dilluns, 30 de setembre del 2013

Tornem-hi

Holaaa. La gent de Sortidetes ens comencem a desvetllar. La veritat és que l’arribada de la tardor ens motiva per a pujar més sovint a la muntanya. Aquesta temporada us tornarem a proposar excursions de diumenge –que no de “domingueros”- per a compartir. Traieu la pols de la motxilla que aviat tornarem a donar notícies.


dijous, 18 d’abril del 2013

DESGRIMPANT


FOTO DE CLÀUDIA GUERRERO

L'entrada als avencs requereix una mica d'esforç. Vàrem fer una filera que semblava una serp baixant per la rocalla dels avencs. Al darrera deixàvem el sol per entrar a les fosques profunditats cavernoooosessss! Pares i mares, nens i nenes, amb els sentits presos a la pedra vam escalar i desescalar el que convingués!

dimecres, 17 d’abril del 2013

FOTO FAMILIA

                                                     FOTO DE CLÀUDIA GUERRERO

dimarts, 16 d’abril del 2013

LA CANALLA DE LA FEBRÓ


La Mussara, diuen els entesos que és  un lloc misteriós, talaia del Baix Camp i porta de dimensions desconegudes. Si mai no hi has estat de nit, mira de planejar una escapada per gaudir del silenci i la meravella de la contemplació, deixa´t seduir per la possibilitat de ser abduït per estranyes criatures que remenen pels racons de les cases derruïdes. Si hi vas sola hauràs de trempar els nervis, el campanar que encara presideix el lloc es retalla contra les estrelles i no pots evitar que els ulls vegin llumetes en el fossar que hi ha a la vora. De caguen, tu. 
   Però ahir era diumenge, 14   d’abril, commemoració  -entre altres coses-  de l’aniversari de la  Segona República i dia solejat com pocs. Dia de pocs misteris, més aviat ple de cridòria, rialles i jocs de canalla. També se’ns sentia els pares: no corris,  vigila on et poses, no llencis pedres, no empentis, no emprenyis... que hi farem, som mares i pares patidors. Aquest cop anàvem als Avencs, per un caminet que sortia del darrera del poble i anava a petar al pla de l’Agustenc tot travessant la carretera.  Des d’allà –bonica explanada- als avencs en quinze minuts.
   Encara hi ha qui creu que el General Prim s’hi va amagar. Eren altres temps. Abans s’amagaven en les coves i ara ho fan darrera una pantalla de plasma, la qüestió està en no donar la cara; el que si que donen son samarretes curulles d'imbecilitat pàtria i buides de principis, tan buides com les cases que desnonen. Però la llegenda no acaba aquí, no. Sembla ser que el general portava algunes bosses amb calerons i que unes monedes  d’or es van perdre en la foscor. El nostre tresor trobat va ser baixar a les profunditats i passar entre les immenses parets del lloc. L’ombra, la frescor, la humitat, la cova plena de llumetes i carones sorpreses mirant la llum fugidissa.
   M’agrada anar als avencs. Em fan venir records d'infantesa, quan el pare em volia sorprendre amb una meravella com aquesta. Em va sorprendre. Encara em sorprèn. Sempre que hi torno veig al pare, amb una caçadora  de cuir, negra, gastada, somrient en veure la meva cara, la dels meus fills quan els mostro el que un dia vaig veure, immutable, impertorbable. Com la pedra, com els records.

divendres, 5 d’abril del 2013

LA MUSSARA-AVENCS DE LA FEBRÓ-LA MUSSARA

2ª SORTIDETA 2012-2013


Tornem a sortir. Aquesta vegada volem anar als Avencs de la Febró, una excursió que ja vam compartir algunes famílies la temporada passada, però que paga la pena  repetir. L’any passat la vam realitzar en ple hivern i realment, els pocs valents que hi vàrem gosar, vam gaudir  d’una fresqueta que déu ni do. Esperem que aquest cop el temps ens sigui més benigne i puguem disfrutar del camí i de la visita als magnífics avencs i la cova que els presideix. Es tracta d’una excursió clàssica, d’iniciació a les Muntanyes de Prades i que sovint deixa una impressió que dura molt de temps pel fet que durant una estona sembla que entrem en un món misteriós i màgic, malgrat que darrerament les aglomeracions de visitants li facin perdre una mica aquest tel de màgia. Potser estaria bé proposar una SORTIDETA mig nocturna a la llum de la lluna per assaborir els encants d’aquest paratge entre les ombres i els racons encantats. Ho deixem anar. De moment la nostra intenció es passejar de dia i, això sí, fer una visita a la cova dels avencs, on diu la llegenda que el mateix general Prim –les darreres fotos no el deixen massa ben parat- s’hi va aixoplugar per refugiar-se durant les guerres carlines, allà pel 1843.


2ª SORTIDETA CURS 2012-2013
DIA: Diumenge 14 d’abril de 2013
LA MUSSARA-AVENCS DE LA FEBRÓ-LA MUSSARA
NIVELL: A partir de P-3
DIFICULTATS: Camí planer i agradable. L’accés als avencs es realitza per un parell de canaletes senzilles però on cal estar alerta. Qui ho vulgui podrà entrar a la COVA dels avencs, cal anar alerta a les relliscades i la foscor.
DESNIVELL: Poc, el camí és agradable i gens exigent
RECORREGUT: Senyalitzat amb posts i pintura.
PROVISIONS D'AIGUA: Millor portar una cantimplora de casa.
QUEVIURES: Si vens esmorzat de casa pots portar alguna cosa per a rosegar pel camí. Cal portar DINAR i potser berenar per si calgués. Recorda que l'excursió no és llarga però tanmateix a la natura no hi ha res curt..
IMPRESCINDIBLE: Capellina, anorac...  i llanterna! Estem en plena primavera i pot ploure encara que no ho sembli. Segur que farà fresca i els avencs són obacs. SI VOLS ENTRAR A LA COVA PORTA LLANTERNA
PLANS: Sortida de La Muissara i anar fent fins els avencs, dinar, esbarjo i tornada a casa.
SORTIDA CAMINANT  DE LA MUSSARA: Aprox. a 11 hores
SORTIDA TARRAGONA: 9,00 (primer xiringuito de la platja de l'Arrabassada –el més proper a l’escola)


dissabte, 26 de gener del 2013

diumenge, 13 de gener del 2013

el medol


Ens en havien parlat d'aquesta excursió. De fet la recordem molt llunyanament, d'abans de pensar en nens, en SORTIDETES,  en escoles...  Us la recomanem si voleu fer un mati de diumenge tot passejant pels voltants de Tarragona. Jo recordo haver-la fet sortint vora el cementiri de Tarragona direcció Llorito i... però eren joves i les cames responien, ara ens conformem en fer creure els nens que som una mena de super-man que distingeix un pi d'una figuera. Aquest diumenge l'hem entomat des de Monnars i en una horeta i escaig hi hem arribat. El camí no cansa i és prou senzill com per a que els de P-4 el facin en un plis-plas (com corren els de P-4, tu!... sense comentaris dels de 2on!) No sabem si la proposarem per a SORTIDETES, però si mes no us animem a que feu caminets dels voltants per estirar cames i conèixer els camins de muntanya que ens envolten.