dissabte, 5 de novembre del 2011

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (2)


Cal preveure el tema de l’aigua. No és per res, però tot i que sembli estrany, a la natura es pot arribar a passar molta set. El cert és que la major part del món està envoltat d’aigua salada –que només serveix per cuinar pijades tipus arròs caldós a l’aigua salada recollida a dos kilòmetres de la costa… són 125 eurets- i  si en beus vomites. Excel·lent purgant però poc graciós si tens set, que és del que es tracta. Altres llocs força naturals on anar sense aigua no fa goig són els deserts i altres indrets de vida més aviat discreta. No hi vagis si ets dels que opinen que per alleugerir pes a la motxilla no cal portar cantimplora. Fins i tot en el nostre país es pot patir set. Catalunya també està sotmesa als rigors de la sequera i la major part dels recorreguts de muntanya no tenen un bon punt d’aigua com per anar alegrement d’excursió. Això vol dir que ja podeu afegir al sarronet un bidonet d’aigua per no patir. Quanta aigua? Sabem de subjectes que han passat set de veritat i van amb una garrafa de 5 litres a l’esquena, no fos cas, diuen,

dijous, 3 de novembre del 2011

és quan dormo que hi veig clar


És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
 
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic 
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina
J.V. FOIX

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (1)

Val, el tema del tall ja el tenim arregladet, però nogensmenys important és l'equipatge que ens ha d'acompanyar a l'excursió. En realitat no cal  altra cosa que una roba còmoda acompanyada d'un jec pel fred quan en fa i unes espardenyes resistents, un sarró per portar l'entrepà i una capellina per si plou o el barret si fa sol. Això, podriem dir, és el bàsic que gairebé tothom té a casa sense haver de buidar el Decathlon. Però el cert és que la persona moderna, actual, equilibrada i sostenible té consciència de que hi ha una sèrie de necessitats que no es poden menystenir. I si fa fred, i si em perdo, i si fem nit, i si cal demanar l'helicòpter? DNS no ho vulgui, però el cert és que tot i no allunyar-nos massa de casa qualsevol imprevist pot ser una molèstia considerable. Som famílies més o menys honorables amb nens més o menys bufons, però posem-hi per cas, una pedregada nivell 1 caient d'imprevist durant la caminada, pot enviar l'honorabilitat a la canonada de les aigues brutes mentre que els nens... continuen sent més o menys bufons. Què vol dir això? ja faci un sol espaterrant o no, si vas a la muntanya cal portar una capellina, xubasqueret, anorac, paraigües, cangur o un pal.li portat pels ministres de finances de Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya. El que sia, perquè una remullada és una remullada. Si també portes uns mitjons de recanvi ovació i pinxo de truita.
   Més coses: un "pareo" -sí, un pareo com el que portava James Bond en una de les seves aventures pot ajudar molt- portar un bebè, protegir del sol, fer una faixa, lligar un paquet, amagar les vergonyes, fer d'estovalles... no continuem ja que en la següent entrada proposarem un concurs de coses que es poden fer amb un pareo. Una llanterna és un altre dels trastets indispensables. Que sigui menudeta.  Absteniu-vos de portar aquelles andròmines de kilo plenes de piles gruixudes que poden iluminar el camp del Nàstic. Ai el Nàstic! aquests sí que en necessiten de llum! Una llanterna petita, tipus frontalet fa gràcia de portar, però més en fa si, pel que sigui, se't fa fosc mentre tornes i no hi ha lluna. "És aleshores, quan dorms, que hi veus" .. i veus que si no has recordat de posar piles noves a la llanterna...