El sender forma part de la ruta del Carrasclet. Es tracta d’un PR prou important com per a tenir-lo en compte. Val a dir que de l’Arbolí fins a Gallicant hi ha aproximadament 2 (dos) quilometres. Imagino a més d’un/a calculant: fantàstic! dos quilometres ve a ser mitja hora caminat! Error! Ja sabeu que l’equip de Sortidetes prova els camins abans de proposar-los i… a pas P3 sense cap ajuda que no fos: ànim, una mica més! Sí, tens raó, aquesta formiga té mama i tal i qual, vàrem trigar:1hora i 30 minuts en arribar al poble fantasma de Gallicant. Entenem que Sortidetes vol anar al pas dels petits i ens complau veure els seus esforços grimpant, avançant i retrocedint. El camí és una RAMPA estreta i pedregosa que s’enfila dels 714 metres nivell mar de l’Arbolí fins els gairebé 1000 metres de Gallicant. Fent símils amb la Setmana Santa que és a punt de petar-nos al cap, s’assembla força a una mena de Golgota que no s’acaba mai. Això sí, amb la seguretat de que abans de tres dies ets al cel, perquè arribar a Gallicant en un dia clar i assolellat s’ho val. S’albiren les serres del Montsant i les timbes de Siurana on la reina mora va esperonar el seu cavall negre i, més enllà, els congostos dels Gorgs i la prometença d’un llunyà Mont-ral. Algú adduirà: “Bé, però quan hi arribem una doll d’aigua pura i cristal·lina ens reconfortarà d’aquest calvari, no?” Doncs no. Ja us podeu anar imaginat el perquè de la fugida del veïnat del poble. NO HI HA AIGUA. Ni una font ni cap toll digne de ser llepat pels arrabassaries. Cal tenir-ho en compte, molt en compte, ja que l’experiència ens diu que és bo anar bevent aigua sovint i en poca quantitat per tenir el cos hidratat i així no cansar-se tant. Allò d’anar al camp amb una ampolleta de 150 no val. Per a que us feu una idea del caminet, la foto il·lustra amb certa precisió el que ens espera....Uhhhhhhhhh!
