dimarts, 6 de gener del 2009

SEGONA SORTIDETA. ÉS HIVERN.VENS A MONTRAL?


El Ses Majestats d’Orient ens han portat una nova SORTIDETA ! Prepareu les motxilles i enllustreu les botes que ja hi tornem. Alerta, però! Aquesta segona SORTIDETA no és apta per a panxes fredes perquè toca l’hivern de ple i això vol dir que cal recordar que podria ser…que no fóra impossible… que a lo millor… que no ens estrany…- vaja, que farà FRED. Traieu la pols a mitjons gruixuts, paravents, guants, passamuntanyes, barrets, reconstituents variats, etc. Quan vam provar la sortida va fer bo del bo i millor, però no sempre es té tanta sort i, tot que el recorregut que us proposem és de dificultat mínima, cal encomanar-se a  Sant Nonsfotis per si cas.

Què us sembla anar a fer un recorregut circular (començar i acabar en el mateix lloc sense repetir camí) El lloc triat com a punt de sortida és l’Aixàvega, un poblet prop de Montral. El recorregut passa per un bosc preciós (l’Estelada) i ens porta fins als peus de Montral passant per una antiga Nevera i el toll del Drac. Fins aquí la primera part del camí. Podem dinar en el camp de futbol de Montral, on hi ha molt espai per jeure i per a que la canalla s’esbravi sense massa perill. Si el temps acompanya i les forces ho permeten encara ens podriem permetre un mega-partidàs de futbol apte per a menors de 200 anys. Després d’haver recollit els supervivents continuem amb l’excursió tornat a l’Aixàvega, però per el camí ral que comunica els dos pobles. Si us fixeu en les fotos que acompanyen aquest text us podeu fer idea de la SORTIDETA: boscos amb follet, masos misteriosos, camins plens de fulles màgiques, senyals a les pedres i pobles encantadors. Estigueu alerta que aviat us diem la data (potser el darrer diumenge de gener?)

    


dilluns, 5 de gener del 2009

JA HAN PASSAT ELS REIS

                                   
Potser una de les sortidetes més "brutals" i imaginables. Passen un cop a l'any i no sé com s'ho fan que en només una nit deixen joguines i regals a gairebé tothom. Jo cada any espio una estoneta,  mirant fixament el balcó per si els enxampo, però no sé pas què  passa que aviat se m'afluixen els ulls i em quedo adormit. Quan era petit la padrina em deia que mai ningú que toqui vores ha aconseguit aguantar tota una nit de REIS despert. Em deia que tenen una mena de cosa màgica que ningú acaba d’albirar, que et fa venir la son tan si vols com si no. Només el Benet de cal Pitxell va aguantar –que ella sabés- però que l’endemà no va poder explicar el que havia vist perquè es va quedar mut de la impressió. Durant un temps la gent del poble va sospitar que s’havia tornat beneit  per la gosadia d’espiar tota la nit i a la fi es va confirmar la sospita quan el Benet de cal Pitxell va desaparèixer per córrer món. Ningú sap on para. Ell tampoc, però tant li fa, en té prou  havent  vist el que va veure.