Doncs no va poder ser. Com que nosaltres anàvem a lluitar contra els dimoniets que sotjaven l’establia de la Pobla de Montornès i no contra els elements, vam decidir deixar-ho estar i canviar els plans. Anem al cinema? Anem-hi!! Per a alguns va ser la primera experiència de veure una “tele” gran, però per a tots ( l’Emma, el Joel, el Roger, la Natàlia, la Juny, el Martí, el Selvi) va ser una oportunitat de veure la peli junts. Ben cert que als pares també ens va agradar la pel·lícula... i no perquè l’esperit de Nadal faci virgueries, no.
diumenge, 28 de desembre del 2008
SORTIDETA AL CINEMA!!
QUINA INOCENTADA DE DIA!!!
Carai quin dia!! Sembla ser que les coses no milloraran i que no serà massa agradable passejar els petits amb pluja. Més d’un s’ho pensarà a l’hora de sortir i potser caldrà replantejar la visita. Una opció per no “claudicar” del tot fóra anar al cinema plegats. A les “Bruixes d’Altafulla” fan el Ratoncito Perez/ Madagascar… Podria ser una opció de Sortideta. Què en dieu?
http://www.entradas.com/entradas/LES-BRUIXES-CINEMES-7-cine_1_2_1_43_379
dijous, 25 de desembre del 2008
TIÓ DE NADAL
Ahh! El tió ens ha cagat un CONTE. Una història de com va arribar el tió a la Núria... una nena com nosaltres.
Com cada any, quan s’atansa Nadal, la Núria es belluga nerviosa per tota la casa. El seu pare se la mira amb un mig somriure, assegut a la butaca fent veure que llegeix el diari. La nena, quan ja no es pot aguantar més, es llença al damunt del pare i li demana quan arribarà el tió.
-Quan arribarà el tió? –això mai se sap. Uns anys ho fa d’hora i altres anys s’entreté qui sap on. Potser demà, o passat demà aparegui. Ara, filla, no hi pensis més i ves a jugar una estona.
Però la Núria hi pensa de valent, no se’n pot estar de recordar com li donava cops l’any passat i de la quantitat de llaminadures i de joguinetes que va recollir. Va arribar l’endemà, però no hi havia ni rastre del tió, i a l’endemà de l’endemà tampoc s’ensumava res. Ja no podia més, va acabar per sospitar que per alguna estranya raó aquell any es quedaria sense tió
-Papà! Que no arriba el tió?
El pare es va regirar en la butaca de llegir el diari, es va gratar el nas i va mirar amb un cert aire de preocupació a la seva filla.
-Ara que ho dius nena, sí que és estrany, ja gairebé som Nadal i el tió no ha vingut –El pare va acompanyar la cara de preocupació de la Núria, però només per uns segons, ja que de seguida va picar-se el front molt excitat.
-Ves que ja hi sigui i no ens en hàgim adonat! Aquestes bèsties ja ho tenen això de fer entremaliadures. Potser se’ns ha amagat per algun racó de casa.
El pare es va aixecar i va agafar a la nena de la mà gairebé arrossegant-la per tota la casa.
Van mirar per tot el menjador, després sota els llits de les habitacions i dins els armaris,
Van regirar el lavabo i l’estudi dels pares.... res de res.
-La cuina, Núria! segur que és a la cuina, allí s’hi està calent i fa bona olor de sopa. Els tions són de vida, no et pensis.
La porta de la cuina estava tancada i en sortia una flairada d’escudella pel dessota . Van obrir la porta molt delicadament, com si no volguessin espantar el tió. A la Núria els ulls li feien guspires, però quan va entrar a l’estança se li va apagar tot rastre de lluïssor a la cara perquè, el tió, el seu tió, no hi era.
-Aquest any no tindré tió?
Va ser aleshores que el pare de la Núria es va esvalotar de veritat, com si hagués recordat alguna cosa important.
-Nena, ja ho sé! Ens hem oblidat d’escampar les cendres de Nadal.
-Les cendres de Nadal?
En aquell moment a la Núria li va venir al cap l’endemà de la foguera de Sant Joan, a finals de Juny. Es llevava aviadet i sortia de casa amb els pares. Anaven a veure les restes de la foguera. Les brases ja no cremaven i no quedava res més que claus i filferros recargolats i mig ensorrats en les cendres. El pare recollia unes quantes cullerades de cendra i les guardava dins d’una capsa de llauna amb una etiqueta molt gastada on s’hi podia llegir: ”Cendres de Nadal”. Tota el món sabia que pels volts de Nadal calia escampar aquelles cendres màgiques pels racons de casa i que, si no es feia, el tió no podria ensumar de cap de les maneres el camí per anar a la seva llar.
El pare va treure del rebost la llauna de cendres i les va abocar en un plat. La Núria ja ho començava a veure més clar i va pensar que potser se’n sortiria de trobar el tió. Ella que sí, agafa el plat disposada a escampar les cendres, quan, un cop de vent va fer petar una finestra mal tancada i en un tres i no res les cendres van sortir volant fora de casa perdent-se pels carrers del barri.
-Ara sí que l’hem fet bona!
-Papa, les cendres!
-Me sap greu, Núria, però se les ha emportat el vent i la llauna està buida.
La Núria no va dir res més, però va deixar escapar unes quantes llàgrimes . Aquell vespre se’n va anar a dormir amb la certesa de que el tió, aquell any, no passaria per casa seva.
Però el cas és que als voltants de mitja nit la nena es va desvetllar a causa d’un gran trasbals. Se sentien corredisses per la casa i una mena de xivarri. La porta de la seva habitació es va obrir de cop i va aparèixer el cap de pare.
- Núria, nena, desperta! Se m’acaba d’ocórrer que encara hi ha un lloc de la casa on no hem mirat
- -On?
- En el terrat d’estendre roba!
No hi havia cap dubte, era la darrera oportunitat de trobar el tió. El pare anava vestit de dalt a baix i s’havia posat les botes de muntanya , l’abric, els guants i la bufanda. Ella de seguida es va vestir i també es va preparar per anar al terrat a les tantes de la nit.
El pany de la porta del terrat va grinyolar de fred en fer girar la clau. Després va entrar una bafarada d’aire glaçat que va fer estremir la Núria. Menys mal que el tió s’ho valia, perquè si no, a qui se li ocorreria pujar al terrat a aquelles hores? Es van agafar de la mà com si volguessin compartir aquell moment tan màgic, però el tió no treia el nas per cap dels racons. La Núria ara ja estava segura que aquell any no hi hauria tió. Si hagués pogut veure els ulls de son pare només hi hauria llegit perplexitat d’adult. L’home estava repenjat a la barana quan de sobte es va sentir un gran terrabastall, com si centenars de tambors toquessin alhora molt acompassadament. La Núria va córrer a la vora del pare i es va posar de puntetes per veure-hi millor.
-Què és això?
-No ho sé
Desenes, què dic desenes! Centenars! Un munt d’ulls vermells que semblaven cremar, avançant en filera, s’apropaven a la casa de la Núria. La nena, quan es va refer de la sorpresa va distingir millor aquells ulls vermells. No era altra cosa que els ulls d’una immensa pila de tions que s’anaven congregant en direcció a casa seva.
-Ara ho entenc tot! –va cridar el pare- les cendres que es va emportar el vent s’han escampat per tota la ciutat i han guiat els tions a casa nostra! Quina passada, nena!
Els tions movien les potes picant al terrat provocant aquella sorollada, i a més a més els ulls vermells retallats en la foscor impressionaven de valent. La Núria no s’ho podia creure
-Tots venen a casa?
-Tots
Es va imaginar l’endemà picant a dojo, coberta de llaminadures i fireta, picant sense parar fins que se’n cansés. Ves per on com canvien les coses, feia una estona que no tenia cap esperança i ara era a punt de ser propietària de tots els tions de la ciutat. De cop li va venir un pensament.
-Papa, si tots els tions de la ciutat venen a casa, la cosineta Alba tindrà tió?
-Em temo que si els tens tots tu, la cosineta Alba no en podrà tenir cap.
El soroll era cada cop més ensordidor. La porta de l’entrada de l’escala s’havia obert i els tions capdavanters començaven a pujar les escales fent-ho tremolar tot amb les seves trepitjades. I aquells ulls vermells.
-I els nens de l’escola?
-Cap ni un
Allò la va trasbalsar. Ja li feia patxoca això de tenir un ramat de tions per a ella sola, però no li feia cap gràcia anar carregada de dolços si els altres no en tenien cap.
-Núria, cal que prenguis una decisió –en aquell moment, si hagués mirat els ulls del pare hi hauria pogut llegir tot l’amor del món.
Però la Núria tenia els ulls tancats, de puntetes, repenjada a la barana.
-Desitjo que cada tió torni a la casa que li correspon. Desitjo que ningú es quedi sense el seu tió.
El vent va tornar a bufar. De cop i volta es va fer silenci. La casa ja no trontollava. Tots els tions, sense que ningú els dirigís, van desfer la filera i es van anar perdent pels carrers de la ciutat, cercant la seva veritable llar, fins que ja no se’n veia cap pel carrer
-Has triat, Núria. Au, anem a casa, que fa fred.
La nena va tornar al llit, emocionada com mai no ho havia estat. Com qui no vol la cosa tots els nens de la ciutat tindrien el seu tió gràcies a la seva decisió. Però, i ella?
La son ja la podia. Tot comptat i debatut s’està millor al llit que no pas al carrer . El pare la va acotxat i li va regalar el petó més dolç del seu repertori de petons.
-Bona nit Núria.
-Bona nit, papa.
La Núria es va adormir pesant en tot el que havia esdevingut aquell dia. Les cendres, el ventent, la desil·lusió, l’esperança, la decisió, la màgia. Sí, la màgia, perquè quan la Núria ja gairebé dormia es va obrir molt pleret la porta de la seva habitació i alguna cosa que no parava d’ensumar i que tenia uns ulls tan vermells que semblaven cremar, va dir, amb veu mil·lenària i escruixidora.
-Bona nit, Núria. Fins demà
dissabte, 20 de desembre del 2008
SENSE DISCUSIÓ
La primera guanyadora del concurs de fotos de sortidetes ha sigut la Patrícia -mare de Natàlia (tortugueta de P-3) Moltes felicitats. S'ho mereix. Va haver-hi unanimitat en premiar principalment el conjunt de fotografies realitzat per la nostra artista de la càmera. De entre el públic va sorgir un "lo sabía" perfectament identificable. A ver: que no te corroa la envidia cual cocacola desincrustante, que en el próximo concurso igual se materializan esos 100 gramitos de jamón y afinamos más los diafragmas, caramba!
FELICITATS!!
NO ES BROMA
Com qui no vol la cosa ha sorgit el nom de La Riojana, conegut lloc d'esbarjo social, com l'indret més apropiat per a concentrar un grupet d'escolars de P-3, P-4 acompanyats de familiars amb destinació a un pessebre epifànic, toma ya! no se sap que en diria Boccaccio de tot plegat si aixequés el cap, però pot fer patxoca. Cal pensar que les representacions comencen a les sis i que a partir de les cinc s'obre la guitxeta per adquirir les entrades. Què us sembla si ens trobem a les 16,30, anem a la Pobla, comprem entrades i aprofitem l'estona per berenar? És important que els que hi pensem anar diguem la nostra per tal de conciliar opinions.
PD Per tal d’il·lustrar el missatge hem mirat de trobar una imatge del Punt de Trobada, però el més decent que ens ha sortit és aquest magnífic plat de Patatas a la Riojana.
dimarts, 16 de desembre del 2008
PATRIGALETES
Ja saps que una de les flaques de sortidetes són les “delicatessen” gastronòmiques. De tant en tant introduïm pessics de recepta per si les voleu provar: que si un entrepà especial per l’esmorzar de l’excursió, que si uns panellets per aportar súper calories. Avui us proposem unes galetes per berenar o –certament- per a tothora. Fa uns dies que vam tenir el gust de tastar les galetes de la Patrícia, mare de Natàlia (tortuga de P-3) Després de menjar la primera galeteta, ja li estàvem demanant la recepta per bé de la humanitat.
Jo esperava que ens digués que es tractava d’un secret de família guardat amb set panys o que abans que ella obris boca els de la cocacola ens revelarien el secret de la fórmula de la beguda. Reconec que tremolava pensant en la possibilitat de la negativa quan…
-Por supuesto chicos, faltaría más.
Sense paraules, bocabadats, palplantats, al·lucinats.......
Tenim la recepta! –ens l’ha fet arribar via mail- Val a dir que a sortidetes hem tingut serioses discussions a l’hora de decidir si compartíem o no aquest tresor amb vosaltres. Fins i tot algú sospesava la possibilitat d’obrir una petita multinacional galetàira, però a la fi a vençut la generositat, carai! que s’atansa Nadal i cal empastifar la vida amb una mica de dolçor, oi?
Avui us passem una recepta. En pròximes edicions l’altra recepta. Que aprofiti!
GALLETAS DE AZUCAR Y MANTEQUILLA
3/4 taza de mantequilla sin sal ablandada (170 grs.)
1 taza de azúcar moreno (220 grs.)
2 huevos
½ cdta. de extracto de vainilla (5 ml.)
2 ½ tazas de harina de trigo todo uso (310 grs.)
1 cdta. de polvo de hornear (3 grs.)
½ cdta. de sal (3 grs.)
2 cdas. de azúcar en polvo
1 cdta de agua
3 gotas de zumo de limón
azúcar de colores
2 platos pequeños
En un bol grande mezclar la mantequilla y el azúcar hasta que se haga una crema muy suave. Agregar los huevos y la vainilla, batir bien. Seguidamente agregar los ingredientes secos. Dividir la masa en 2 y envolver cada porción con film transparente.
A la mañana siguiente, encender el horno a 200ºC. Preparar una bandeja con papel de horno. Sacar una porción de masa y en una superficie enharinada extenderla (3 o 4 mm. De grosor), cortar con un corta pastas enharinado también y colocar las galletas dejando un dedo de separación entre ellas. Hornear durante 6 y 8 minutos hasta que los bordes estén ligeramente dorados.
Pasar a una rejilla y dejar enfriar.
Letras pequeñas importantes!
- La mantequilla se puede dejar fuera de la nevera y si no se ablanda (porque hace mucho frío), puede trabajarse un poco con la batidora antes de agregarle el azúcar.
- Se puede cambiar el azúcar moreno por azúcar blanca, en ese caso serían 300 grs. de azúcar blanco.
- Importantísimo dejar enfriar la masa en la nevera toda la noche (o al menos 6 horas), esto hará que los sabores se combinen mejor y que la masa al momento de estirarla no absorba tanta harina, lo que haría que las galletas resultaran duras.
- la masa cuando se va calentando se vuelve grasosa, es mejor trabajar rápido estirar, cortar y hornear.
- Para extender la masa va súper bien una lámina de silicona sobre la mesa.
- Yo usé una tableta de chocolate al 70% para la cobertura de las de chocolate.
- En vez de azúcar de colores o chocolate se puede usar frutos secos molidos, coco rallado o sésamo.
- Se mantienen frescas 2 meses si se guardan en una lata o en algún recipiente hermético y oscuro.
- La masa cruda también puede congelarse por 2 meses. Al momento de hacerlas solo hay que bajarlas al refrigerador el día anterior.
dijous, 11 de desembre del 2008
VOLS VENIR TU, RABADÀ?
SORTIDETA EXTRAORDINÀRIA DE NADAL!
Has visitat mai un pessebre vivent? arreu Catalunya n'hi ha un fotimé, però nosaltres tenim la sort de que vora Tarragona se n'hi organitza un a la Pobla de Montornès. Perquè no hi anem plegats? Potser sigui difícil coincidir tots alhora, ja que tot comptat i debatut entre P-3 i P-4 som un munt de tortugues, peixos, cavallers i indis.
Es poden triar varis dies: 21-25-26 i 28 de desembre. L'horari és de sis a vuit del vespre. Els adults paguen 5 € i els més petits (fins a 8 anys) no paguen! (bona notícia per les bessonades, tu)
Les dades les hem arreplegat via telèfon, però podeu consultar el següent enllaç:
http://www.tinet.org/~amicsm/info.htm
DE BONUM ROLLAE
dimarts, 9 de desembre del 2008
POTSER T'HO CAGARÀ EL TIÓ
dijous, 4 de desembre del 2008
QUE NO T'ENGANYIN
dimarts, 2 de desembre del 2008
dilluns, 1 de desembre del 2008
LA PROPERA SORTIDETA
EL VIDEO
Ens ha desaparegut el vídeo, a causa de moviments tècnics de dubtosa qualitat, però no us esvereu, ja que ho hem comunicat als pares de la Juny i segur que aviat el tornarem a tenir penjat en el BLOC. Per cert, no oblideu que si us interessa una còpia del vídeo de la primera "trescada" ho podeu demanar al Jordi i la Montse.
Més notícies fotogràfiques: les votacions s'estan estancant i a finals de setmana donarem per tancat el concurs. Us avisem que el premi es donarà a conèixer durant el transcurs de la demostració coral que el dia 17 realitzaran els nostres fills al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.
dijous, 27 de novembre del 2008
MÉS FOTOS
Per cert, hi ha rumors que els de YOUTUBE van bojos per adquirir els drets d'un vídeo que circula per la xarxa amb imatges exclusives de la primera Sortidetes. Si hem de fer cas de les xafarderies, els autors del vídeo -família llunyana de cal Spilverg- no tenen previst publicar res fins com a mínim el mes de JUNY!
“Clar, no hi res a fer amb els de National Geografic, deu ser una infiltrada!... (sense comentaris)
“Total por unas lonchitas de jamón”...(pocs comentaris)
L’extrem de poc “fair play” i l’actitud egoista ha arribat a límits de bufetada quan, entre els “corrillos” de mares i pares que cada tarda vigilen que la canalla s’acabi l’entrepà, s’ha estès la brama de que si els estudiants de l’UAB estan ocupant facultats per no sé què d’uns espaguettis a la bolonyesa en mal estat, què menys que ocupar la sala de l’AMPA de l’Arrabassada per a fer front a una injustícia tan gran.
Envejosos!
“Es que el jamón, es jamón”.... (continua la absència de comentaris).
PREGÓ: per a tots aquells/es que vulgueu una còpia en DVD del vídeo d'aquesta sortideta, se us fa saber que els pares de la JUNY (Tortuga P3) us la poden facilitar
dilluns, 24 de novembre del 2008
SORTIDASSA XXXL!!!
Això és una SORTIDASSA! No fa massa que vam llegir a la contraportada del Diari de Tarragona l’odissea d’una família que va decidir canviar de vida i anar-se’n de viatge per tot el món. Van començar enllaçant l’Argentina amb Alaska a bord d’un vehicle que més s’assemblava a un cafetera que no pas altra cosa, però xino-xano ho van aconseguir, i després... més viatges i més aventures. Remenant per internent ens vam assabentar que la gent està encantada de llegir el llibre i que a més d’un se li’n va l’esperit a terres llunyanes. També vam saber que l’obra només es pot adquirir a la llibreria de Barcelona ALTAIR (especialitzada en viatges). Quan hi vam anar no quedava cap edició en espanyol –de català ni parlar-ne- i com que l’anglès només l’entenem en presència de Shakespeare ho vam deixar per altra ocasió. Algú de vosaltres l’ha llegit? Afegim la connexió amb la pàgina web dels Zapp per deixar anar un tast, però els de sortidetes a la pròxima que visitem Barcelona tornarem a demanar per l'edició espanyola del llibre, que se’ns fa més fàcil de pair.
Tot plegat això ens fa pensar que potser alguns de nosaltres ens plagui la cosa de llegir literatura de viatges, muntanya, aventures... i ens faci gràcia comentar-recomenar-recordar... alguna obra en especial. Us animem a compartir les vostres joies literàries amb tots els familiars de l’escola. Va! No us faci mandra treure la pols a aquells anys que pensàveu que podíeu escapar de l’engranatge! (això cal llegir-ho posant-hi veu tenebrosa i enteranyinada)
Com ho podem fer? si cliques damunt la imatge del llibre que hi ha al panell de la dreta faràs cap a un altre BLOC anomenat BIBLIOSORTIDETES... SOU BENVINGUTS!
PER CERT, TOT I QUE ENCARA NO ES CONEIX EL PREMI DEL CONCURS FOTOGRÀFIC CONTINUEM ANIMANT-VOS A VOTAR. EN LA COLUMNA LATERAL PODEU SEGUIR L’ESTAT DE LES VOTACIONS
http://www.argentinaalaska.com/
dimecres, 19 de novembre del 2008
SÍ AL BON HUMOR
Carai, quina repassada radiofònica que ens va fer l’amic Lluís ¡! T’estem molt agraïts per la difusió de les nostres activitats. De fet hem rebut sol·licituds formalíssimes per part de la Real Federación Española de Actividades Ligeramente Arriesgadas, per tal que els assessorem en les seves pròximes ascensions a Montblanc.
Quan començarem la tria de les millors fotos? Feu-nos saber de la manera que millor us vagi la vostra decissió; que us en agraden tres? cap problema, es pot resoldre a lo “Eurovisión ”: tal foto four points, l’atra de més enllà ten points... i així anar fent.
Per part de Sortidetes triem la foto dels pares de Lluc IMG 1356, el motiu: està clar que la foto està captada en el precís instant en que al nen se li apareix la Mare de Déu de l’Abellera –fijo- Preciosa imatge. Això no vol dir que no es pugui votar altres fotos, és clar. Encara esperem els endarrerits que es barallen amb Picasa o Flickr, ànim!
Ahhh! Sortidetes no descansa! Us hem de dir que ja estem preparant la propera excursió a muntanya, i per suposat amb un nivell assequible però alhora interessant. No hi ha res de lligat i és ben clar que se’ns atansa el fred, el vent , les nevades, la calamarsa, la pluja, les tamborinades, Nadal, Reis i els parents. Però què pot aturar la fal.lera de fer cim? Potser un vermutet a la Plaça de la Font –les coses com siguin- Malgrat tots els handicaps que ens podem trobar us proposem que encerteu la localitat des d’on s'encetarà –SDV- la segona Sortideta. Una pista: un escriptor tarragoní va participar en l’escriptura d’una novel·la a “quatre mans” on el poble n’és part protagonista. La novel·la fou titulada: Estic morta, saps?
A quin poble ens referim?
dijous, 13 de novembre del 2008
CONCURS FOTOGRAFIC
Aquí va un exemple de foto que no pot guanyar cap concurs mai de la vida: tal com va comentar Javi, pare del peixet Joel: "jo diría que con esta inclinación más que el grupo te va a salir la cámara del lado"
Glups.... menys mal que també tenim bons fotògrafs. T'animes?
ESCOLTA LA RÀDIO!
Potser alguns de nosaltres no sabem que el Lluis, pare del tortugueta Lluc, col·labora en el programa de ràdio Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio que s’emet els diumenges de 9 a 10 del matí. Aquest programa el dirigeix Carles Capdevila i tracta el món de la infància amb força simpatia. El Lluis fa uns comentaris que n’hi ha per llogar cadires i no us estrany que aquest diumenge “raji” de la nostra Sortideta a Prades. Us animem a que us espolseu la son festiva i sintonitzeu el programa. Al llistat de links del Bloc podeu obtenir informació del programa i fins i tot baixar alguns talls de veu
PD: L’equip de Sortidetes va captar un dels moments de màxima tensió periodística per part del pare del Lluc, atent, com podeu comprovar a la foto, en captar qualsevol incidència digna de ser comentada.
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=856
LA NOSTRA PRIMERA SORTIDETA!
Quina passada! Després dels nervis del dia d’abans, tement que les quatre gotes del dissabte no es convertissin en un aiguat de diumenge, ens vam anar trobant a la plaça Imperial Tarraco, de mica en mica, amb bon humor als llavis i amb el convenciment de que cap núvol malastruc ens malbarataria el dia. Plaça col·lapsada, vehicles amb cadireta de nen per tot arreu. Hi som tots, qui falta? N’hi ha que pujaran al seu aire, des de casa, tot s’hi val ja que, comptat i debatut, la sortida de veritat s’iniciarà a les 11 a la plaça de Prades. Un cafetó, unes rialles, darrers consells a la canalla per a que s’ho prenguin seriosament i au! a caminar, que a l’ermita de l’Abellera hi falta gent. El camí transita per una rasa vermellosa que de tant en tant posa a prova la perícia dels adults.
“Posa el peu aquí, repenjat allà, no toquis els esbarzers, vols dir que cal aquest bastonot? ” La canalla tot s’ho mira, tot ho toca, no sempre camina endavant i posa en evidència la paciència dels pares que a vegades oblidem que els petits tenen el seu ritme, tot i les dificultats que això comporta. Pinyes encantades, bolets al·lucinants, branques misterioses, tolls atractius, molsa misteriosa, arbres meravellosos, fulles fantàstiques, pedres extraordinàries –carai tu, com quan nosaltres érem petits!- I ara som pares i mares encantats de veure aquest estol de peixets, cavallers, tortugues i indis avançant en una sortideta que fa d’un diumenge qualsevol un dia de cole especial, però amb les mares i els pares. I quan vam arribar a l’Abellera, després d’una bona estona de “trialera”, us penseu que els nostres plançons estaven cansats? Ni parlar-ne! Allí hi havia mil forats per descobrir, tres-centes balmes per regirar i un milió de pares lliurats als encants dels seus nens amb la confiança de que aquell diumenge si que se’n anirien a dormir d’hora. A dinar! Renoi quins macarrons, quines, coques, quines truites de patates, xoriços, formatges i pomes i mandarines, alguna rajola de xocolata i avellanes del país, i després a gestionar una becaina, que el dia convida. I com qui no vol la cosa vam anar tirant cap a Prades, cadascú als seu aire, que ja ens coneixem el camí. La tornada també és emocionant... tot el que puja.....¡concurs de cul brut! ¡cal aprofitar els tobogans vermells! Les mares emocionades veient els progressos acrobàtics dels fills, els pares una mica amoïnats (demà he de posar jo la rentadora) i tothom convençuts que els nens de l’Arrabassada tenen fusta d’excursionistes... No hi fa res, ells –els nostres petits- van fer el que més saben fer: jugar, i nosaltres –els més grans- ara, a partir de la primera Sortideta, quan coincidim a la porta de l’escola potser ens mirem amb una certa complicitat i ens piquem l’ullet.
divendres, 7 de novembre del 2008
BON TEMPS?
Si hem de fer cas a les prediccions habituals tindrem un bon dia, tot plegat no costa res afegir una mica de roba d’abric pels més petits (cal no oblidar que Prades és a 950 mts. nivell mar). El que sí que és cert és que podem deixar les raquetes de neu i els mitjons amb bateria escalfadora incorporada (MBEI) per a una altra ocasió.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
FULLES I BOLETS
Ens han dit que el camí que porta a l’ermita de l’Abellera està ple de fulles de roure i d’auró que la tardor s’ha endut de les branques i que això li dóna un aspecte preciós. Els més entenimentats saben veure pels racons més bonics bolets de tota mena. També sabem que el camí transita per canaletes de pedra vermella i arrodonida i que en certs trams sembla un tobogan que convida a deixar anar el cul de dalt a baix, potser això ens faci pensar que sempre que es va a muntanya, encara que sigui per una estoneta, val la pena anar ben calçat per tal d’estalviar-se ensurts. Segur que els que remeneu bosc ja teniu les vostres botes de tota la vida, però recorda que si te’n compres unes de noves val la pena deixar-se guiar una mica pel botiguer i recordar que les botes noves no s’han d’estrenar mai en la primera sortida –els peus t’ho agrairan-
http://www.gruptramuntana.com/altres_coses/material_de_muntanya.htm
dimecres, 22 d’octubre del 2008
BOCATAS
I tu quin bocata et fas per sortir d’excursió? Ets dels clàssics de la truita o t’agrada lluir-te en el difícil art de la bocateria? Està comprovat que val la pena currar-se una mica la menjada de l’esmorzar, ja que la sensació de gana augmenta a la muntanya i, si per estalviar-te maldecaps t’has fet un mini bocata de tonyina, potser que et moris de gana i enveja al·lucinant amb els modelets de bocata que poden aparèixer dels sarrons dels companys de ruta. Perquè no ens expliques el teu bocata preferit? Podria ser que donessis idees a més d’un/a indecisos.
Va, els de la comissió encetem el “canal gormand” de SORTIDETES amb un bocata que vam gaudir en una passejada:
ENTREPÀ DE CANSALADA I PEBROT ESCALIVAT:
Cal pa del dia, un pebrot vermell, un tomàquet, cansalada fresca, sal, oli i herbes provençals.
Escaliveu el pebrot i el tomàquet al forn o a la xurrasquera i després fregiu la cansalada. Peleu el pebrot i feu-ne tires, trinxeu el tomàquet pel damunt del pa i saleu amb prudència. Cobriu amb pebrot (net i tallat) i amaniu amb un fil d’oli, després poseu la cansalada aromatitzada amb herbes provençals, si voleu fer una altra capa de pebrot, feu-la.
Desconeixem les virtuts energètiques d’aquest àpat, però a més d’un fa entrar salivera.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
PANELLETS
INGREDIENTS - 1 Kg. Ametlla molta - 800 gr. Sucre - 300 gr. Pataca o moniato bullit - 4 Rovells d'ou. - 1 pell de llimona ratllada ELABORACIÓ: |