S'ACABA L'HIVERN

                                                                        

Com si fóssim la marmota Phil de Puxsutawney (Déu n’hi do!) els de SORTIDETES  hem hivernat una mica, però ja estem a punt de treure el nas i, a la que no ens veiem l’ombra,  sortirem a trescar per preparar la tercera sortideta a la muntanya. L’equip sospesa vàries possibilitats, però està prenent més avantatge una que ens conduirà a un llogaret abandonat. Potser un poble fantasma?

 Extret del llibret dels Fenassos (s.XVIII-pg 23-24)

Els darrers que deixaren la contrada juraren no tornar-hi mai més , molt a desgrat seu puix els jornals de terra els bastien de queviures a balquena, però cap bé material els podia compensar de les terribles nits que passaven. Nits fosques com gola de llop i aspres com els gemecs del  moribund. Es contava la llegenda que cap llum, fos d’oli, de cera, teia o feix resistia la terrible foscor del carrer i de seguida s’apagava com una animeta en pena.

Renoi tu! Mirarem d’anar-hi de dia no fos cas que hi perdéssim el seny. Tot plegat avui en dia amb els avenços tècnics que tenim a mà no cal patir massa en els pobles fantasmes i tal. Una bona llanterna  tot ho arregla. Així és que: estimats sortidins,  en un pròxim article del BLOC ens comprometem a revelar la tècnica bàsica de construcció d’una llanterna que potser no resistiria una ventada asiàtica però que pot anar molt bé per calar foc a casa o fer uns caragols a la llauna.