Sembla mentida la quantitat d’usos que pot tenir una tenda de campanya. Des d’artefacte per a que la motxilla pesi més, fins a mampara publicitària, passant per habitacle per a pernoctar que, al cap i a la fi, aquesta sembla ser la seva utilitat. No tothom ha vist una tenda de campanya en el seu hàbitat natural, és a dir: desplegada a la muntanya o a les zones permeses. Els habituals als càmpings estan avesats a sentir com tots el sants del cel baixen a empentes guiats pels renecs dels campistes novells –i no tan novells- que obliden claus, vents, masses, o senzillament els falla la punteria a l’hora de subjectar la tenda al terra. No te pèrdua l’espectacle gratuït que s’empassen els jubilats alemanys, asseguts davant la caravana amb parabòlica i nevera reventona, prenent-se un “mojito” mentre contemplen la impagable moguda de la parelleta que acaba d’arribar al vespre i que, amb un frontal, pretenen emular les construccions del Foster, Gairebé sempre és ELL qui clava les martellades als claus mentre ELLA s’ho mira mig compadida mig conformada –víctima d’experiències d’altres sortides- sense esma de dir res, ja que en aquest casos els sentit comú no val i qualsevol comentari en pro d’una edificació equilibrada provoca una reacció airada per part de l’enginyer de torn. Gairebé sempre ho aconsegueixen...a les dues de la matinada: ELL amb els artells cardats i ELLA amb un principi d’hipotèrmia i la prometença d’anar d’hotel en la pròxima sortida. I l’herba del càmping que se la confiti el Bob Marley, tu! Aquella nit dormen separats i sense dir-se bona nit, un a cada extrem de la tenda. ELL no entén el motiu. ELLA sí.
És un art muntar la tenda. Sobretot aquelles iglús plenes de bastons elàstics, traus sospitosos, cintes d’us incomprensible i instruccions amb coreà. Cal paciència i posar-hi pit i deixar-se assessorar pels experimentats. Hem arribat a veure set persones opinant al respecte i envoltant a la pobra víctima que no se’n sortia. Tots deien la seva fins que van arribar a la conclusió que aquell japonès potser no entenia massa bé el català.
I què? Nosaltres mai hem acabat de muntar-la bé i prou que hem dormit!... fins que no ens ha plogut de nit! És aleshores quan un se’n adona del valor de tibar bé els vents, eliminar les arrugues i plantar-la en lloc idoni. Llevar-se a les quatre de la matinada xop com un gripau és bonic d’explicar quan han passat uns mesos, però mentrestant... què voleu que us digui?: FOT!
I tot plegat perquè aquesta darrera SORTIDETA anem de càmping NIVELL 1, és a dir: tenda de campanya, sac i màrfega inflable si pot ser. Hi ha varis nivells: amb rulot, amb autocaravana, amb bungalow, motor-home... me’n deixo cap? Hem apostat per la primera modalitat pensant que l’aventura pels nostres petits/es serà impagable, perquè en definitiva es tracta de DORMIR AL CARRER! Envoltats d’arbres, pedrots, esquirols, ratolins, guineus, porcs senglars, ocells, òlibes, ducs i mussols, serps, escarabats i gent que ronca. Potser alguns de vosaltres ja heu tastat l’experiència, però per els que som novells en aquest tipus d’activitat no deixa de ser engrescador i potser una mica inquietant. D’entrada no cal patir perquè pernoctarem en un càmping i això vol dir: CIVILITZACIÓ. Gairebé tot controlat i amb una notable quantitat de comoditats al nostre abast: lavabo, dutxa, servei de bar-restaurant, ombra, proximitat a la carretera per sortir corrent si s’escau i la companyia d’altres salvatgets. Tot plegat amanit amb les conseqüents incomoditats de la vida comunitària a l’aire lliure (ens veurem les cares sense afaitar de bon matí? Estan prou insonoritzats els “zulos” anomenats water? I el terra, és tou el terra? Ni pensar-ho. Els terres acostumen a ser extremadament durs i adornats amb una pedra situada estratègicament sota la ronyonada i de la qual cosa te’n adones a les tres de la matinada. “Estimada, i si canviem de lloc?” “Vols el divorci?” respon ella, i continua roncant. És per això que recomanem l’ús d’una màrfega (matalàs inflable) per passar el millor possible la nit, que ja som pares i mares de família, tu!
