SURT EL DARRER DIA DE L'ANY
La festivitat de Sant Silvestre, el darrer dia de l’any, marcava una fita destacada en la celebració de certes pràctiques i cerimònies, com ara el curiós costum de l’home dels nassos, ésser fantàstic que posseeix tants nassos com dies té l’any. El darrer dia de l’any, el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas, tot i que d’una mida considerable. No obstant això, hom parla a la mainada d’aquests tres-cents seixanta-cinc nassos perquè sigui cercat entre la multitud, fent la broma d’esverar-los dient que ja ha passat per l’indret fa una estona, quan el cert és que no existeix. La tradició del personatge imaginari va portar a realitzar una rua o parada, i es feia arribar aquest personatge per via marítima, més tard es va localitzar al Pla de Palau la seva rebuda a la ciutat, que es feia cap al punt del migdia, situant-se en un lloc elevat des d’on es pogués veure per tothom mentre es mocava el gran nas, feina en la qual embrutava una dotzena de llençols. Actualment la cavalcada pels carrers de la ciutat d’aquest personatge és promoguda per diverses entitats i associacions ciutadanes. Però aquest home dels nassos no és exclusiu de la ciutat de Barcelona: també el coneixen en diferents poblacions catalanes. Diuen que passa de camí vers una terra imprecisa i s’hi fan les mateixes bromes a la mainada. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Subjecte que havia estat representat per un arbre, l’arbre dels nassos, a la soca del qual viu l’home dels nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. D’altra banda, la figuració del déu romà Janus, com a personatge amb dues cares en un mateix cap, la que mira cap al passat i la que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom, fan pensar que l’origen de l’esmentat personatge carregat de nassos sigui una variant de la dita divinitat de tradició.
TEXT DE: Inventari d'elements dels paissatge urbà
