DECEPCIÓ TOTAL
Decepció total . Fins i tot algú remugava “que nos devuelvan el dinero!!” Indignació a dojo entre els irreductibles de Sortidetes. “Això no pot ser, quina poca formalitat! Si diuen una cosa s’ha de complir”. Doncs no senyors, no hi va haver manera de calmar els nervis mentre la tensió anava passant dels 220 volts i puja.
Menys mal, menys mal que van caure quatre flocs de neu que van relaxar la cosa, que si noooo.....
I és que el grupet de sortidetes anava a lluitar contra els elements a cor que vols cor que desitges. Els uns parapetats darrera d’un bon paravents, els altres ni s’havien tret el pijama per tal de escalfar el cuixàmen. Barrets polars, bufs, guants i alguna petaca indiscreta que podia facilitar l’aclimatació. Només calia mirar els peus de la gent per adonar-se’n de l’abast de l’expedició. Recordaré tota la vida quan vàrem arribar al punt de trobada (platja de l’Arrabassada) Una parella d’avis matiners que feien footing es van aturar i ens van mirar de dalt a baix: On aneu, canalla? -van dir- a la muntanya - vaig respondre. Els avis es van agafar fort de la mà mentre una llagrimeta lliscava per la galta de la vella. Sou valents! Que tingueu sort! Recordo que ens vàrem abraçar emocionadament mentre entonàvem “L’hora dels adéus” versió Falsterbo Mari. Les previsions meteorològiques eren esfereïdores: pluja, vent, fred polar... i vulguis que no els sortidins vàrem actuar en conseqüència: HI ANEM, PERÒ PREPARATS! Ah amigo! Quan vàrem arribar a Montral els nassets de L’Abril, de l’Arnau, del Víctor, de l’Elia, de la Ivet, del Martí, de l’Érik, de la Maria, de l’Eva, de l’Enriq, del Guillem, del Joan Nil,de l’Abril, de la Noa, del Joel, es van posar vermellets i enseguida van sorgir comentaris assenyats per combatre el fred amb garanties tipus “si us pixeu a les mans protegeix més que els guants goretex”, “jo vaig veure en una pel•lícula que si t’enxampa el fred i vas mullat el millor es anar en pilotes i tots ben abraçadets! “El millor per conservar la calor es menjar fesols i anar petarran, això sí, cal anar amb calçotets llargs”...Bé, no cal estendre’s més, ja veieu que d’experiència un niu. El cas es que sense acabar l’esmorzar ja anàvem dret a la Foradada. La gent de Montral s’havien amuntegat a la sortida del poble per a donar-nos un emocionat adéu quan... Però si no fa fred! Però si no plou! Però si no venteja! Doncs resulta que feia un preciós dia d’hivern que ens feia l’ullet i ens beneïa amb la seva protecció. De mica en mica, va anar desapareixent folres, anoracs guants i bufs i quan vàrem fer cim ens vàrem instal•lar tranquil•lament sota una balma de la Foradada i allí vàrem dinar...
UNA GRATA SORPRESA
Quan ja ens havíem despenjat les motxilles per disposar-nos a dinar van aparèixer per l’ull de la Foradada la família de l’Eva, de P-3. Pel que sigui van fer tard al punt de trobada, però ells que sí ens van anar seguint la pista fins a trobar-nos!! Això és tenir ganes. L’Eva va dir que potser la caminada l’havia cansat una mica, però jo us puc assegurar que caminava de valent pels corriols de Montral. Animem a les famílies de P3 , P4 i P5 a que acompanyin questa iniciativa de l’AMPA de l’Arrabassada.
La tornada va ser un plis plas i el fred... el fred no hi va ser. Fulls de reclamacions a la finestreta 32
