PREVISIÓ DE TEMPS

MAPA DEL RECORREGUT

Extret del llibre SERRA DEL MONTSANT -excursions pel parc natural- (ED. Piolet) de Jaume MAS ROCA

ANAR BEN CALÇATS

Quan anem a la muntanya cal donar importància al calçat que portem. De la mateixa manera que a la platja anem amb xancles, o per fer la mitja marató de Tarragona ens calcem unes bones wambes, no s'ha de menystenir una excursió per senzilla que sembli, ja que sempre hi ha una roca o una arrel que poden deixar en evidència les nostres articulacions. Deixeu-vos aconsellar pel vostre botiguer preferit a l'hora de adquirir una sabata de caminar. Avui en dia hi ha moltes possibilitats i models amb una àmplia gama econòmica que permet trepitjar camins amb comoditat i oblidar les "camper" per un dia. Això sí, si sou de soca ferma o de nissaga vella, potser en tindreu prou amb un parell d'espardenyes de veta a l'estil dels de Villadencís, un poble de Catalunya on cada tres anys organitzen la pujada al Cartuiró, un cim que ombreja la bonica vila. La jugada consisteix en pujar fins el cim de la muntanya calçats amb espardenyes de veta (modalitat valenciana, balear, vallenca o de Matagalls) El cim, de gairebé 2000 metres, està nevat durant el mes de febrer, data en la qual s'organitza la cursa. Habitualment l'ascensió dura unes quatre hores en èpoques seques, però amb temps de neu hi ha qui triga menys de dues hores. L'arribada dels i de les participants clou amb una missa de campanya protagonitzada pel mossen del poble que, tradicionalment, oficia amb xiruques i mitjons tèrmics (veure article sobre mitjons amb bateria) Són d'admirar els salts d'alegria que realitzen els participants durant la celebració de l'eucaristia. En acabar l'ofici religiós s'ofereix un vermut en honor dels esforçats atletes, però ningú s'hi queda al. elegant que es fa tard per dinar i tal. A aquesta cursa se l'anomena "Cursa dels Barrufets". Tot i que hem provat d'esbrinar el motiu d'aquesta denominació no n'hem tret aigua clara. Si us cal més informació podeu anar a http:www.viladencis-barrufets.cat // demaneu per la senyora Contxita.

PRIMERA SORTIDA. ALBARCA-SANT JOAN DEL CODOLAR

TARDOR 2009

Primera Sortideta del curs 2009-2010

Albarca –Sant Joan del Codolar de Cornudella

Dia de sortida: diumenge 25 d’octubre

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 10 matí

Hora començament caminada(aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: 1,30 / 2 hores anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: tram del Camí dels Cartoixans i Camí de la Llisera sortint d’Albarca fins arribar a l’ermita de Sant Joan del Codolar

Desnivell: poc apreciable

Dificultats: el camí transcorre, en molt bona part , per una cinglera. Cal extremar les precaucions (agafar els nens de la mà)

El terreny està constituït principalment per brolla i per tant desproveït d'arbreda . En cas de que el sol acompanyi paga la pena portar barret.

Punts d'aigua: Sant Joan del Codolar te font... ara mateix no recordo si a Albarca n'hi ha... no oblidis la cantimplora.

McDonalds més proper: 40 kmts (ho sento...)

PLANS: Anar caminant pleret i vigilant les timbes, gaudint del terreny abrupte però accessible i de les vistes de la serra que fortifica el Montsant. Pel camí ens trobarem un “bolet petrificat” i durant tot el recorregut ens acompanyarà el bruc d’hivern, florit amb les seves millors vestidures. En arribar a l’ermita de Sant Joan podem dinar a la plaça i recuperar les forces a l’ombra o a la font. Després de fer-la petar o de la migdiadeta podem tornar pel mateix camí fins a Albarca.

tornem-hi!!

Holaa! Avui ha començat un nou curs, i és clar, SORTIDETES dóna per finalitzada la seva letargia estiuenca per tornar a trescar per la muntanya. Al capdavant donar la benvinguda als nens, pares i mares que s’incorporen aquesta temporada. BENVINGUTS A LA VOSTRA ESCOLA. Desitgem que us trobeu tan bé com la major part dels que ja participem d’aquest projecte educatiu. També ha augmentat l’equip docent, estem encantats que compartiu amb nosaltres l’educació dels nostres fills/es.

Què és Sortidetes? Una secció de l’AMPA del cole que té com a propòsit organitzar excursions a la muntanya per tal de fomentar el senderisme i un cert afecte vers la natura, alhora que de retruc estimula la relació de familiars i alumnes fóra de l’escola. En un principi es proposen quatre o cinc sortides anuals de les quals la darrera pot ser de varis dies. Les dates s’anuncien en aquest BLOC i també via “mail” i panell d’anuncis de l’escola i acostumen a realitzar-se en diumenge. Es tracta de excursions a muntanya, amb tot el que això comporta. La muntanya acostuma a ser un lloc sense llops però ple de pujades i baixades, esbarzers tocatrons, arrels pela genolls i pedrots de cal desespero. A la muntanya pot ploure, sí!! com a ciutat, però amb la diferència que és difícil trobar un aixopluc “digne”... i llampegar, o fer un sol que esberla pedres; doncs bé, en cap cas l’organització en té culpa ni benefici del temps que fa ni de les incidències que pot ocasionar fer excursionisme. Mirem de seleccionar sortides a l’abast de la canalla, però el que per a uns pot semblar un passeig de rambla per altres pot ser un via crucis. Mirem de fomentar que els petits vagin al seu pas ajudant-los a superar dificultats, però també sabem que la sortida pot acabar amb el nen/a als braços o a coll i bé. No es tracta d’anar en ramat si no d’anar fent a ritme propi . Potser no fóra mala idea que els que us interessis participar en aquestes activitats féssiu una repassada a les diferents sortides que vam fer el curs passat i així us feu una idea (no cal altra cosa que remenar el BLOC)

and the winner is....

PRIMER PREMI pares de Joel (P-3)

SEGON PREMIM pares d'Aitana (P-4)

TERCER PREMI pares de Maria (P-3)

PREMI HONORÍFIC "FILMACIONS ROS" pares Juny (P-3)

DARRERA SORTIDETA!!

I com qui no vol la cosa hem passat una temporada. Ja queden lluny finals de curs, festes d’acomiadament, abraçades fins el mes de setembre i la prometença de com a mínim, tornar-nos a trobar a la porta de l’escola per fer-la petar amb l’excusa de les proeses dels nostres petits. Sortidetes també descansarà uns mesos. Unes vacances ben merescudes després d’un curs de caminades i aventures vàries. Carai! Ja costa una mica recordar la darrera Sortideta… de dos dies! La proposta de fer nit en un càmping era molt encisadora: tendes de campanya d’última generació, sacs de dormir, cantimplores, i mitjons bruts… si els nostres cadells només tenen tres i quatre anys! I nosaltres, mares i pares de seny contrastat, jaient al terra fent memòria de quan va ser la darrera vegada que les estrelles ens havien aclucat els ulls. Vam anar a dormir ben cansadets (les emocions també passen factura) després de navegar pel pantà de Siurana. Estavem nerviosets atenent les indicacions del monitor que ens demostrava com fer anar la barca –no s’hi valia fer el préssec davant la canalla- i si fa o no fa tots ens en vam sortir amb un somriure als llavis... alguna esgarrinxada per haver anat a parar a un matoll d’esbarzers –amb barca i tot-, el clatell una mica escaldat, alguna màquina de fer fotos humida, algun canell tort... i el dubte de sempre... estribor és al davant o al darrera? Ves tu a saber!

El vespre el vam acomiadar al redós de l’alzina del mas de Barba. Imaginat un arbre venerable i generós oferint les seves branques, a l’abast de tots, plenes de fruits extraordinaris que no demanaven altra cosa que ser collits: galetes, dolços i joguines de fira. Les cares de tots se’ns va il·luminar pensant que havíem entrat al país de Jauja. Els nens feien bombolles de sabó i els grans miràvem d’ullet fins la copa de l’arbre amb l’esperança de que, si hi penjaven galetes de mantega, bé i podria penjar un pernil amb moltes jotes. Potser un altre any.

L’endemà vam baixar fins el Toll de la Palla pel grau de la Trona. Una bona caminada per un camí preciós, obsequiada amb un bany en les aigües del riu. Ja se sap que les baixades van avall i que fan oblidar les pujades que venen després. El cas és que en acabar el dinar algú va albirar uns nuvolets toca trons i el “sálvese quien pueda” semblava tornar a menar la caravana (Gallicant dixit) però l’alarma no es va materialitzar, això sí, va estroncar alguna migdiadeta dolça i la bona digestió de l’entrepà de més d’un. Vam arribar a Siurana, esbufegant, amb l’idea de buidar el bar i d’esperar l’organització amb un bastó a la mà per passar comptes. La sang no va arribar al riu. Bon rotllo, tu. Després ens vam anar fonent per la carretereta: els nens mig dormits, els braços amb agulletes, l’esquena un pèl adolorida i les bateries... a tope!

(fotos de Patrícia)

QUADERN DE RUTA

SORTIDA DE TARRAGONA

Aviadet, a les 9 (platja Arrabassada), ja que ens convé arribar a l'embassament d'hora per poder llogar les embarcacions estalviant-nos aglomeracions. Recordeu que no hi ha res reservat. Això vol dir que existeix la possibilitat que el negoci hagi tancat per vaga dels treballadors, que el càmping hagi oblidat que obre els caps de setmana o que no hi hagi cap establiment obert al poble per satisfer les nostres necessitats més primàries (que no som el Marenostrum, tu)

 

CANOA KAYAK SIURANA. Pantà de Siurana. Telèfon: 606414223 

 Les instal·lacions de l'embarcador permeten passejar, jugar a volei, banyar-se o prendre un refresc. No és obligatori anar en canoa. La jugada consisteix en passar el matí per allí i dinar.

Els preus de lloguer de les barques per persona:

1 hora 11 €/1 hora i quart 12 €/1 hora i mitja  13 €/1 hora i tres quarts 14 €/2 hores 15 €

ARRIBADA AL CAMPING:

Després de la migdiada o quan us vingui de gust. No hi ha res reservat. Esperem que aquell dia no arribi un autobús de bielorrussos a conèixer el país.

EXCURSIÓ AL MAS DE BARBA

De mínima dificultat i molt planera. Té l'inconvenient que cal transitar per la carretera durant uns 500 mts per arribar a la pista. Caldrà fer la fila índia i anar alerta amb la canalla. No hi ha aigua, no oblidis la cantimplora i la fotografiadora ja que tindrem la sort de gaudir d’un arbre monumental i centenari i d'un paratge de conte de fades

 

 -

TORNADA I SOPAR AL CÀMPING. Després de sopar podem anar al poble fins la cinglera i contemplar les estrelles si ens volen acompanyar aquella nit (no oblidis la llinterna)

DIUMENGE

A quina hora es lleven els nens? Veure sortir el sol és preciós. La gent del poble ha instal·lat unes cadires al lloc més idoni per veure l'espectacle. Un pagès reparteix avellanes torrades mentre la dona de l'alcalde canta una jota de lloança solar. si la propina es generosa sempre hi ha algun xicot que fa córrer una petaca amb ratafia. PREU (segons temporada i pes) -vés que no sigui cert, això!-

ESMORZAR  i a partir de les 10 anada al toll de la Palla...  Baixarem pel grau de la Trona i potser podrem contemplar els escaladors matiners penjats de les cordes. Si fa bo, no hi ha res com remullar-se al riu. No oblidis el banyador. Ara que hi penso, qui disposi d'unes espardenyes d'anar per l'aigua hi sortirà guanyant (evitar còdols i relliscades). 

TORNADA 

Després de dinar i de fer la migdiada. Mirarem de no tornar pel mateix camí ja que ens han dit que podem tornar per un antic sender del temps de la mariacastanya.

FI

Recollir el fato i anar escampant la boira

 

ELS ÀPATS

ESMORZAR DISSABTE: 

Entrepà de casa

DINAR DISSABTE:

Carmanyola de casa (dinarem a la vora de l'embassament)

BERENAR DISSABTE:

Quina casualitat! també el podem portar de casa!

SOPAR DISSABTE:

L'opció més lògica és demanar un plat combinat a la tasca del càmping.

ESMORZAR DIUMENGE:

El bar pot servir begudes i entrepans però també queda l'opció de portar menjar envasat de llarga durada (sucs, bosses croissants....)

DINAR DIUMENGE:

Cadascú que s’espavili com vulgui: demanar entrepà al bar (no sempre és segur), portar pa del dia abans i arreglar-se amb unes llaunes i fruita, portar-se el camping-gas i fer-se uns macarrons o... passar amb unes llesques de pa de motlle i uns embotits i fruita... pocs problemes quan hi ha gana,

BERENAR DIUMENGE

En el poble de Siurana també hi ha un parell de bars.

SOPAR DIUMENGE

Noi, que ja serem a casa, no?

NO HO OBLIDIS

, MANGUITOS, FARMACIOLA, XANCLES, LLINTERNA, LA TENDA, BANYADOR, MULTIUSOS, MÀRFEGA, GORRA, PAREO, CANTIMPLORA, LA CREMA SOLAR. I RECORDA: A LA MARILYN MONROE, PER ANAR A DORMIR, NO LI CALIA ALTRA COSA QUE UNES GOTES DE:

NO TE'N ESTIGUIS, SI EN TENS... PORTA'L

VAL, I ON ANEM?

Ai sí! 

La fitxa tècnica!

ANEM A SIURANA, poble pertanyent a Cornudella del Montsant de la comarca del Priorat. Els que vau acabar passats per aigua en la sortideta a Gallicant vau poder veure a l'altre costat de la vall del riu, retallant-se contra la serralada  del Montsant aquest lloc, considerat com un dels pobles més bonics de Catalunya.

DIES: 6 i 7 DE JUNY

PERNOCTA: CAMPING SIURANA (coll del Ginebre tlf. 977 821 383 // aarbones@gmail.com

PREUS CÀMPING: 6 € persona nit/aprox.

El càmping disposa de bar on es serveixen entrepans, plats combinats i paella a preus super assequibles ( un plat combinat 9 € sense comptar beguda i postres. El plat combinat pot constar de quart de pollastre al forn, amanida i patates fregides. També fan plats més reduïts pels nens (macarrons, carn i patates) la paella surt per 10 €. Això vol dir que ens podem estalviar de portar una menjada important (sopar del dissabte) Si el temps acompanya pot ser fantàstic menjar a la terrassa del càmping després de l’esforç de plantar les tendes! 

Per suposat té servei de cafeteria i altres begudes innombrables. Un primer esmorzar de cafè amb llet  també pot estar resolt. 

Cal tenir present que és un càmping on habitualment hi van escaladors. No està massa preparat per l'esbarjo dels nens, cal que els pares/mares ho tinguem en compte. 

"QUADERN DE RUTA" (toma ja!)

ACTIVITATS:

Passejada en canoa a l'embassament de Siurana, plantada de tendes, berenar al mas de Barba, sopar al càmping. 

L'endemà després d'esmorzar baixada al toll de la Palla pel grau de la Trona. Possibilitat de remullada als tolls i dinar. Tornada a Siurana. Desmuntar les tendes i anar passant cap a casa sense oblidar de passejar per l'antiga Xabrana (Siurana)

 

TENDA DE CAMPANYA

Sembla mentida la quantitat d’usos que pot tenir una tenda de campanya. Des d’artefacte per a que la motxilla pesi més, fins a mampara publicitària, passant per habitacle per a pernoctar  que, al cap i  a la fi, aquesta sembla ser la seva utilitat. No tothom ha vist una tenda de campanya en el seu hàbitat natural, és a dir: desplegada a la muntanya o a les zones permeses. Els habituals als càmpings estan avesats a sentir com tots el sants del cel baixen a empentes guiats pels renecs dels campistes novells –i no tan novells- que obliden claus, vents, masses, o senzillament els falla la punteria a l’hora de subjectar la tenda al terra. No te  pèrdua  l’espectacle gratuït que s’empassen els jubilats alemanys, asseguts davant la caravana amb parabòlica i nevera reventona, prenent-se un “mojito” mentre contemplen la impagable moguda de la parelleta que acaba d’arribar al vespre i que, amb un frontal,  pretenen emular les construccions del Foster, Gairebé sempre és ELL qui clava les martellades als claus mentre ELLA s’ho mira mig compadida mig conformada –víctima d’experiències d’altres sortides- sense esma de dir res, ja que en aquest casos els sentit comú no val i qualsevol comentari en pro d’una edificació equilibrada provoca una reacció airada per part de l’enginyer de torn. Gairebé sempre ho aconsegueixen...a les dues de la matinada: ELL amb els artells cardats i ELLA amb un principi d’hipotèrmia i la prometença d’anar d’hotel en la pròxima sortida. I  l’herba del càmping que se la confiti el Bob Marley, tu! Aquella nit dormen separats i sense dir-se bona nit, un a cada extrem de la tenda. ELL no entén el motiu. ELLA sí.

 

És un art muntar la tenda. Sobretot aquelles iglús plenes de bastons elàstics, traus sospitosos, cintes d’us incomprensible i instruccions amb coreà. Cal paciència i posar-hi pit i deixar-se assessorar pels experimentats. Hem arribat a veure set persones opinant al respecte i envoltant a la pobra víctima que no se’n sortia. Tots deien la seva fins que van arribar a la conclusió que aquell japonès potser no entenia massa bé el català.

            I què? Nosaltres mai hem acabat de muntar-la bé i prou que hem dormit!... fins que no ens ha plogut de nit! És aleshores quan un se’n adona del valor de tibar bé els vents, eliminar les arrugues i plantar-la en lloc idoni. Llevar-se a les quatre de la matinada xop com un gripau és bonic d’explicar quan han passat uns mesos, però mentrestant... què voleu que us digui?: FOT!

            I tot plegat perquè aquesta darrera SORTIDETA anem de càmping NIVELL 1, és a dir: tenda de campanya, sac i màrfega inflable si pot ser. Hi ha varis nivells: amb rulot, amb autocaravana, amb bungalow, motor-home... me’n deixo cap? Hem apostat per la primera modalitat pensant que l’aventura pels nostres petits/es serà impagable, perquè en definitiva es tracta de DORMIR AL CARRER! Envoltats d’arbres, pedrots, esquirols, ratolins, guineus, porcs senglars, ocells, òlibes, ducs i mussols, serps, escarabats i gent que ronca. Potser alguns de vosaltres ja heu tastat l’experiència, però per els que som novells en aquest tipus d’activitat no deixa de ser engrescador i potser una mica inquietant. D’entrada no cal patir perquè pernoctarem en un càmping i això vol dir: CIVILITZACIÓ. Gairebé tot controlat i amb una notable quantitat de comoditats al nostre abast: lavabo, dutxa, servei de bar-restaurant, ombra, proximitat a la carretera per sortir corrent si s’escau i la companyia d’altres salvatgets. Tot plegat amanit amb les conseqüents incomoditats de la vida comunitària a l’aire lliure (ens veurem les cares sense afaitar de bon matí? Estan prou insonoritzats els “zulos” anomenats water? I el terra, és tou el terra? Ni pensar-ho. Els terres acostumen a ser extremadament durs i  adornats amb una pedra situada estratègicament sota la ronyonada i de la qual cosa te’n adones a les tres de la matinada. “Estimada, i si canviem de lloc?” “Vols el divorci?” respon ella, i continua roncant. És per això que recomanem l’ús d’una màrfega (matalàs inflable) per passar el millor possible la nit, que ja som pares i mares de família, tu!

CARAVANING TOTAL

La Maria (mamà d'Erik) ens passa un enllaç a youtube que sempre va bé pels que sou nous en els afers de les acampades i altres herbes

CONCURS FOTOGRAFIA

Donem per tancada la presentació de fotografies i us comuniquem que en aquesta edició hem convocat un jurat "imparcialillo" per a que  decideixi la fotografia guanyadora:

JURAT:

Carme (presi AMPA)

Sonia (col.lectiu PROFES)

Patrícia (Guanyadora del primer concurs)

SORTIDETES (Judith i Agus)

Us recordem que el premi consisteix en un val de 30 eurazos  per gastar al DECATHLON i sembla ser que també hi haurà una preciosa samarreta pel segons/a classificat... no sé si hi ha res pel tercer/a.. ja veurem

Els membres del jurat han de votar tres fotografies de les presentades, atorgant tres punts a la primera, dos punts a la segona i un punt a la tercera. En cas d'empat demanarem al senyor Cartier Besson que decideixi.

TÈCNIQUES D'ACAMPADA

Després de rebre diverses preguntes sobre què cal fer per anar de càmping, l'equip de SORTIDETES  considera imprescindible la visió d'aquest vídeo tècnic per tal de comprendre l'esperit del món del càmping

DARRERA SORTIDETA DEL CURS 2008-2009

Ja  hem posat fil a l'agulla i la cosa s'està embastant. Aneu reservant els dies 6 i 7 de juny, perquè la proposta de SORTIDETES és fer nit en un càmping... On anem? potser que us ho expliqui la llegenda:

Llegenda de la reina mora a Siurana (el Priorat)

Diu la llegenda, que en temps del comte Ramon Berenguer IV tota Catalunya va passar a ser un domini cristià. Amb una sola excepció, que era el regne de Siurana, on residia el darrer rei moro, dit Almemoniz, i una reina de singular bellesa anomenada  Abdelàzia.   

Poc a poc els cristians van anar conquerint el regne fins que va arribar un dia que només restava indòmita la fortalesa més encimbellada, gairebé a mig camí del cel: Siurana. Fins allí havien d'arribar els cristians si volien treure per a sempre més els moros de les terres catalanes. 

Fins assolir aquest moment, la conquesta del territori va ser penosa i difícil. Més ho hauria de ser ara, quan s'enfrontaven amb l'os més dur. L'empresa, però, s'ho valia. I a més, els guerrers estaven delerosos de trobar aquella reina que les contalles feien extremadament bella. Res no els pararia, tot i que l'empresa era quasi impossible. Durant molt de temps els cristians van assetjar el castell, i es diu també que hi van haver grans i cruents combats on els cristians sempre es van estavellar als murs impenetrables de Siurana, que se'ls seguia mostrant infranquejable i la reina lluny dels seus ulls. 

I es diu que mai no haguéssin pogut vèncer l'obstinada resistència mora si a Siurana no hi hagués hagut un traïdor. Un acabalat jueu de la vila va pretendre salvar els seus béns a canvi de lliurar el lloc a l'enemic. Els cristians, esclar, es van avenir a tot el que ell volia si els ensenyava el camí que anava al castell. Una altra cosa seria el compliment. El jueu els va fer prometre que els cristians a més dels seus béns també respectarien les vides i els béns dels altres jueus siuranencs; però els cristians, encapçalats per Ramon de Gaganot, una vegada es van fer amb les claus de la vila hi entraren a mata-degolla, i en trobar-se de cara amb els moros, sense que els separés cap obstacle, van provocar una horrorosa carnisseria de la que ben pocs es salvaren. Tot va ser destruït.

El jueu traïdor contemplava l'esgarrifós espectacle des d'un lloc segur, a la Siuranella, a l'altra banda del fondal de la Gritella. Ell s'havia salvat, certament, però va haver de veure com el foc devorava els seus béns i desfeia la vila. Aleshores va maleïr als cristians conqueridors i va maleir la vila, de tal sort que els cristians no es podrien beneficiar d'aquesta inícua conquesta perquè Siurana ja no tornaria a ser mai més allò que va ser durant la senyoria dels moros. 
Mentrestant, Abdelàzia estava tan segura de la impermeabilitat del seu castell, que quan els cristians entraren a la fortalesa, celebrava una festa en una de les sumptuoses sales del palau, on hi assistien els més nobles Siuranencs. Ben bé els arribava la remor del combat, però no els preocupava. Els cristians mai no podrien entrar! La reina no comptava amb la traïció del jueu. El somni se'n va anar en orris quan una sageta va penetrar per una finestra i es va clavar sobre la taula, davant la mirada incrèdula dels comensals. Ja era massa tard i tot era perdut. La reina, que tant havia defensat Siurana, ara, tot i que semblava inevitable, no s'havia de permetre de caure en mans de l'enemic, i per això, sobre el seu cavall blanc, va passar uns moments per davant la vista dels cristians que la volien prendre, i, tapant els ulls al cavall, es va llançar pel cingle. Però en el darrer moment abans del salt, el cavall s'adonà del que passava i va intentar frenar, clavant les potes a terra fins enfonsar-les a la roca, però tot i així no va poder evitar la fatalitat. El senyal inesborrable d'aquesta acció desesperada ens recorda encara avui dia la gesta. 

I es diu que uns dies després de la conquesta, el cos de la dissortada reina va ser portat novament a Siurana i va ser sebollit amb honor. Però la reina no era cristiana i el seu cos no podia ser introduït a l'interior de l'antiga mesquita perquè ara havia estat consagrada església i dedicada a Santa Maria, ni podia ser enterrada en un cementiri cristià, així que se li va fer una sepultura especial, a la paret del temple, com corresponia a una persona de tan alta nissaga, però a la banda de fora, i no pas a l'interior. Aquesta sepultura encara avui dia existeix. 
La reina va restar a Siurana i pot ser que el seu esperit no hagi abandonat mai la muntanya, perquè també es diu que durant les nits tenebroses hom encara pot sentir a la llunyania els gemecs de la dissortada Abdelàzia. 

 Un personatge que no apareix en tot aquest relat és el rei moro, Almemoniz. No surt perquè aquest rei no era a Siurana, ja que es diu que va morir poc temps abans durant una gran batalla amb elscristians. 

I del jueu, que se'n va fer? Diu la llegenda que l'impacte que li causà veure la ruïna de la seva vila, el deixà petrificat, i que allí mateix es pot contemplar un garn roc que guarda les faccions del rostre del traïdor, per a memòria de totes les generacions futures.

Text: "La reconquesta de Siurana segons la llegenda", dins "Història de Cornudella de Montsant", d'Ezequiel Gort Juanpere, Fundació Roger de Belfort, Reus 1994.

 

VÍDEO SEGONA SORTIDETA: AIXÀVEGA-MONTRAL

El Ros ha complert. Moltes gràcies per fer-nos arribar el DVD de la segona Sortideta. Com que l'original durava més que el Quaternari, ens hem pres la llibertat de fer una petita edició i mostrar una part del que va passar. Per si no ho sabeu, corre per l'escola un DVD que va passant de mà en mà. Si et fa goig tenir una còpia, demana-la a la Mone o al Jordi (pares de la tortuga Juny) Calculem que tindrem les imatges, mullades, de la tercera Sortideta, pels voltants de Juliol.

         El concurs fotogràfic comença a animar-se, els pares de la Maria ja s’estaven fregant les mans pensant-se que ningú els faria ombra i que podrien buidar el DECATHLON, però hem rebut més fotos: els pares d’Aitana ens han enviat un enllaç al seu àlbum; també ens han enviat un enllaç de la segona Sortideta, que podeu visitar en el llistat d’enllaços passats. Animeu-vos a participar. Si teniu dubtes en crear àlbums digitals només cal entrar a PICASSA O FLICK i us van guiant. 

VÍDEO REALITZAT PER JORDI ROS

FARMACIOLA

En aquesta darrera sortideta, la Natàlia del Peixos  de P-3 va tenir un accident abans de començar a caminar. Imagino que tots som conscients de que en qualsevol moment  pot passar el mateix al nostre fill o  a nosaltres mateixos. Caminar per la muntanya, baixar per un tobogan o veure atansar-se el Real Madrid no està exempt de perill. Recordo que l’incident de la Natàlia ens va agafar una mica en "albis" i gràcies a la bona disposició del bareto que tan amablement ens va acomiadar a la fi de la sortida, vam tenir una gassa i un esparadrap per taponar momentàniament la feridota que lluïa la nena, perquè... algú de nosaltres portava una farmacioleta mínima? Cal pensar en anar amb uns elements obligatoris en les nostres petites aventures ja que un tall, una torçada, o... són dramàtics a hora i mitja de la "civilització". Hem cercat per internet alguns suggeriments de farmaciola. Vosaltres mateixos.

Per cert, la Natàlia està guapíssima amb ferideta o no. Un puntàsso la calma del seu pare i la resignació i bon humor de Pemi, pare de Sasha que se'n va tornar a Tarragona per acompanyar l'accidentada.

El contenido adecuado de un botiquín para una excursión en nuestra región, debería ser, más o menos, el siguiente:

• Vendas elásticas tipo "Tensoplast": una de 8x400 cm. y otra de 6x400 cm.
• Rollo de gasa estéril de 5x300 cm.
• Algodón
• Compresas estériles (de 4 a 8 unidades)
• Esparadrapo (3 ó 4x100 cm.)
• Tiritas adhesivas de 10x6 cm. (2 o 3 uds.)
• Tiritas variadas en forma y tamaño (10 uds.)
• Cinta de goma ancha (para torniquetes)
• Pinzas y Tijeras
• Imperdibles (2 uds.)
• Betadine y Agua Oxigenada
• Suero fisiológico (100 cc)
• Guantes de vinilo (2 pares)
• Jeringas de 5 cc con aguja (2 uds.)

Fármacos:

• 6 comprimidos de antihistamínicos (Polaramine)
  
• Pomada para picadura de insectos (líquido como After Bite o crema Menaderm)
  
• 10 comprimidos de Aspirina (ácido acetil salicílico) o Paracetamol 500 mg
  
• Un vial de Urbason 40 mg

Para excursiones largas (más o menos una semana) debemos añadir a lo anterior:

• Fármacos: Antiácido (6 comprimidos de álmax) y Antidiarreico
• Cuatro toallitas impregnadas en alcohol 70% (uso externo)
  
• Bolsa de frío ("Friolist") para golpes o contusiones 
  
• Protector Solar con un factor de protección 20 (como mínimo) y un protector labial 
  
• Sutura provisional con Steritrip

Por último, en caso de ser alergicos es casi obligatorio llevarse unas placas que nos identifiquen como tales y preveer la fecha de vacunación que nos corresponda.

(RINCON DEL VIAJERO CASTILLA-LA MANCHA)

Direcciones interesantes en Internet:

Equiparse para la Excursión 

El Botiquín: todo lo que hay que saber.

CONCURS FOTO-MULLADA

                                  

foto Marius Domingo

Ei! Que ja ha passat una setmana i només hem rebut fotos d’ALTACAPA. Què potser la pluja ens va destrempar les CANON’S? O és que  passem tant de la crisi que 30 eurets ens fan nosa a la butxaca. Què es pot fer amb 30 € DECATHLON? Us puc donar una idea: comprar –quasi comprar- una tenda de campanya! O unes màrfegues aïllants, o un matalàs per no cardar massa l’esquena, o un sac de dormir. No veieu aquí alguna pista que ens allibera la ment de les cabòries d’on anirà a parar la darrera SORTIDETA d’aquesta temporada? Repeteixo... que faria jo amb 30 € DECATHLON? No, comprar-me la tenda de campanya no ho faria, quan la necessito me la deixa la cunyada. De sac de dormir ja en tinc, però una marfegueta aïllant... potser sí.

I les fotos?

a tenir-ho en compte

Tormentas

Una tormenta es una inestabilidad atmosférica fuerte acompañada de descargas eléctricas (rayos), casi siempre lluvia y a veces granizo. En montaña son frecuentes en las tardes de verano, aunque también pueden producirse en otros momentos. No suelen durar más de una hora. Todo montañero debe saber qué hacer y qué no hacer ante una tormenta. Dos son los peligros:    Ser alcanzado por un rayo.    Quedar atrapado por la rápida crecida de un río o torrente debido a la lluvia caída. ¿Qué es un rayo? Dentro de las nubes se producen incontables colisiones de partículas que provocan la acumulación progresiva de cargas eléctricas. Normalmente las cargas positivas se desplazan a la parte superior de las nubes y las negativas a la inferior. El aire no es conductor eléctrico, pero si la humedad es muy alta éste se convierte en conductor. La diferencia de potencial eléctrico puede producir una descarga (rayo):     En el interior de una nube     Entre nubes     Entre la nube y el suelo Las descargas pueden llegar a corrientes de 20.000 amperios y a voltajes entre 10 y 100 millones de voltios, energía que se libera en forma de calor. Dura una fracción de segundo y es uno de los fenómenos atmosféricos más peligrosos. Los rayos no se desplazan en línea recta. Alcanzan velocidades de hasta 140.000 Km/sg. Al llegar a tierra destrozan fácilmente 20 metros a la redonda, pueden quemar árboles y electrocutar seres vivos. ¿Qué es un trueno?  Es el estruendo provocado por un rayo. El aire en contacto con el rayo se calienta entre 8.000 y 30.000 grados centígrados, provocando una onda expansiva inmensa, que puede oírse incluso a kilómetros de distancia. Los truenos retumban por el desfase entre las ondas de las distintas partes del rayo. La velocidad del sonido (340 m/sg) es mucho menor que la de la luz, por lo que el trueno se oye más tarde que vemos el relámpago. ¿Qué hacer en caso de que una tormenta nos sorprenda en la montaña?     Ante todo mantener la calma, valorar la situación y actuar de forma lógica.     Si estamos en un lugar alto o encrestado hay que bajar, evitando crestas, lomas y aristas, y refugiarse en partes bajas no propensas a inundarse.     Hay que abandonar todo lo que llevemos metálico, especialmente piolés y bastones, al menos a 30 metros de distancia.     La mejor posición para esperar que pase la tormenta es en cuclillas, quietos, lo más agachados posible, tocando el suelo sólo con las botas (la goma de las suelas es buen aislante). También podemos esperar sentados encima de un objeto aislante, una cuerda enrollada, o la mochila si no tiene armadura metálica.     Podemos guarecernos en el interior de una cueva si ésta tiene cierto tamaño (al menos metro y medio de profundidad y al menos dos metros de anchura) y si no hay un curso de agua en ella.     Podemos protegernos en el interior de un bosque, mejor cerca de los árboles más bajos.     Podemos protegernos en el interior de un coche o furgoneta, tras bajar la antena y cerrar las ventanillas y entradas de aire. (Se forma una 'jaula de Faraday' que aísla eléctricamente).     Si estamos en un refugio, hay que cerrar todas las puerta y ventanas para evitar corrientes de aire, y apagar la chimenea.     Si estamos en una vía ferrata hay que abandonarla inmediatamente.     Si estamos cerca de una pared de piedra, hay que mantenerse al menos a tres metros de distancia, es decir, no pegados a ella.     Alejarse de verjas metálicas, alambradas, vías de ferrocarril, instalaciones eléctricas o telefónicas, motocicletas o maquinaria agrícola que podrían actuar como pararayos.     Apagar teléfonos móviles y walkie-talkies.     Mantenerse alejado de rebaños y animales. ¿Qué NO hacer?     No hay que correr, ya que la turbulencia de aire provocada podría atraer al rayo.     No hay que protegerse bajo árboles o piedras aisladas, que podrían hacer de pararayos.     No entrar en aroyos, charcas o lagos, ya que el agua es buena conductora de la electricidad.     No usar paraguas con punta de metal.     No coger ningún objeto metálico con las manos.     No andar descalzo.     No hay que quedarse en vaguadas, valles estrechos o zonas donde pueda aculumarse el agua, para no vernos sorprendidos por una crecida.     No protegerse en una tienda de campaña, ya que sus varillas metálicas podrían hacer de pararayos.     No montar a caballo ni en bicicleta. El rayo está cerca Si notamos:     Que se eriza el pelo de los excursionistas     Que los objetos metálicos zumban como un enjambre de abejas     Que los objetos metálicos emiten destellos     Pequeñas descargas eléctricas entre montañeros Estamos ante desplazamientos de cargas eléctricas, el aire se ha vuelto conductor, y el peligro de rayo es inminente. Hay que tumbarse en el suelo rápidamente, en la parte más seca que encontremos, manteniendo cierta distancia entre los integrantes del grupo. Si un rayo alcanza a un miembro del grupo     Podemos atenderle enseguida, ya que el rayo no queda en él.     Hay que aplicar técnicas de reanimación (boca a boca si no respira, masaje cardíaco si no tiene pulso).     En los puntos del cuerpo por donde haya entrado y salido el rayo habrá quemaduras, que hay que curar adecuadamente.     El accidentado puede haber perdido la visión o el oído, tener trastornos nerviosos o algún hueso roto.     Hay que pedir urgentemente asistencia médica. Lo mejor, prevenir Lo mejor es no vernos en la tormenta.     Si vemos que se acumulan gruesos nubarrones, con aire cálido y húmedo, y con turbulencias de aire, lo mejor es dar media vuelta y finalizar la excursión cuanto antes.     Asimismo, en verano hay que comenzar las rutas muy temprano, para asegurar que terminamos antes de las cuatro de la tarde, evitando así los momentos de mayor probabilidad de tormentas.