·la a “quatre mans”  on el poble n’és part  protagonista. La novel·la fou titulada: Estic morta, saps?

A quin poble ens referim?

CONCURS FOTOGRAFIC

Com podeu veure, de fotos se'n fan més des de que Sant Kodak va traspassar amb èxit. Us proposem que  ens feu arribar les vostres fotos de la sortideta: les que més us agradin. Afegirem un contacte si les teniu penjades a Picasa o a Flikc i demanarem que es voti la que més agradi. Hi ha premi! L’AMPA s’està rumiant entre un Jabugo Pata Negra cinc estrelles de Majetes de la Encina (Nadal ja ens amenaça) o una cantimplora d’alumini, però alguna cosa hi haurà, vota! Els pares d’Hector, els de Martí i els de Lluc ja han fet arribar les fotos, si cliques al damunt de les imatges entraràs a visionar l’àlbum complet.

Aquí va un exemple de foto que no pot guanyar cap concurs mai de la vida: tal com va comentar Javi, pare del peixet  Joel: "jo diría que con esta inclinación más que el grupo te va  a salir la cámara del lado" 

Glups.... menys mal que també tenim bons fotògrafs. T'animes?

 

 

ESCOLTA LA RÀDIO!

Potser alguns de nosaltres no sabem que el Lluis, pare del tortugueta Lluc, col·labora en el programa de ràdio Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio que s’emet els  diumenges de 9 a 10 del matí. Aquest programa el dirigeix  Carles Capdevila i tracta el món de la infància amb força simpatia. El Lluis fa uns comentaris que n’hi ha per llogar cadires i no us estrany que aquest diumenge “raji” de la nostra Sortideta a Prades. Us animem a que us espolseu la son festiva i sintonitzeu el programa. Al llistat de links del Bloc podeu obtenir informació del programa i fins i tot baixar alguns talls de veu

PD: L’equip de Sortidetes va captar un dels moments de màxima tensió periodística per part del pare del Lluc, atent, com podeu comprovar a la foto, en captar qualsevol incidència digna de ser comentada.

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=856

LA NOSTRA PRIMERA SORTIDETA!

Quina passada! Després dels nervis del dia d’abans, tement que les quatre gotes del dissabte no es convertissin en un aiguat de diumenge, ens vam anar trobant a la plaça Imperial Tarraco, de mica en mica, amb bon humor als llavis i amb el convenciment de que cap núvol malastruc ens malbarataria  el dia. Plaça col·lapsada, vehicles amb cadireta de nen per tot arreu. Hi som tots, qui falta? N’hi ha que pujaran al seu aire, des de casa, tot s’hi val ja que, comptat i debatut, la sortida de veritat s’iniciarà a les 11  a la plaça de Prades. Un cafetó, unes rialles, darrers consells a la canalla per a que s’ho prenguin seriosament i au! a caminar, que a l’ermita de l’Abellera hi falta gent. El camí transita per una rasa vermellosa que de tant en tant posa a prova la perícia dels adults.

“Posa el peu aquí, repenjat  allà, no toquis els esbarzers, vols dir que cal aquest bastonot? ” La canalla tot s’ho mira, tot ho toca, no sempre camina  endavant  i  posa en evidència la paciència dels pares que a vegades oblidem  que els petits tenen el seu ritme, tot i les dificultats que això  comporta. Pinyes encantades, bolets al·lucinants, branques misterioses, tolls atractius, molsa misteriosa, arbres meravellosos, fulles fantàstiques, pedres extraordinàries –carai tu, com quan nosaltres érem petits!- I ara som pares i mares encantats de veure aquest estol de peixets, cavallers, tortugues i indis avançant  en una sortideta que fa d’un diumenge qualsevol  un dia de cole especial, però amb les mares i els pares. I quan vam arribar a l’Abellera, després d’una bona estona de “trialera”, us penseu que els nostres plançons estaven cansats? Ni parlar-ne! Allí hi havia mil forats per descobrir, tres-centes balmes per regirar i un milió de pares lliurats als encants dels seus nens amb la confiança de que aquell diumenge si que se’n anirien a dormir d’hora. A dinar! Renoi quins macarrons, quines, coques, quines truites de patates, xoriços, formatges i pomes i mandarines, alguna rajola de xocolata i avellanes del país, i després a gestionar una becaina, que el dia convida. I com qui no vol la cosa vam anar tirant cap a Prades, cadascú als seu aire, que ja ens coneixem el camí. La tornada també és emocionant... tot el que puja.....¡concurs de cul brut! ¡cal aprofitar els tobogans vermells! Les mares emocionades veient els progressos acrobàtics dels fills, els pares una mica amoïnats (demà he de posar jo la rentadora) i tothom convençuts que els nens de l’Arrabassada tenen fusta d’excursionistes... No hi fa res, ells –els nostres petits- van fer el que més saben fer: jugar, i nosaltres –els més grans- ara, a partir de la primera Sortideta, quan coincidim a la porta de l’escola potser ens mirem amb una certa complicitat i ens piquem l’ullet.

 

 

 

                                                                                                                

BON TEMPS?

 Si hem de fer cas a les prediccions habituals tindrem un bon dia, tot plegat no costa res afegir una mica de roba d’abric pels més petits (cal no oblidar que Prades és a 950 mts. nivell mar). El que sí que és cert és que podem deixar les raquetes de neu i els mitjons amb bateria escalfadora  incorporada (MBEI) per a una altra ocasió.

 

FULLES I BOLETS

Ens han dit que el camí que porta a l’ermita de l’Abellera està ple de fulles de roure i d’auró que la tardor s’ha endut de les branques i que això li dóna un aspecte preciós. Els més entenimentats saben veure pels racons més bonics bolets de tota mena. També sabem que el camí transita per canaletes de pedra vermella i arrodonida i que en certs trams sembla un tobogan que convida a deixar anar el cul de dalt a baix, potser això ens faci pensar que sempre que es va a muntanya, encara que sigui per una estoneta, val la pena anar ben calçat per tal d’estalviar-se ensurts. Segur que els que remeneu bosc ja teniu les vostres botes de tota la vida, però recorda que si te’n compres unes de noves val la pena deixar-se guiar una mica pel botiguer i recordar que les botes noves no s’han d’estrenar mai en la primera sortida –els peus t’ho agrairan- 

http://www.gruptramuntana.com/altres_coses/material_de_muntanya.htm

BOCATAS

I tu quin bocata et fas per sortir d’excursió? Ets dels clàssics de la truita o t’agrada lluir-te  en el difícil art de la bocateria? Està comprovat que val la pena currar-se una mica la menjada de l’esmorzar, ja que la sensació de  gana  augmenta a la muntanya i, si per estalviar-te  maldecaps t’has fet un mini bocata de tonyina, potser que et moris de gana i enveja al·lucinant amb els modelets de bocata que poden aparèixer dels sarrons dels companys de ruta. Perquè no ens expliques el teu bocata preferit? Podria ser que donessis idees a més d’un/a indecisos.

Va, els de la comissió encetem el “canal gormand” de SORTIDETES amb un bocata que vam gaudir en una passejada:

ENTREPÀ DE CANSALADA I PEBROT ESCALIVAT:

Cal pa del dia, un pebrot vermell, un tomàquet, cansalada fresca, sal, oli i herbes provençals.

Escaliveu el pebrot i el tomàquet  al forn o a la xurrasquera i després fregiu la cansalada. Peleu el pebrot i feu-ne tires, trinxeu el tomàquet pel damunt del pa i saleu amb prudència. Cobriu amb pebrot (net i tallat) i amaniu amb un fil d’oli, després poseu la cansalada aromatitzada amb herbes provençals, si voleu fer una altra capa de pebrot, feu-la.

Desconeixem les virtuts energètiques d’aquest àpat, però a més d’un fa entrar salivera.   

PANELLETS

Una bona manera de procurar-se energia mentre caminem, és menjant les famoses  barretes energètiques, però tot plegat més ens estimem tirar de la nostra pròpia gastronomia i anar preparats amb dolços casolans. No és cap mala idea -ara que és temps- portar panellets que,  al cap i a la fi, amb tanta ametlla, sucre i el que hi posem, són una veritable bomba energètica. I si t'hi veus amb cor aquí tens recepta i elaboració ¡ANIM!

http://www.amposta.info/gastronomia/panellets.htm INGREDIENTS - 1 Kg. Ametlla molta - 800 gr. Sucre - 300 gr. Pataca o moniato bullit - 4 Rovells d'ou. - 1 pell de llimona ratllada ELABORACIÓ:

Barrejar tots els ingredients: la farina d'ametlla, el puré de moniato, els rovells de l'ou, la llima ratllada i el sucre. Treballar bé fins aconseguir una massa homogènia. Per a fer panellets de coco, cafè, xocolata, etc., haurem de separar la massa en tantes parts com sabors diferents li vulguem donar. Agafar una porció de massa i amb les mans donar-li forma rodona. Arrebossar de pinyons, ametlla a trossets o decorar amb fruita confitada. Abans d'enfornar, pintar amb ou batut els panellets de pinyons i ametlla a trossets. Els decorats amb una ametlla sencera, els passarem abans per clara d'ou i després per sucre glaç. D'aquesta manera ens quedaran glassejats. Per a que no s'enganxin a la llauna, a la base de cada panellet, podem posar un trosset de paper d'alumini, pa d'àngel o bé posar-los en un motlle dels que s'utilitzen per a les trufes de xocolata. Agafar les parts de la massa que teníem reservades i donar-li a cadascuna el sabor que vulguem: barrejar amb coco ratllat, cafè sol.luble dissolt amb una mica d'aigua, cacau en pols... Un cop li hem donat la forma, arrebossar amb sucre glaç. Els panellets no necessiten gaire temps de cocció. Els posarem durant 5/6 minuts a la part baixa del forn per a que es coguin de la base. Després, els pujarem a la part mitja i els tindrem entre 5 i 6 minuts més. S'ha d'anar vigilant constantment, perquè cada forn és diferent i es podrien cremar. La temperatura del forn, que prèviament haurem calentat, ha de ser d'entre 170/180º. 

PRIMERA SORTIDETA: L'ERMITA DE L'ABELLERA

Us convidem a participar en la primera SORTIDETES. Hem triat l’excursió de l’Ermita de l’Abellera de Prades per encetar el calendari d’aquest curs 2008-2009. Potser sí que mols de vosaltres ja hi heu estat a l’ermita, però segur que no ho heu fet compartint camí amb els companys d’escola. Caldrà canviar la bossa del cole per una motxilla de muntanya. Ei, no us espanteu que no cal que pesi massa! Un secret: els pares també venen i no us estranyi que ells s’encarreguin de portar la cantimplora, la màquina de fer  fotos i el dinar. Els més petits poden portar l’esmorzar i una gorra per si fa sol. I si ens plou mentre caminem? Ja podria passar, ja, que per això som a la tardor: no s’ha d’oblidar mai un impermeable i uns mitjons de recanvi a la motxilla, no fos cas.

 HEM  TRIAT EL DIA: DIUMENGE 9 NOVEMBRE

L’HORA DE SORTIDA : 9 del matí

EL LLOC SORTIDA DE TARRAGONA: Plaça Imperial Tarraco

RECORREGUT: Tarragona-Valls-Alcover-Montral-Capafons-Prades

SORTIDA DE PRADES: aproximadament a les 11 (entre preparacions i esmorzar una mica)

ARRIBADA A L’ERMITA: ¿? Dinar (Bocata, carmanyola... ), passar una estona i tornar a PRADES

 L'ermita de l'Abellera és a Prades, a la comarca del Baix Camp. Us proposem un bonic passeig des de la vila de Prades fins l'ermita.  Aquest enllaç permet una aproximació als aspectes técnics de la sortida (Palau Robert)

http://www10.gencat.net/probert/AppJava/ruta.jsp?id=138&comarca=8