a tenir-ho en compte

Tormentas

Una tormenta es una inestabilidad atmosférica fuerte acompañada de descargas eléctricas (rayos), casi siempre lluvia y a veces granizo. En montaña son frecuentes en las tardes de verano, aunque también pueden producirse en otros momentos. No suelen durar más de una hora. Todo montañero debe saber qué hacer y qué no hacer ante una tormenta. Dos son los peligros:    Ser alcanzado por un rayo.    Quedar atrapado por la rápida crecida de un río o torrente debido a la lluvia caída. ¿Qué es un rayo? Dentro de las nubes se producen incontables colisiones de partículas que provocan la acumulación progresiva de cargas eléctricas. Normalmente las cargas positivas se desplazan a la parte superior de las nubes y las negativas a la inferior. El aire no es conductor eléctrico, pero si la humedad es muy alta éste se convierte en conductor. La diferencia de potencial eléctrico puede producir una descarga (rayo):     En el interior de una nube     Entre nubes     Entre la nube y el suelo Las descargas pueden llegar a corrientes de 20.000 amperios y a voltajes entre 10 y 100 millones de voltios, energía que se libera en forma de calor. Dura una fracción de segundo y es uno de los fenómenos atmosféricos más peligrosos. Los rayos no se desplazan en línea recta. Alcanzan velocidades de hasta 140.000 Km/sg. Al llegar a tierra destrozan fácilmente 20 metros a la redonda, pueden quemar árboles y electrocutar seres vivos. ¿Qué es un trueno?  Es el estruendo provocado por un rayo. El aire en contacto con el rayo se calienta entre 8.000 y 30.000 grados centígrados, provocando una onda expansiva inmensa, que puede oírse incluso a kilómetros de distancia. Los truenos retumban por el desfase entre las ondas de las distintas partes del rayo. La velocidad del sonido (340 m/sg) es mucho menor que la de la luz, por lo que el trueno se oye más tarde que vemos el relámpago. ¿Qué hacer en caso de que una tormenta nos sorprenda en la montaña?     Ante todo mantener la calma, valorar la situación y actuar de forma lógica.     Si estamos en un lugar alto o encrestado hay que bajar, evitando crestas, lomas y aristas, y refugiarse en partes bajas no propensas a inundarse.     Hay que abandonar todo lo que llevemos metálico, especialmente piolés y bastones, al menos a 30 metros de distancia.     La mejor posición para esperar que pase la tormenta es en cuclillas, quietos, lo más agachados posible, tocando el suelo sólo con las botas (la goma de las suelas es buen aislante). También podemos esperar sentados encima de un objeto aislante, una cuerda enrollada, o la mochila si no tiene armadura metálica.     Podemos guarecernos en el interior de una cueva si ésta tiene cierto tamaño (al menos metro y medio de profundidad y al menos dos metros de anchura) y si no hay un curso de agua en ella.     Podemos protegernos en el interior de un bosque, mejor cerca de los árboles más bajos.     Podemos protegernos en el interior de un coche o furgoneta, tras bajar la antena y cerrar las ventanillas y entradas de aire. (Se forma una 'jaula de Faraday' que aísla eléctricamente).     Si estamos en un refugio, hay que cerrar todas las puerta y ventanas para evitar corrientes de aire, y apagar la chimenea.     Si estamos en una vía ferrata hay que abandonarla inmediatamente.     Si estamos cerca de una pared de piedra, hay que mantenerse al menos a tres metros de distancia, es decir, no pegados a ella.     Alejarse de verjas metálicas, alambradas, vías de ferrocarril, instalaciones eléctricas o telefónicas, motocicletas o maquinaria agrícola que podrían actuar como pararayos.     Apagar teléfonos móviles y walkie-talkies.     Mantenerse alejado de rebaños y animales. ¿Qué NO hacer?     No hay que correr, ya que la turbulencia de aire provocada podría atraer al rayo.     No hay que protegerse bajo árboles o piedras aisladas, que podrían hacer de pararayos.     No entrar en aroyos, charcas o lagos, ya que el agua es buena conductora de la electricidad.     No usar paraguas con punta de metal.     No coger ningún objeto metálico con las manos.     No andar descalzo.     No hay que quedarse en vaguadas, valles estrechos o zonas donde pueda aculumarse el agua, para no vernos sorprendidos por una crecida.     No protegerse en una tienda de campaña, ya que sus varillas metálicas podrían hacer de pararayos.     No montar a caballo ni en bicicleta. El rayo está cerca Si notamos:     Que se eriza el pelo de los excursionistas     Que los objetos metálicos zumban como un enjambre de abejas     Que los objetos metálicos emiten destellos     Pequeñas descargas eléctricas entre montañeros Estamos ante desplazamientos de cargas eléctricas, el aire se ha vuelto conductor, y el peligro de rayo es inminente. Hay que tumbarse en el suelo rápidamente, en la parte más seca que encontremos, manteniendo cierta distancia entre los integrantes del grupo. Si un rayo alcanza a un miembro del grupo     Podemos atenderle enseguida, ya que el rayo no queda en él.     Hay que aplicar técnicas de reanimación (boca a boca si no respira, masaje cardíaco si no tiene pulso).     En los puntos del cuerpo por donde haya entrado y salido el rayo habrá quemaduras, que hay que curar adecuadamente.     El accidentado puede haber perdido la visión o el oído, tener trastornos nerviosos o algún hueso roto.     Hay que pedir urgentemente asistencia médica. Lo mejor, prevenir Lo mejor es no vernos en la tormenta.     Si vemos que se acumulan gruesos nubarrones, con aire cálido y húmedo, y con turbulencias de aire, lo mejor es dar media vuelta y finalizar la excursión cuanto antes.     Asimismo, en verano hay que comenzar las rutas muy temprano, para asegurar que terminamos antes de las cuatro de la tarde, evitando así los momentos de mayor probabilidad de tormentas.

 

JO M'HO PENSARIA ABANS DE COMPRAR-LO...

la maison pour la fenêtre. On anirem a parar

                                        

No oblidis la fotografiadora! L’AMPA de l’escola  llença la house per la windows i s’estira amb un val de 30 € (trenta eurets) en material DECATHLON per a premiar la millor fotografia  d’aquesta tercera SORTIDETA. Les bases del concurs encara estan per decidir, però si fa o no fa es tracta de presentar UNA FOTO que no hagi estat premiada per NATIONAL GEOGRÀFIC –posem-hi per cas- i que s’haurà de portar en paper (ja decidirem el tamany) per poder-ne fer exposició al cole. Déu meu! 30 €! On anirem a parar? La subsecció primera de la secció de Festes tremola: si us gasteu els diners en premis haurem de demanar subvencions al Partit Comunista de les Terres Cavades! Què en pensaran els de l’Ensenyança? Au! lubriqueu-vos el dit i desobtureu-vos l’ull, que el premi s’ho val.

CAL ANAR PREPARATS PER SI PLOU

                                       

                                                

EL TEMPS

NO ES UN PLANETA IMAGINARI

El castell dels Pirineus

 René MAGRITTE

Gallicant no és un Planeta Imaginari, però ho podria ser. La seva situació de talaia privilegiada permet sentir abans que ningú el cant del gall. No sabem quin temps ens farà el dia 19 d’abril, però en cas de bonança i si  el sol  ens acompanya no serà cap mala idea  portar el bloc de dibuix i uns llapis de colors per a relaxar-te dibuixant –si t’agrada pintar o ho vols provar- o, no oblidar la màquina de fer fotos per a trobar aquella imatge meravellosa que et reconciliarà amb l’art o amb qui sigui, carai! 

GALLICANT. SEGONA ESTACIÓ. L'ARBRE DE LES MONEDES

Ah!, però Gallicant no tan sols té l’atractiu de caminar i arribar. També amaga un parell de secrets. El primer no us el puc revelar perquè no és un secret de veritat,  però el segon sí: Gallicant és un dels pocs llogarets de les contrades que té un Arbre de les Monedes. ARBRE DE LES MONEDES? Antigament hi havia la creença de que si un arbre havia estat utilitzat com amagatall del producte d’algun robatori comès pels bandolers de la zona hi havia la possibilitat que aquell esdevingués en Arbre de les Monedes. Els rondallaires no s’acaben de posar d’acord, però gairebé es dóna per cert que en anar a recollir el botí, els bandolers sempre deixaven unes quantes monedes de coure per fer mofa dels il·lusos que els anaven darrera. Amb el temps i l’ajut de la imaginació aquestes monedes han anat prenent forma de les de curs legal i no es estrany que els nens, quan graten les vores de l’arbre trobin peces de 10, 20 i fins i tot 50 cèntims d’euro. Entre els més descreguts   s’afirma que això no és altra cosa que una juguesca dels pares per entretenir la mainada, però com deia Quintin Cabrera, ens passem el dia enganyant la canalla, i que els reis, ja se sap, són els pares. Tot i que no sempre estessim d'acord, des d’aquí un record per a un  cantautor compromès  de l’Uruguay,  que  va morir el passat 12 de març a Madrid.

L'ARBOLÍ- GALLICANT. PRIMERA ESTACIÓ

El sender forma part de la ruta del Carrasclet. Es tracta d’un  PR prou important com per a tenir-lo en compte. Val a dir que de l’Arbolí fins a Gallicant hi ha aproximadament 2 (dos) quilometres. Imagino a més d’un/a calculant: fantàstic! dos quilometres ve a ser mitja hora caminat! Error! Ja sabeu que l’equip  de Sortidetes prova els camins abans de proposar-los i… a pas P3 sense cap ajuda que no fos:  ànim, una mica més! Sí, tens raó, aquesta formiga té mama i tal i qual, vàrem trigar:1hora i 30 minuts en arribar al poble fantasma de Gallicant. Entenem que Sortidetes vol anar al  pas dels petits  i ens complau veure els seus esforços grimpant, avançant i retrocedint. El camí és una RAMPA estreta i pedregosa que s’enfila  dels 714 metres nivell mar de l’Arbolí fins els gairebé 1000 metres de Gallicant. Fent símils amb la Setmana Santa que és a punt de petar-nos al cap, s’assembla força a una mena de Golgota que no s’acaba mai. Això sí, amb la seguretat de que abans de tres dies ets al cel, perquè arribar a Gallicant en un dia clar i assolellat s’ho val. S’albiren les serres del Montsant i les timbes de Siurana on la reina mora  va esperonar el seu cavall negre i, més enllà, els congostos dels Gorgs i la prometença d’un llunyà Mont-ral. Algú adduirà: “Bé, però quan hi arribem una doll d’aigua pura i cristal·lina ens reconfortarà d’aquest calvari, no?” Doncs no. Ja us podeu anar imaginat el perquè de la fugida del veïnat del poble. NO HI HA AIGUA. Ni una font ni cap toll digne de ser llepat pels arrabassaries. Cal tenir-ho en compte, molt en compte, ja que l’experiència ens diu que és bo anar bevent aigua sovint i en poca quantitat per tenir el cos hidratat i així no cansar-se tant. Allò d’anar al camp amb una ampolleta de 150 no val. Per a que us feu una idea del caminet, la foto il·lustra amb certa precisió el que ens espera....Uhhhhhhhhh!  

L'ARBOLI-GALLICANT. TERCERA SORTIDETA

HEM  TRIAT EL DIA: DIUMENGE 19 d’abril

L’HORA DE TROBADA : 9-9,30 del matí

EL LLOC DE SORTIDA DE TARRAGONA: Platja de l’Arrabassada per  qui vulgui anar en grup

RECORREGUT  AMB VEHICLE: Tarragona - Reus- Les Borges- Alforja- l’Arbolí. Si tens dubtes consulta Mappy

SORTIDA DE L’ARBOLÍ: aproximadament a les 11 sortirem. Començarem a caminar a partir de la font del poble

TORNADA A CASA: Calculem que a les cinc de la tarda ja haurem fet cim... més o menys.

QUI POT VENIR: Recordeu que aquestes sortidetes són obertes. Animeu a amics (o enemics si el dia se’ns gira), parents o veïns.

DUBTES I CONTACTES: http://sortidetes-08.blogspot.com/ Agustí /Judith 617075018 // cuquesdellum@gmail.com

BENVINGUDA PRIMAVERA!!

FELICITATS, PAPIS!!!

TRUITA DE PATATES

A vore, toquem el tema gastronòmic, que ja s’atansa la propera sortideta i cal anar preparat. La LATRUITA AMB PATATES, com es fa? Tothom la  sap fer a la intimitat,  però és més que difícil presentar-se en societat amb una truita de patates que excel·leixi. De tractats, un fotimer. De receptes secretes, les que vulguis. D'ortodòxia,  la que calgui. El cert és que difícilment ens sentim orgullosos de la nostra creació perquè sempre hi ha algú que la fa més sucosa, gustosa, alta o prima i... ens jurem que a la pròxima oportunitat traurem la pols al tractat de la Ruscalleda per a fer dentetes a la resta. Hi ha qui hi posa espessidors, d’altres cremes gales i sals del Tibet. N’hi  ha qui parla de tants ous tantes patates, altres les tallen amb un ganivet Sudoku, que les fa més fines i nombroses. El secret rau en la paella –criden uns- altres sense oposar-s’hi bramen que una quantitat adient d’oli ho fa tot perfecte. Sortidetes ni en sap ni opina, però proposa que ens alliçoneu de com fer una bona truita de patates: de les de campionat (tipus  Liverpool quatro versus Sementerio Blanco sero )

DONES D'AIGUA

No és gens freqüent trobar-ne, però hem tingut la sort de poder veure roba estesa a eixugar al damunt d’una roca de la costa. Potser algú pensi que això no té cap importància si no fos perquè es tractava d’una peça de roba d’una dona d’aigua salada!

Diuen que si sorprens una fada d’aquestes i t’emportes la seva roba els pots demanar el que vulguis a canvi, però que sempre cal anar alerta amb els éssers mitològics. Un dia d’aquests us expliquem una història de dones d’aigua. De moment deixem constància de la troballa en forma de foto. Puc ben assegurar que vaig fer el possible per arribar a la pedra on reposava la tela per emportar-me-la, però tan si us ho creieu com si no, a mida que m’atansava les cames em tremolaven de tal manera que ho vaig deixar córrer. Una de les companyes que participaven en l’excursió també ho va provar, però tampoc va arribar a la meta ja que li van venir uns xiulets a l’orella insuportables. Ho vam deixar córrer. A la tornada la roba ja no hi era. Fades?

 

 

CAMINANT VORA EL MAR

SORTIDESTES  us recomana una de les excursions més boniques que tenim a tocar  de casa. Normalment quan parlem de sortir a muntanya pensem en Prades, Ports, Montsant, Montserrat…Pirineus. Però no sempre cal anar tan lluny per trepitjar pinassa. Us proposem que si cap dia us bé de gust fer un bon “mar i muntanya” prengueu nota d’aquest recorregut. La sortida la podeu començar des de casa mateix –com qui no vol la cosa- ja que tradicionalment s’inicia a la platja Llarga. El recorregut pot arribar fins a Creus si vols, però per prudència no s’acostuma  passar de la platja de la Mora o en altres versions fins a  Tamarit o Altafulla. És un recorregut recomanable per a tot l’any, però quan li floreix tot l’atractiu és amb el bon temps ja que al transitar per platges, caletes i penya-segats sempre es pot adornar la caminada amb un parell de capbussades. Tot plegat no us en refieu ni us penseu que es tracta d’una excursió de “costellada” perquè el camí és dur en alguns trams, ja que transita per pedra tallant i senderons estrets, però si mires on poses les xiruques vas fent. El recomanen per a pares/mares amb paciència i a qui  no  faci res esmerçar dues hores llargues anant fent, mentre els petits s’entretenen provant de superar petites grimpades i exercitant l’equilibri per les rocalloses i les arrels que surten a respirar enmig de la senda. Si el que et motiva  és la cervesa del bar de la Mora i tan et fot si la criatura arriba amb un braç més llarg que l’altre, deixa-ho córrer, utilitza  l’opció de fer una expedició fins la plaça de la Font -sense cap problema- també hi pots treure a passejar les goretex. Aquest recorregut té la peculiaritat que en el seu tram final – a l’altura de la Torre de la Mora- cal traspassar un càmping. Fan els ulls grossos, però cal fer via i no entretenir-se massa, ja que és una  propietat privada que potser.... passa per un camí públic? Pensa que després cal tornar pel mateix camí. Un entrepà per dinar ia córrer!!

NOTA: Excursió apta per a canalla a partir del tres anys 

ASPECTES TÉCNICS: Molta paciència

A TENIR EN COMPTE: El recorregut passa per dues platges naturistes

 

S'ACABA L'HIVERN

                                                                        

Com si fóssim la marmota Phil de Puxsutawney (Déu n’hi do!) els de SORTIDETES  hem hivernat una mica, però ja estem a punt de treure el nas i, a la que no ens veiem l’ombra,  sortirem a trescar per preparar la tercera sortideta a la muntanya. L’equip sospesa vàries possibilitats, però està prenent més avantatge una que ens conduirà a un llogaret abandonat. Potser un poble fantasma?

 Extret del llibret dels Fenassos (s.XVIII-pg 23-24)

Els darrers que deixaren la contrada juraren no tornar-hi mai més , molt a desgrat seu puix els jornals de terra els bastien de queviures a balquena, però cap bé material els podia compensar de les terribles nits que passaven. Nits fosques com gola de llop i aspres com els gemecs del  moribund. Es contava la llegenda que cap llum, fos d’oli, de cera, teia o feix resistia la terrible foscor del carrer i de seguida s’apagava com una animeta en pena.

Renoi tu! Mirarem d’anar-hi de dia no fos cas que hi perdéssim el seny. Tot plegat avui en dia amb els avenços tècnics que tenim a mà no cal patir massa en els pobles fantasmes i tal. Una bona llanterna  tot ho arregla. Així és que: estimats sortidins,  en un pròxim article del BLOC ens comprometem a revelar la tècnica bàsica de construcció d’una llanterna que potser no resistiria una ventada asiàtica però que pot anar molt bé per calar foc a casa o fer uns caragols a la llauna. 

CAMINADA POPULAR

http://www.tinet.org/~pesports/00_activitats.htm

PLANTACIÓ de BULBS de LLIRI DE MAR a les DUNES de la PLATJA LLARGA

                                                               

Hem rebut aquesta informació. Pot ser una sortideta interessant per aquells que vulguin conèixer la realitat de les nostres platges una mica més enllà del 15 d'Agost.  

HOLA A LA PLATAFORMA !

 

Aquest Dissabte 31 de gener

PLANTACIÓ de BULBS de LLIRI DE MAR
a les DUNES de la PLATJA LLARGA

 

Treurem dits de bruixa (Carpobrotus Edulis) en algunes zones, ja que es tracta d’una planta invasiva de les dunes, originària d’Àfrica del sur, que impedeix crèixer a la flora autòctona. Al seu lloc tenim uns 800 lliris de mar (Pancreatium Marítimum) per replantar. 
 

A les 10 del matí ens aplegarem
a prop del Restaurant IOT,
l’Ajuntament oferirà un esmorçar, i de seguida començarà l'activitat, per la zona actual d’aparcament (un aiguamoll potencial), entre el Club de Vela i el restaurant “Mirall d’Estiu”.

Es calcula que acabarem pels vols de les 13:30h. 

Oganitzem conjuntament l’Associació Ecologista de Tarragona GATA (Grup d’Amics de Toni Anchon)  i la Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, amb la col·laboració de l’Ajuntament que  aportarà els estris.

 

Podeu portar guants de jardineria
o fer-ho amb compte sense guants.

Moltes gràcies i salutacions!

Lola i Noemí, des de la Plataforma

 

NO ES VA ESCAPAR CAP PET!!

Ei, quina gentada que es va arribar a congregar al camp de futbol de Montral! Un cop més la sort ens ha estat aliada i el temps va fer una petita treva entre dissabte i dilluns. Gràcies, Senyor. No bufava ni un esquitx de vent, es diria que el bosc mai havia estat tan silenciós des de que el tio Juan es va perdre pels revolts de les cingleres del Glorieta!! i no és d'estranyar, ja que semblàvem els 300 de Leónidas avançant pels penya-segats  per atonyinar perses. Menys mal que la batussa es va reconduir  en un àpat que prou que el signaria el mateix Santi Santamaria –ora pro novis-(promesa d’anar de genolls fins Covadonga, agraint a la Santina ,a Sant Bable del Cabrales i al general Riego tanta imaginació cul i nària)

No es va escapar cap pet! o sí? Molts es preguntaven quin era el motiu del partidet de futbol... deixar anar llufetes i petarrons. Que senties "gooool!!": La exclamació, analitzada convenientment amb instruments de precisió suïssa, anava complementada amb un prfff! de tonalitat sensual i poc ofensiva –val a dir- ja que la condimentació de la fabada va ser encertada, sense exageracions. Que un jugador/a es deixava caure al terra –aparentment pres per la desesperació a causa d’haver errat un xut- el traïa la realitat de l’acte flatulent  la mort per fumigació d’un pam quadrat de gespa. Algú va dir, sense que li manqués raó: “conyu tu, ahora entiendu purquè este campu està mes pelau que el patio del cole”. Dos fabades més i acabem amb la forest de les muntanyes de Prades. Altres, que potser anaven més regirats de ventre van optar per  tornar a corre-cuita en petit comitè a l’Aixàviga a recuperar el vehicle. Error! On caben quatre peten quatre, però és clar que la complicitat pot dissimular el pecat, a menys que... que te’n adonis que malgrat la fresqueta de la tarda, tots els cotxes tornaven amb les finestres obertes –alguns fins i tot  la del porta maletes- Altres, més fins, dissimulaven la urgència eòlica via canonada amb un: “anem a fer un coffe, eh?” i fugien del grup amb subtils mirades enrera entre pet i pet...pas i pas, volia dir.

        I què, tu?

A la segona corba els nens dormien, cansats d’un dia ple de sensacions... els grans comentaven la jugada mentre s’allunyaven de Montral i fins i tot algú va pensar que tot comptat i debatut, això de caminar per la muntanya no es tan fotut com ho pinten, i que potser a la pròxima sortideta ens hi tornarem a afegir. Sortidetes vol agrair als pares de P-4 i P-3 l’esforç de fer la inversió d’un diumenge en una activitat extraescolar.

 

LLISTAT D’AGRAIMENTS PARTICULARS

Sants del Cel en general, Exercit espanyol pel mapa i la topografia, Mossos d’Esquadra per no estar on haurien d’estar després d’una favada, futbol club Barcelona pel bon exemple, Fabada Asturiana per lo bé que dissimulen la llauna, l’olla de l’Agus, la pilota de l’Arnau, la porteria del gol nord –un pél més ampla que l’altra- , l’accent suís de la Maria, la muntanyeta de sorra que acollonia als pares i que després va servir de pedestal  per fer la foto familiar, l’ull que res es perd (filmacions Ros), la coca de l’Ariadna, la gràcia de Patricia fent fotos –moltes gràcies per l’esforç de pujar- la sidra dels pares d’Abril, les truites que van aparèixer, el somriure del Jordi, el vestit de la senyora de l’Obama, el vi de la bota, al senyor Quetxua que s’està fent d’or amb nosaltres, els berberetxos i les gambetes salades, la Carme per convèncer al personal a que s’animés a passar  un diumenge sense xandall i espardenyes, les mares que transportaven els bebès en les motxilles i també a qui va dir... ah, però no havíem vingut a caminar?

Tot això ha estat possible gràcies a don Antonio Medina Rórcenas.

 

 

SI A LA SORTIDETA

Tothom preparant les moxilles!

VIENTO EN POPA

Hola bon i ventilat dia a tots!!!! Tinc novetats. Es veu que a Mont-Ral necessiten aumentar la ventilació. Més a més Eric está com un roure, ja tinc el "compango" i ara dintre d'un rato aniré a buscar les fabes. Aquesta tarda ho posare tot "a remojo". Fins demà, no oblideu portar-vos els instruments per menjar (dentadura, cullera, plats etc. etc. )Fins demà

MARIA

AVISO PARA BOSCENSES Y MONTARACES

Hola!!se acerca el dia de la comida,del vermouth, de la fabada,del partidito,digo... de la sortideta.Una cosa,los que vivimos en BOSQUES hemos quedado a las 9h en el centro comercial(SUMA,etc)los que vivais por aqui y queráis por comodidad salir de aqui con nosotros por ahí estaremos.Agus,por favor,trasladalo a la pantalla grande,sé que lo harás,se te ve buena persona.

Animamos a que siga la espiral de iniciativas,totalmente descontrolada, para aportar todo lo que haga del domingo un dia inolvidable,para Asturias,para la asociación de vecinos de Monral,para el colesterol,el hígado,para lo que se ponga para medio.Que se prepare Gas Natural,le va ha salir competencia desleal,al tiempo.BONA NIT

A POSTRES ENS CONVIDEN!

Avís per a llépols. Els pares de l'Ariadna -germaneta acabada d'estrenar del peixet Héctor- volen afegir el seu granet de sucre a la menjada del diumenge. Ens conviden a postres per a celebrar l'arribada de la nena!!! tingue-ho present. A Sortidetes ja ens imaginem els excursionistes fent saliva per la muntanya i fent via per arribar al camp de futbol i dinar.... és que ja ni parlem de caminar! això s'està convertint en un bloc gastronòmic. Què en pensarà la censura? Carai tu, això ens porta a recuperar  aquell passatge de la sortideta dels Argonautes en el que Jason i la seva trepa arriben a una illa  on Fineu  -un adiví cec- està comdemnat a no poder gaudir mai dels seus àpats ja que les Arpies  no paren d’esgarrar-li la festa empastifant-li les viandes. Què hi farem.

 Ah sí, per cert que no hem felicitat encara els pares de Genís. Moltes felicitats, esperem una foto de la nova adquisició. El peixet Selvi ja té un germanet, que si apunta tant alt com ell... Un petonàs de  SORTIDETES

EL PAPER TAMBÉ SERVEIX PER A LLEGIR

  

Ara us en fotreu, però des de la subsecretaria d'acció cívica i bons hàbits del Consell Comarcal de l'Alt Camp, assabentats de les intencions gastronòmiques  que estan a punt d'intervenir en la zona que els competeix, ens han fet arribar el suggeriment d'adquirir aquesta obra literària que no tothom té en compte a l'hora de fardar de lectura escollida. Ens en fem ressò. Tallem i enganxem la ressenya que acompanya la imatge des de l'editorial DESNIVEL. Au, vagi de gust la fabada! 

Ante el éxito de este manual, Desnivel publica la 5ª edición de un divertido libro que realiza una aproximación ecológicamente sensata a un arte perdido. Nuestras otrora prístinas regiones están amenazadas por problemas de contaminación en constante aumento. Entre ellos, el de los excrementos humanos, es cada vez más alarmante, tanto por sus desagradables consecuencias directas -olfativas y visuales-, como por los graves riesgos sanitarios que ofrece información bien fundamentada sobre el impacto medioambiental de los detritos humanos, a la vez que sugiere remedios sencillos y cómodos. La autora se atreve a llamar las cosas por su nombre para explicarnos de una forma clara, divertida y directa: porqué es tan importante cavar el agujero y dónde hacerlo; qué hacer cuando no podemos cavar el agujero; váteres portátiles y sistemas de desinfección de agua; cómo evitar la diarrea; consejos para la mujer -ropa, técnicas y artefactos para facilitar implica. Cómo cagar en el monte las deposiciones en la naturaleza-. Todo ello salpicado de irreverentes elucidaciones y un lote de \"las peores experiencias\". 

QUE SEAN DOS, DE FABADA!!

Ja veieu les previsions, amb màximes de 8 graus... farà fred!! i aquell nuvolet que no deix desmarcar-se el sol... potser si buféssim tots alhora, o un petarró bable. Tot s'hi val. Avui mirarem d'afegir a les cançonetes la del vent del Raimon. Per si ajuda a escampar la boira. De tan en tan ha d'anar bé una ventositat, no?

TRACTORADA A LA C-14

Fonts ben informades ens filtren que és molt possible que el dia 25, a partir de les deu del matí hi hagi una manifestació de la pagesia de la comarca  transitant per la carretera C-14 (Alcover- Valls) Els manifestants trauran la pols dels seus Fórmules I, i prometen assolir l’esfereïdora velocitat d'uns 10-20 quilometres  per hora. L’espectacle és emocionant. La gent s’amuntega a les cunetes esperonant els favorits, però les circumstàncies de la cursa fan impossible qualsevol avançament. Qui guanyarà aquest any? 

Però si  tu ets dels que veure els Alonsos i Hamiltons del país no els treu la son... pren la variant: Tarragona-Morell-Vilallonga-Alcover-Montral per si les mosques. Tot plegat estigues atent al parte de la DGT (Dominguerus amb Ganes de Trescar)