TOTS A LA COVA!!

SORTIDETA DE DOS DIES

MOLT IMPORTANT PER A QUI TINGUI PREVIST PARTICIPAR EN LA SORTIDETA DE CAP DE SETMANA CLOENDA DEL CURS 2009-2010.

Ens cal saber les famílies interessades en aquesta darrera Sortideta per tal de reservar places en un refugi, ja que el tope de places és de 24. A partir d'avui tenim una setmana per saber els participants, ja que en cas de superar el nombre de places ens caldria buscar alternatives. Està previst realitzar aquesta Sortideta els dies 18 i 19 de juny (dissabte i diumenge) El preu de l’allotjament és de 23 € amb mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) per persona. També cal tenir en compte que hi ha l’opció de pujar un dia o l’altre sense necessitat de fer nit. Més endavant darem més dades de l’excursió (zona Montsant). Podeu contestar pel canal del blog.

ATENCIÓ, CANVI DE PLANS!!!!

TERCERA SORTIDETA: COVA SANTA DEL MONTSANT

Carai quina encertada! Un dia abans o un dia després i la remullada hauria estat de campionat, però no, aquest cop hi va haver sort, i malgrat planejava l’esperit Gallicant, el canti no es va vessar, vull dir que l’aigua no va caure del cel…i quin cel que va fer: fresc i blau com la primavera, tu! Una bona Sortideta, si senyor, ja que molts dels participants, petits i grans van fer el seu primer grau del Montsant amb moltes menys dificultats que les previstes. Potser la fitxa d’aquesta tercera Sortideta va ser un pèl exagerada, però qui sap si no val més així que no pas pensar-te que vas a collir roselles i després et trobes amb el que et trobes i acabes per tornar tot el material al senyor “Quetxua” maleint el dia que vas decidir provar això de la muntanya. Tot plegat sortidetes no deixa de ser una més de les seccions de l’AMPA destinada a oferir una activitat determinada: excursionisme. Per cert, en aquesta edició ens van acompanyar familiars de l’escola: el Pau i l’Eloi (família de Noa) Gràcies per sortir amb nosaltres, ja ho sabeu... quan vulgueu! També paga la pena felicitar els “singles” perquè ja s’ho val això de trescar sense ajut (l’Abril, l’Arnau, el Sacha van venir sense el papa o sense la mama i això és un mèrit, tu!)

I sí, varem entrar a la cova...tots alhora, Guillem inclòs. Vam culejar pel pendent de la boca de la cova Santa, negra com la nit negra!! un després de l’altre com si de tota la vida haguéssim esplugat , carregats amb les llanternes, els frontals i un cert aire “indianajonesc” . Desprès de la rampa ens varem reunir a una sala on no tocàvem de cap al sostre. La cova continua, però vam decidir deixar-ho per un altre dia i tornar a la claror del dia. Diuen que allí dins i va viure un anacoreta i que d’això li ve el nom de Santa. Potser sí, potser no, qui ho sap? Dalt del Montsant, entre les comes i les garrigues tot pot passar, si no tanca els ulls i deixa que la imaginació faci la seva feineta. Alguns dels excursionistes llucaven més enllà del perfil de la carena per on passa el camí de Capsada, ultra passat la cova del Moloner i els Gramissos, què hi deu haver?... el Montsat, és clar.

COVA SANTA

TERCERA SORTIDETA: COVA SANTA DEL MONTSANT

PRIMAVERA 2010

TERCERA Sortideta del curs 2009-2010

Sant Joan del Codolar de Cornudella-Cova Santa del Montsant

Dia de sortida: diumenge 2 de maig de 2010

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 9 matí

Esmorzar: a l’ermita de Sant Joan del Codolar (no hi ha bar) cal portar-s’ho de casa.

Hora començament caminada: sortida des de Sant Joan del Codolar (aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: Unes 2 hores d’anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: Sant Joan del Codolar, Grau del Tomaset, cova Santa

Desnivell: Pronunciat fins accedir el coll del grau, després planeja. Tot plegat cal recordar que és un dels graus més senzills de la zona, però sempre fa pujada. Apte per suar la cansalada

*GRAU: Pas a través d’una costa abrupta

BONUS EXTRA: La cova Santa es pot visitar. Això sí, cal una llanterna i poca claustrofòbia

DIFICULTATS: Considerem que es tracta d’una excursió amb nivell a causa del fort pendent que pot fatigar als més petits i als que carreguen motxilles amb pes. La sortida en sí no és llarga però qui ha pujat un GRAU del Montsant sap que es comença amb pujada. Com sempre la prudència és una bona aliada

.Punts d'aigua A l’ermita de Sant Joan hi ha una fonteta on es pot carregar aigua, però recorda que a dalt de la serra no en trobarem, tot i que prop de la cova Santa es troba la cova del Moloner una balma refugi de ramaderia on hi ha (havia?) un bassiol on es recollia aigua després d’apartar amb certa energia les mosques (musca sarcophagidae) Pufff!

Estri necessari per no passar set? Una bota

Que no, que no ens hem oblidat. Durant el transcurs de la darrera Sortideta vam declarar guanyador del primer concurs de fotos d'aquesta temporada a Lluís, pare de Noa de P-4. També vam dir que en breu lliuraríem l'obsequi, i encara no ho hem fet! paciència que ja arriba. També hem recollit una bona idea de part d’Esther, mare de Joel de P-4. Proposa que en el pròxim concurs siguin els nens qui facin la foto. Bona idea, si senyora! Queda aprovat!!: el següent concurs servirà per a motivar els peques en l’art fotogràfic.

EXPLORA TARRAGONA

Hem rebut un comentari de la nostra darrrera sortideta des de "Explora Tarragona".Proposen un repte. Copiem i enganxem el comentari en aquesta entrada. Podeu clicar el link de la barra de la dreta per accedir al web.

Veig que sou molt valents i quan poseu ganes... no hi ha qui us aturi! Molt bé. Teniu plans pel Carnaval? Us convidem a convertir-vos en Charlots per una estona al CaixaForum de Tarragona el 14/02. Posarem un videomatón i entre tots muntarem un minicurt! Animeu-vos que surtireu a la Tele! Us hi esperem!

Més info al bloc d'ExploraTgn.cat.

DECEPCIÓ TOTAL

DECEPCIÓ TOTAL

Decepció total . Fins i tot algú remugava “que nos devuelvan el dinero!!” Indignació a dojo entre els irreductibles de Sortidetes. “Això no pot ser, quina poca formalitat! Si diuen una cosa s’ha de complir”. Doncs no senyors, no hi va haver manera de calmar els nervis mentre la tensió anava passant dels 220 volts i puja.

Menys mal, menys mal que van caure quatre flocs de neu que van relaxar la cosa, que si noooo.....

I és que el grupet de sortidetes anava a lluitar contra els elements a cor que vols cor que desitges. Els uns parapetats darrera d’un bon paravents, els altres ni s’havien tret el pijama per tal de escalfar el cuixàmen. Barrets polars, bufs, guants i alguna petaca indiscreta que podia facilitar l’aclimatació. Només calia mirar els peus de la gent per adonar-se’n de l’abast de l’expedició. Recordaré tota la vida quan vàrem arribar al punt de trobada (platja de l’Arrabassada) Una parella d’avis matiners que feien footing es van aturar i ens van mirar de dalt a baix: On aneu, canalla? -van dir- a la muntanya - vaig respondre. Els avis es van agafar fort de la mà mentre una llagrimeta lliscava per la galta de la vella. Sou valents! Que tingueu sort! Recordo que ens vàrem abraçar emocionadament mentre entonàvem “L’hora dels adéus” versió Falsterbo Mari. Les previsions meteorològiques eren esfereïdores: pluja, vent, fred polar... i vulguis que no els sortidins vàrem actuar en conseqüència: HI ANEM, PERÒ PREPARATS! Ah amigo! Quan vàrem arribar a Montral els nassets de L’Abril, de l’Arnau, del Víctor, de l’Elia, de la Ivet, del Martí, de l’Érik, de la Maria, de l’Eva, de l’Enriq, del Guillem, del Joan Nil,de l’Abril, de la Noa, del Joel, es van posar vermellets i enseguida van sorgir comentaris assenyats per combatre el fred amb garanties tipus “si us pixeu a les mans protegeix més que els guants goretex”, “jo vaig veure en una pel•lícula que si t’enxampa el fred i vas mullat el millor es anar en pilotes i tots ben abraçadets! “El millor per conservar la calor es menjar fesols i anar petarran, això sí, cal anar amb calçotets llargs”...Bé, no cal estendre’s més, ja veieu que d’experiència un niu. El cas es que sense acabar l’esmorzar ja anàvem dret a la Foradada. La gent de Montral s’havien amuntegat a la sortida del poble per a donar-nos un emocionat adéu quan... Però si no fa fred! Però si no plou! Però si no venteja! Doncs resulta que feia un preciós dia d’hivern que ens feia l’ullet i ens beneïa amb la seva protecció. De mica en mica, va anar desapareixent folres, anoracs guants i bufs i quan vàrem fer cim ens vàrem instal•lar tranquil•lament sota una balma de la Foradada i allí vàrem dinar...

UNA GRATA SORPRESA

Quan ja ens havíem despenjat les motxilles per disposar-nos a dinar van aparèixer per l’ull de la Foradada la família de l’Eva, de P-3. Pel que sigui van fer tard al punt de trobada, però ells que sí ens van anar seguint la pista fins a trobar-nos!! Això és tenir ganes. L’Eva va dir que potser la caminada l’havia cansat una mica, però jo us puc assegurar que caminava de valent pels corriols de Montral. Animem a les famílies de P3 , P4 i P5 a que acompanyin questa iniciativa de l’AMPA de l’Arrabassada.

La tornada va ser un plis plas i el fred... el fred no hi va ser. Fulls de reclamacions a la finestreta 32

EL TEMPS

BOCATA PEIX

Un dels millors entrepans del món mundial: el bocata de tonyina.Sembla fàcil de fer-lo, ja que hi ha qui es pensa que amb obrir la llauna ja es treu nota, però no és així: com ha de ser la llauna? i l’entrepà? i el pa? i el paper que l’embolica? i la cançó que cal entonar mentre es fa?Ni idea, però l’experiència d’un parell de sortidetes ens obliga a lloar l’entrepà de tonyina.Què és la tonyina? Una bèstia marina que dissortadament per a ella topa amb les xarxes dels pescadors. Mala sort, ja se sap, si et fots un gos, Déu nostre senyor baixa dels cels; ara, un peix... com que no lladreguet ni mouen la cua en sec... Un cop eixugades les llagrimetes cal saber que a la bèstia marina l’entaforen en llaunes que poden ser circulars o ovalades, i aquí és on rau el secret del bocata. Un bon entrepà mai es nodreix d’una mini llauna circular, sempre usarem les ovalades!! Hi ha més tall i això vol dir èxit!! Un entrepà de tonyina vol tonyina sense altre aturador que una bona llauna ovalada. Un cop aclarit el concepte no cal altra acció que obrir el pa i escampar la tonyina amb certa gràcia. Hi ha qui afegeix olives i pebrot vermell, però això ja és cosa d’artistes. Nosaltres no ens hi posem, som més aviat prosaics.

TRASTETS QUE ENS ACOMPANYEN:LA MULTIUSOS

Extret del canal de notícies “The now entenc”

Excursionista allunya un ós de 800 kilograms llençant-li una navalla multiusos. L’excursionista transitava joiosament, entonant el virolai, per les serralades dels Montons –Alt Llobregat- quan ves per on, i sense que hi hagués hagut cap mena de provocació per la seva part, se li planta una bestiota horrible. R.B.G sense perdre la calma va recordar que portava a mà un manual de “Edicions Abadia de Montserrat” on explicava –i ho recordava perfectament- a la plana 25, què fer en cas de topada amb plantígrads. Però ai làs, aquell dia no la tenia tan a mà. Però ell que sí, sense perdre l’horemus i obviant les bramulades de l’animaló, es va despenjar la motxilla i amb la calma que caracteritza a tot bon minyó escolta va anar traient tot el fato que hi havia al damunt del manual. A la fi el va trobar. L’ós semblava una mica desconcertat per la poca impressió que causaven els seus brams, però continuava insistint, no fos cas. Mentrestant R.B.G. passava els fulls del manual fins arribar a la plana 25, on va poder llegir: no pateixi, no hi ha ossos per la muntanya. Com a bon minyó escolta hauria fet cas al manual, ignorant tranquil·lament aquella aparició, però la mole de 800 Kg romania allà. La bèstia salvatge va estendre les extremitats superiors mentre s’aixecava i R.B.G –i citem literalment- es va cagar de por. Què en diu les edicions de Montserrat al respecte? Al noi se la fotia, així és que va optar per la via agressiva. Com tenia tot el material de la motxilla escampat pel terra no va dubtar en llençar-lo contra l’ós, qui, per suposat l’anava despejant tranquil·lament com si d’un Valdés es tractés. Però R.B.G. encara tenia un darrer recurs: La seva navalla multiusos, una suïssa que havia passat de generació en generació, de pares a fills, d’avis a nets... Se la va treure de la butxaca i sense pensar-s’ho va fer un gest de trabucaire del XVII donant a entendre que obria la fulla i es disposava a atacar. Però ai! la fulla no s’obria, R.B.G. va comprovar, desesperat, que les molles de pa, el foia, la tonyina i trossos de pi d’altres sortides que s’havien quedat enganxats als racons de la navalla ara no li deixaven obrir la seva arma letal. En un darrer rampell d’heroïcitat va decidir que, si més no, moriria matant... (¿?) així és que va projectar la seva estimada multiusos en direcció a la bèstia assassina. L’impacte hauria anihilat una processó de marietes, probablement, però l’ós la va agafar al vol, sense massa problemes. R.B.G. ja es veia en companyia dels besavis quan veu que l’ós es mira la navalla, la grata, la bufa, la llepa i... amb la punteta de l’urpa li obre la fulla. El noi no s’ho podia creure. L’ós va tornar a plegar la navalla i girant cua, se’n va anar.

De la navalla no se’n ha sabut res més. R.B.G. no ha tornat a sortir a la muntanya, quan van demanar a sons pares unes declaracions sobre l’incident amb l’ós, no se’n van estar de dir: “el nostre fill és un pixapins, aquesta navalla havia passat del meu besavi i ara l’hem perdut, on anirem a parar?”

Ramón Bartolí Guspires “The now entenc”

Ja heu vist la importància de portar una navalleta multiusos. Et poden truere d’un mal pas, però també serveixen per tallar l’entrepà, obrir una llauna rebel, fer una barqueta amb l’escorça de pi, tallar-te una ungla que fa mal, escurçar els cordons de les sabates, o senzillament ensenyar-la als altres recordant la seva història.

Per cert, ja saps què és una multiusos?

A vore si ho encertes!

SEGONA SORTIDETA 2009-2010. LA FORADADA DE MONTRAL

HIVERN 2010

Segona Sortideta del curs 2009-2010

Montral-roca Foradada-Montral

Dia de sortida: diumenge 31 de gener de 2010

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 10 matí

Hora començament caminada(aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: menys de 2 hores anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: Montral, Punta Coroneta, Serrat dels Avenca, roca Forada

Desnivell: divertit

Dificultats: Com sempre la prudència és una bona aliada

Sender que fa de bon caminar.

Punts d'aigua: Som d’ un pais més aviat sec. Montral té aigua, però més val proveir-se d’una cantimploreta que pot venir plena de casa.

Distància fins a les fonts del Nil: Pufff!

PLANS: Anar caminant fins arribar a la Foradada. Pel camí podem gaudir de l’avenc de l’Os (un forat a la vora del sender que perfora en vertical el terreny) Ens fem unes fotos sota l’arcada de la foradada i la fem petar una estona: “Oh que bonic i tal...” després retornem una mica el sender i dinem en un petit prat que hi ha als peus del turonet de la Foradada. Si fa frescota no ens entretindrem massa i farem camí de tornada fins Montral.

EL CONCURS DE FOTOS

EP, QUE NO VAL A BADAR. Vam convocar un concurs fotogràfic a la darrera Sortideta i es van presentar vàries obres. No ens hem oblidat del premi, és clar. En el transcurs de la segona Sortideta farem pública la decissió del nostre jurat. Qui haurà guanyat? I el premi?... tot arribarà.

SEGONA SORTIDETA 2009-2010. LA FORADADA DE MONTRAL

SEGONA SORTIDETA

ANEM A LA ROCA FORADADA

Caram, com han apretat el fred, i la pluja, i el vent del nord i el del sud i de… ens tenien mig espantats pensant que la cargolada de l’Arrabassada no podria veure sol solet, però ves per on que de cop i volta tot va aclarint-se i tornen les ganes de trepitjar muntanya.

Per celebrar que “sortim del forat” hem pensat que podríem visitar la Roca Foradada de Montral. Per a uns, les roques foradades són fenòmens geològics, i per altres ditades de gegants. No hi fa res. Tots hi cabem si no ens fa res anar apretadets. El que sí que és cert és que aquestes curiositats atreuen el interès de tot bon excursionista. Us hi apunteu? No és una excursió massa llarga i permet boniques vistes de Mont-ral i un camí boscà per on podria haver passat fa mitja hora una bruixeta entremaliada. La major part del camí transcorre entre cobricels i també hi ha l’al·licient d’alguna grimpadeta superfàcil que farà les delícies de la canalla. Us proposem sortir de Montral i anar fent fins a veure cim . Ja ens agradaria quedar-nos als peus i gola de la foradada a fer el dinar, però el terreny ho desaconsella ja que és molt rost i no podriem treure l’ull dels nostres joves exploradors

quina colla!!

Com una falera tenien. Això, o a l’ermita repartien confits. Se’ns estan fent grans –remugava una mare assenyada- altres esbufegaven mirant de no perdre’ls de vista, perquè renoi com se les pelen els de P-3,P-4 i P-5 de l’escola quan surten a pasturar a la muntanya. Encara repicaven a les oïdes de les mares i els pares les advertències sobre les dificultats de l’expedició montsantera, que la canalla ja enfilava el Camí dels Cartoixans a pas “caganer” (dit d’aquell pas que causa admiració a qui el contempla sense sospitar en absolut que qui el provoca és la necessitat urgent de trobar un lloc per a evacuar) A més d’un ens queia la gota grossa mirant d’encalçar aquells beneitons que gairebé ja ni se’n recordaven que el curs passat es fatigaven només de mirar una alzina. Ja es cansaran, després caldrà arrossegar-los! Doncs no, tu, van aguantar tota l’anada i la tornada sense defallir, i si va haver algun lament va ser a causa d’alguna ensopegada que no pas per perdre la bufera.... se’ns fan grans. Ens els mirem amb orgull mentre fan tentines pels passos més acrobàtics de la cinglera rebutjant la mà i assegurant que aquelles timbes que fan esgarrifar als papis més prudents no causen tanta feredat. Un dia d’aquests s’entossudiran en portar ells mateixos la seva motxilla amb el dinar i la cantimplora d’aigua . Quina gràcia veure a Sacha (P-4) corrent davant de tots amb la seva motxilla a l’esquena i quan l’avia –després d’una ensopegada del nen- se la va voler treure per alliberar-lo de tant pes- no vegis quina empipada va agafar. Ell volia anar amb la seva motxilla (que hi deuria portar?), però quan va veure que la resta li treien el moc, va passar de discussions i va continuar amb la cursa embogida. Per cert, déu ni do la canya de les àvies que ens acompanyen i ens han acompanyat! i mange år!// протягом багатьох років! per molts anys!

En el grup excursionista van aparèixer cares noves a qui ens agradarà tornar a veure en la pròxima Sortideta, però per suposat saludem amb molt d’afecte a aquelles famílies que van provar el curs passat això de passar un diumenge a la muntanya amb els amics dels fills i ara, un curs després, i tornen... i sense queixar-se... bé el Ros si que va fer un parell de comentaris per deixar les coses on cal, però es va petar l'anada i la tornada meritòriament. Per cert, la família Ros continua sense trepitjar Decathlon. Doncs mira, enhorabona per la constància, perquè tot comptat i debatut la diferència fa la personalitat. Que no defalleixin. Acabarà per tancar Decathlon? Ai, ai, ai... no toquem les botigues que s’atansa Nadal i Altafulla es quedarà buida!!!

CONCURS FOTOGRAFIC

La primera temporada de Sortidetes va mostrar al món nous talents fotogràfics. Quan els de National Geografic ens van demanar adreces i telèfons, els vam dir que més ens estimàvem preservar la intimitat i tal, però és de tots sabut que de tan en tan piquen a la porta de Sortidetes insistint amb no sé què d'un xec amb sis ceros. Però nosaltres som uns romàntics. Els farem dentetes! i continuarem plasmant la natura sense aturador!!

Convoquem el primer concurs de fotografia d'aquesta segona temporada de Sortidetes.

-Temàtica lliure dins del marc de la sortida

-Podeu presentar cinc fotografies (si les pengeu a Picassa, Flickr o a on sigui marqueu o indiqueu les que presenteu a concurs)

-Podeu enviar les fotografies a SORTIDETES via mail (cuquesdellum@gmail.com) o fent aribar un enllaç de de l'àlbum de fotos virtual

*com penjar fotos a PICASSA

http://picasa.google.com/intl/es/#utm_campaign=es&utm_source=es-ha-na-us-google&utm_medium=ha&utm_term=picassa

*com penjar fotos a FLICKR

http://www.flickr.com/

-El premi el decidirà l'AMPA (Tots/totesl les membres de l'AMPA són molt intel·ligents, molt guapes, molt altes, molt espavilades, molt simpàtiques, molt generoses, en definitiva són molt! -que no serveixi aquest petit panegíric per influir en la magnitud dels premis)

CANVI D'HORA

Sense entrar a valorar la idoneïtat dels canvis d'hora ni sospitar a qui beneficien realment, el cert és que aquesta matinada (dissabte-diumenge) cal endarrerir les busques del relotge (a les tres de la matinada farem "alehop" i ens regalarem una hora de son convertint-les en dues de la matinada) Tingueu-ho en compte. Si considereu que axó dels canvis d'hora és una de les moltes gracietes a les que estem sotmesos els ciutadans per part dels que decideixen cap on hem d'anar, no dubteu en fer partícips de la vostra joia cívica a qualsevol "manamassa" despertant-lo via telefònica (a partir de les tres de la matinada, és clar) tot rercordant-li que jo ja he canviat l'hora. Trobareu informació i telèfons al web www.despertandoalpresidente.jod

PREVISIÓ DE TEMPS

MAPA DEL RECORREGUT

Extret del llibre SERRA DEL MONTSANT -excursions pel parc natural- (ED. Piolet) de Jaume MAS ROCA

ANAR BEN CALÇATS

Quan anem a la muntanya cal donar importància al calçat que portem. De la mateixa manera que a la platja anem amb xancles, o per fer la mitja marató de Tarragona ens calcem unes bones wambes, no s'ha de menystenir una excursió per senzilla que sembli, ja que sempre hi ha una roca o una arrel que poden deixar en evidència les nostres articulacions. Deixeu-vos aconsellar pel vostre botiguer preferit a l'hora de adquirir una sabata de caminar. Avui en dia hi ha moltes possibilitats i models amb una àmplia gama econòmica que permet trepitjar camins amb comoditat i oblidar les "camper" per un dia. Això sí, si sou de soca ferma o de nissaga vella, potser en tindreu prou amb un parell d'espardenyes de veta a l'estil dels de Villadencís, un poble de Catalunya on cada tres anys organitzen la pujada al Cartuiró, un cim que ombreja la bonica vila. La jugada consisteix en pujar fins el cim de la muntanya calçats amb espardenyes de veta (modalitat valenciana, balear, vallenca o de Matagalls) El cim, de gairebé 2000 metres, està nevat durant el mes de febrer, data en la qual s'organitza la cursa. Habitualment l'ascensió dura unes quatre hores en èpoques seques, però amb temps de neu hi ha qui triga menys de dues hores. L'arribada dels i de les participants clou amb una missa de campanya protagonitzada pel mossen del poble que, tradicionalment, oficia amb xiruques i mitjons tèrmics (veure article sobre mitjons amb bateria) Són d'admirar els salts d'alegria que realitzen els participants durant la celebració de l'eucaristia. En acabar l'ofici religiós s'ofereix un vermut en honor dels esforçats atletes, però ningú s'hi queda al. elegant que es fa tard per dinar i tal. A aquesta cursa se l'anomena "Cursa dels Barrufets". Tot i que hem provat d'esbrinar el motiu d'aquesta denominació no n'hem tret aigua clara. Si us cal més informació podeu anar a http:www.viladencis-barrufets.cat // demaneu per la senyora Contxita.

PRIMERA SORTIDA. ALBARCA-SANT JOAN DEL CODOLAR

TARDOR 2009

Primera Sortideta del curs 2009-2010

Albarca –Sant Joan del Codolar de Cornudella

Dia de sortida: diumenge 25 d’octubre

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 10 matí

Hora començament caminada(aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: 1,30 / 2 hores anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: tram del Camí dels Cartoixans i Camí de la Llisera sortint d’Albarca fins arribar a l’ermita de Sant Joan del Codolar

Desnivell: poc apreciable

Dificultats: el camí transcorre, en molt bona part , per una cinglera. Cal extremar les precaucions (agafar els nens de la mà)

El terreny està constituït principalment per brolla i per tant desproveït d'arbreda . En cas de que el sol acompanyi paga la pena portar barret.

Punts d'aigua: Sant Joan del Codolar te font... ara mateix no recordo si a Albarca n'hi ha... no oblidis la cantimplora.

McDonalds més proper: 40 kmts (ho sento...)

PLANS: Anar caminant pleret i vigilant les timbes, gaudint del terreny abrupte però accessible i de les vistes de la serra que fortifica el Montsant. Pel camí ens trobarem un “bolet petrificat” i durant tot el recorregut ens acompanyarà el bruc d’hivern, florit amb les seves millors vestidures. En arribar a l’ermita de Sant Joan podem dinar a la plaça i recuperar les forces a l’ombra o a la font. Després de fer-la petar o de la migdiadeta podem tornar pel mateix camí fins a Albarca.

tornem-hi!!

Holaa! Avui ha començat un nou curs, i és clar, SORTIDETES dóna per finalitzada la seva letargia estiuenca per tornar a trescar per la muntanya. Al capdavant donar la benvinguda als nens, pares i mares que s’incorporen aquesta temporada. BENVINGUTS A LA VOSTRA ESCOLA. Desitgem que us trobeu tan bé com la major part dels que ja participem d’aquest projecte educatiu. També ha augmentat l’equip docent, estem encantats que compartiu amb nosaltres l’educació dels nostres fills/es.

Què és Sortidetes? Una secció de l’AMPA del cole que té com a propòsit organitzar excursions a la muntanya per tal de fomentar el senderisme i un cert afecte vers la natura, alhora que de retruc estimula la relació de familiars i alumnes fóra de l’escola. En un principi es proposen quatre o cinc sortides anuals de les quals la darrera pot ser de varis dies. Les dates s’anuncien en aquest BLOC i també via “mail” i panell d’anuncis de l’escola i acostumen a realitzar-se en diumenge. Es tracta de excursions a muntanya, amb tot el que això comporta. La muntanya acostuma a ser un lloc sense llops però ple de pujades i baixades, esbarzers tocatrons, arrels pela genolls i pedrots de cal desespero. A la muntanya pot ploure, sí!! com a ciutat, però amb la diferència que és difícil trobar un aixopluc “digne”... i llampegar, o fer un sol que esberla pedres; doncs bé, en cap cas l’organització en té culpa ni benefici del temps que fa ni de les incidències que pot ocasionar fer excursionisme. Mirem de seleccionar sortides a l’abast de la canalla, però el que per a uns pot semblar un passeig de rambla per altres pot ser un via crucis. Mirem de fomentar que els petits vagin al seu pas ajudant-los a superar dificultats, però també sabem que la sortida pot acabar amb el nen/a als braços o a coll i bé. No es tracta d’anar en ramat si no d’anar fent a ritme propi . Potser no fóra mala idea que els que us interessis participar en aquestes activitats féssiu una repassada a les diferents sortides que vam fer el curs passat i així us feu una idea (no cal altra cosa que remenar el BLOC)

and the winner is....

PRIMER PREMI pares de Joel (P-3)

SEGON PREMIM pares d'Aitana (P-4)

TERCER PREMI pares de Maria (P-3)

PREMI HONORÍFIC "FILMACIONS ROS" pares Juny (P-3)

DARRERA SORTIDETA!!

I com qui no vol la cosa hem passat una temporada. Ja queden lluny finals de curs, festes d’acomiadament, abraçades fins el mes de setembre i la prometença de com a mínim, tornar-nos a trobar a la porta de l’escola per fer-la petar amb l’excusa de les proeses dels nostres petits. Sortidetes també descansarà uns mesos. Unes vacances ben merescudes després d’un curs de caminades i aventures vàries. Carai! Ja costa una mica recordar la darrera Sortideta… de dos dies! La proposta de fer nit en un càmping era molt encisadora: tendes de campanya d’última generació, sacs de dormir, cantimplores, i mitjons bruts… si els nostres cadells només tenen tres i quatre anys! I nosaltres, mares i pares de seny contrastat, jaient al terra fent memòria de quan va ser la darrera vegada que les estrelles ens havien aclucat els ulls. Vam anar a dormir ben cansadets (les emocions també passen factura) després de navegar pel pantà de Siurana. Estavem nerviosets atenent les indicacions del monitor que ens demostrava com fer anar la barca –no s’hi valia fer el préssec davant la canalla- i si fa o no fa tots ens en vam sortir amb un somriure als llavis... alguna esgarrinxada per haver anat a parar a un matoll d’esbarzers –amb barca i tot-, el clatell una mica escaldat, alguna màquina de fer fotos humida, algun canell tort... i el dubte de sempre... estribor és al davant o al darrera? Ves tu a saber!

El vespre el vam acomiadar al redós de l’alzina del mas de Barba. Imaginat un arbre venerable i generós oferint les seves branques, a l’abast de tots, plenes de fruits extraordinaris que no demanaven altra cosa que ser collits: galetes, dolços i joguines de fira. Les cares de tots se’ns va il·luminar pensant que havíem entrat al país de Jauja. Els nens feien bombolles de sabó i els grans miràvem d’ullet fins la copa de l’arbre amb l’esperança de que, si hi penjaven galetes de mantega, bé i podria penjar un pernil amb moltes jotes. Potser un altre any.

L’endemà vam baixar fins el Toll de la Palla pel grau de la Trona. Una bona caminada per un camí preciós, obsequiada amb un bany en les aigües del riu. Ja se sap que les baixades van avall i que fan oblidar les pujades que venen després. El cas és que en acabar el dinar algú va albirar uns nuvolets toca trons i el “sálvese quien pueda” semblava tornar a menar la caravana (Gallicant dixit) però l’alarma no es va materialitzar, això sí, va estroncar alguna migdiadeta dolça i la bona digestió de l’entrepà de més d’un. Vam arribar a Siurana, esbufegant, amb l’idea de buidar el bar i d’esperar l’organització amb un bastó a la mà per passar comptes. La sang no va arribar al riu. Bon rotllo, tu. Després ens vam anar fonent per la carretereta: els nens mig dormits, els braços amb agulletes, l’esquena un pèl adolorida i les bateries... a tope!

(fotos de Patrícia)