LA FOTO DE FAMÍLIA

Carai, ja feia uns dies que estava esperant les fotos de família de la primera sortideta d’aquesta temporada. Pensava…potser s’han oblidat d’enviar-la?. Doncs no. El que passava es que ens van enviar un enllaç en un comentari d’entrada i no me’n vaig adonar fins avui mateix. Disculpeu-me. Moltes gràcies, Alvaro, per les fotos. La retratadora prometia i l’artista també. Ens han dit que ja s’han enviat unes fotografies pel concurs de fotografia de la primera sortideta. Fantàstic. Com tots sabeu, per donar el premi no cal més que hi hagi un candidat… qui s’apunta? Recordeu que podeu enviar les vostres aportacions al mail de l’AMPA on ho penjaran al Picasa .

Adéu Montse, adéu

Avui ha plogut una mica i una de les gotes més fredes m’ha dit que has marxat. Així, com sempre es diu, amb una miqueta de silenci, amb un pessic d’amargor, amb un canonet de pena i un bon racó de quina merda! Doncs que sàpigues que t’enyoraré una bona estona, a tu i a la teva timidesa a l’hora de demanar sisplau als pares que sortíssim del pati. Te’n recordes? L’any passat et vaig regalar un xiulet -mig en broma, mig seriosament…- Carai! quan xiulaves ho feies amb la mateixa dolçor que fent-nos fora de l’escola: sense escridassar, sense obligar. Gairebé suplicant. El xiulet se’n va anar al fons d’algun calaix. Ara t’ha tocat fer una bona sortideta, quins nassos de sortideta! No te’n vas sola. T’acompanyen el “bona tarda” del Guillem, les abraçades d’amor de Martí i les rialles de tants nens. Saps? Aquest matí, molt d’hora, he vist un cel preciós però trist alhora. He fet una foto. No sé perquè. Adéu Montse, adéu...

PEDRA VERMELLA, COR BLANC... GENOLLS NEGRES

Els vermells de la roca de Mont-roig convidaven a dibuixar i esculpir. La pedra d’arena vermella es desfà amb tanta facilitat que es pot comprendre la fal·lera dels vells eremites en fer escales, bancades, canaletes i ves tu a saber quin fotimer de coses. Aquest lloc és un dels més inspiradors de la zona. El vent i l’aigua fan formes que van fer genials a uns pocs creadors que van saber veure amb ulls diferents on altres veien forats i prou. Tu què has vist? Potser un grapat de vent tintat que s’escapolia? La rialla de cara mullada d’uns nens que s’empaiten? O potser una figa de moro a punt d’esclatar damunt del camí empedrat? Jo recordaré els nens guixant el terra amb pedra que pinta i esborrant amb pedra que esborra. Em va fer gràcia el comentari d’una abnegada mare “cony de troglodites, i això qui ho renta desprès?”... no pateixi, senyora, ja hi haurà qui els adreçarà... o potser no, que l’escola no ha de servir només per tenir personal ben situat.

SORTIDETA A L'ERMITA DE LA ROCA

Ole, ole! Vam encertar el dia, i ja calia, ja. Aquesta sortida va ser molt especial. Va venir una colla de nens i nenes de P3 (PEIXETS I TORTUGUES) -SISPLAU FAMÍLIES NOUVINGUDES, FEU-NOS SABER ELS NOMS DELS VOSTRES PETITS EXCURSIONISTES!! Recordo quan podíem anomenar un per un els nens i nenes de les excursions, però arriba un moment que ja no pots conèixer totes les famílies…. Oi que el camí va ser senzill del tot? Ja havíem avisat que es tractava d’una sortideta d’iniciació total (carai! iniciació total, això és de nivell) També va ser molt d’agrair que alguna família de P3 s’hagués llegit el BLOG per fer una mica de cas de les instruccions... quina cara de badocs els més veterans que ni sabien on havíem quedat en el poble!

Camí recte al nas i sense dubtes fins l’ermita. Ens va encantar veure la bona voluntat d’alguna família que va pujar arrossegant el cotxet de bebè. Sí, arrossegant i a coll i bé si convenia, fins i tot es va poder apreciar alguna modalitat d’eslàlom marxa enrere que feia goig!

Ja està, hem tornat a endegar sortidetes. L’ equip d’exploradors torna a cercar camins de les nostres contrades per compartir-los amb vosaltres. Benvinguts i una abraçada. També us agrairem que si teniu alguna proposta de camí per realitzar ens ho feu saber. Cada cop és més difícil trobar senders al gust i necessitats per a tothom i sabem que arribarà un moment en que caldrà diversificar sortidetes. Nogensmenys cert és que els camins es poden fer de moltes formes i si no es va amb mentalitat “gregària” i no fa res arribar més o menys tard es pot “fer cim”. No oblidem el primer concurs de fotografies d’aquesta temporada. Us recordo que acceptem un màxim de 3 fotos de les quals una ha de ser de caire “naturalista”. Si us vareu deixar perdre entre les boques vermelles dels voltants de l’ermita o si vareu passejar fins l’ermita de sant Ramon, ja m’entendreu. Podeu enviar les fotos WEB de L’AMPA de l’escola. Les fotos que vulgueu presentar a concurs les podeu fer arribar a Xavier Sastre, que se'n cuida de la web de l'AMPA de l'escola. L'adreça és:

ampa.arrabassadaweb@gmail.com

ESTADÍSTIQUES

Sabeu que cap professora/or no ha passat per Sortidetes? POTSER NO TENEN MOTXILLA?

Ho esbrinarem!

CONCURS D'AFOTOS

Aquesta sortideta està més que indicada pels artistes. Mont-roig i les seves ermites estan relacionades amb Miró... i no és d'estranyar. Us proposem un concurs de fotos molt especial. No volem masses fotos de família ni tal... us demanem fotos de colors i formes. Els que arribeu a l'ermita de la mare de Déu de la Roca podreu comprovar el terrible ventall de colors. Animeu als vostres fills/es a fer una foto Mironiana...o picassiana o arrabassiana.... hi ha premi, però ja us avisem d'antuvi que no volem més de tres fotos per família.

siau

POTS CLICAR L'ENLLAÇ

http://www.centremiro.com/

Mare de Déu de la Roca

1ª SORTIDETA CURS 2010-2011...I COM PASSA EL TEMPS !!

ON ANEM? a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig

QUIN DIA? diumenge 14 de novembre de 2010

ON ENS TROBEM? al xiringuito del mig de la platja de l'Arrabassada

A QUINA HORA? a les 9,00

ON DEIXEM EL COTXE? Tenim estacionament al darrera de la biblioteca (molt a prop de la plaça de l'església. Va, no siguis dropet i mira on para!)

QUÈ TAL EL CAMÍ? dolç com la canya, suau com el mestral i envoltat de parades de conreu. Aboca en una bonica costeta que va a petar a la porta de l'ermita.

ON MENJAREM? Sabia que això és el que més et treu la son.... a l'ermita, pels seus voltants, entre la pedra vermella, asseguts al terra.... si hi penses porta't el menjar. Encara que la sortida és de nivell "Josep Pla amb encenalls d'Albert Pla" caminar sempre estimula la gana.

COM ANEM D'AIGUA? Bé. En pots trobar al poble i també a l'ermita.

CAL PORTAR BERENAR? SÍ

QUAN TORNAREM? Quan vulguis. Establirem la regla que no hi ha massa regles i que si el camí és prou clar com el que us proposem, no hi ha d'haver toc de "Pinto"... ai làs! volia dir pito, per tornar. Els voltants del llogaret són prou encisadors com passar-hi una bona estona i quan ja se'n té prou... adéu muy buenas!

PER ON ES TORNA? Té l'opció d'una ruta circular (tornar per un lloc diferent) però no ho recomanen ja que la tornada és per pista d'asfalt i vam patir les acomeses d'un bon ramat de "pijo-quillos" accelerats que ens van fer fora de la carretera Aconsellem tronar pel mateix camí.

EXTRA BONUS A la tornada fer un café (o altra substància il.lícita) a la plaça i fer-la petar.

VAL LA PENA FER UNA VISITETA AL POBLE? Osti tu, no diguis bajenades, és clar que sí!!

HAVEMUS SORTIDETA

Ole,ole, que ja tenim Sortideta i dia per a fer-la. Què us sembla el 14 de novembre -diumenge, és clar- Aquest dilluns de Tots Sants la vam provar i ens ha agradat... sortideta apta per a prenyades i nous caminants! Poques complicacions per a començament de temporada. Estiguis alerta que anem informant.

BLOCS INTERESSANTS

Aquesta temporada mirarem d' oferir en el nostre BLOC altres BLOCS que ens han agradat i que podem seguir. Potser ho farem un cop al mes o trimestralment o una vegada per temporada...mai se sap, tu. Encetem la secció: fa dues o tres entrades que us l' hem mostrat per a il.lustrar una mica la propera caminada: "De punta a punta", caminades del seu autor: Carles Danon

http://carlesdanon.blogspot.com/

SORTIDETES

I de què va sortidetes? Molt senzill: anar a la natura, principalment a la muntanya. És una proposta de l'AMPA de la nostra escola a partir d'una idea dels pares del Martí de P-5. Vam pensar que seria interessant "acompanyar-nos" de tant en tant pels camins de la nostra província. Què vol dir això?: volem que sigui una sortida familiar compartint l'experiència amb altres famílies. Nosaltres proposem una ruta, més o menys bonica, més o menys assequible, més o menys assolejada, més o menys "emplujada". Podem assegurar que no tenim contacte directe amb la senyora del núvols ni amb l'amo del vent, què li farem... la resta és cosa vostra. No hi ha temps d'arribada, no hi ha obligació d'acabar la ruta, no es passa llista, no ens fa res ser molts o pocs, ens agrada que cada família faci la seva i que ningú pateixi per quedar-se darrera...ja arribarem! els més petits van en motxilla, altres a coll i bé, la majoria caminen... quina canya els de P-5 i 1er.! de mica en mica es van estimulant les ganes de caminar i el respecte a la natura. el menjar el porteu vosaltres: esmorzar, dinar, berenar, l'aigua... i la farmaciola! sabeu que la primera temporada de sortidetes ningú portava ni una trista tirita? ara les coses van canviant, fins i tot hi ha qui personalitza el seu equipament i fuig dels Decathlons i els Tapioca de torn...fàcil? no. Ui,farmaciola, he dit! has de saber que sortir a la natura té unes lleis que a vegades transgredeixen la correcció política i que torçades de tormell, talls, cops i altres accidents poden trucar la porta de la confortabilitat.Si no vols pols.... tot plegat, tal i com es va apuntar a l'assamblea "bastant" general tenim una assegurança que pot alleugerir cap problema que sorgeixi. Tanmateix caminar per la natura requereix sentit comú i respecte, això limita bastant les possibilitats d'acabar sent rescatat pels bombers. No sé perquè acabem parlant de possibilitats d'accident, però és el que hi ha. Potser no has anat mai a la muntanya amb els nens i hi voldries anar, paga la pena de llevar-se un diumenge pel matí, caminar amb roba que no inclou corbata ni tacons i on et trobes amb els fills d'altres pares i mares...

A qui no interessa Sortidetes? A totes aquelles/aquells persones que pensen que això de la muntanya és una erupció d'acné d'una tal Gea i que amb el temps i "clearasil"es cura o per a qui sospita que una cantimplora és una invitació al "botellon" i un frontal és cosa de dentistes. Deixa-ho estar. Tampoc interessa a qui pensi que la pluja és una confabulació judeo-massònica. Això sí, passi qui es pensi que el "gore tex" és un mexicà amb mala llet o els que ploren a l'espatlla del Cadiach (tots de genolls) perquè han d'enfilar el Niu de l'Àguila un diumenge de juliol.

A qui interessa sortidetes? I jo que sé!... això és més inoportú que emprenyar un pobre moniato que fins ara vivia en l'anonimat.

Mare de Déu de la Roca

No ens en vam poder estar, ahir a l'assamblea generalissssssima.... va ser bo quan la Madu va demanar si hi havia algun familiar de P-3 i només van alçar la mà un parell o tres de mares -una d'elles amb una nena a P-5) Ostres, Jefasses de l'AMPA, que us vau oblidar d'oferir canapés de caviar i champagne du Quebec, que si no, no mou el cul ni Carpanta, "por dior"! Caldrà prendre nota per la próxima convocatòria. Val, a la feina, que no ens en vam poder estar, repeteixo, de revelar la próxima Sortideta. Que sí, que anem a visitar l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, prop de Mont-roig. Si l'Altíssim ho permet aquest dillums que s'apropa anem a fer l'aproximació... allò del "maquinof" (si algú s'atreveix, ja ho sap: cop de telf, mail, a crits...etc.) Encara no tenim clar el dia de la sortideta oficial, però no s'haurà acabat el mes de Novembre que la farem, això vol dir que pot ser el diumenge dia 21 o el 28. L'equip de sortidetes ha estat unes quantes vegades a l'ermita, però mai hi hem anat caminant. Sabem que el lloc és preciós si es mira amb bons ulls, ventós si fa vent i plujós si plou. Detalls com si el servei de bar funciona, els horaris de missa, o si brolla la font ens són desconeguts, però farem el possible per esbrinar-ho. Per a qui vulgui fer un tastet d'imatges del camí i el lloc on us volem convidar a caminar amb nosaltres, podeu visitar aquest bloc que hem trobat per l'espai cibernàutic.

POTS CLICAR httlidar dp://carlesdanon.blogspot.com/2008/05/gr-192-cambrils-vandells-13-5-08.html

TOMA ASSAMBLEA GENERAL!!

Avui hi ha assamblea general (uf, quina responsabilitat!) i començarem a endegar les Sortidetes d'aquesta temporada. Sabem que els més impacients ja tenen ganes de fer excursions. No patiu "sortidins", que això ja té forma. A la fi hem seleccionat la primera caminada... vols una pista? Volem anar a una ermita del Baix Camp. Potser tu, que ets molt espabilat perquè de jove vas menjar cigrons ja ho saps, però t'he d'advertir que el lloc programat no és famós per les seves patates. Ah!! i doncs? Et puc dir que el poble de sortida és a 33 Kmts de Tarragona i a 138 Kmts de Mont-serrat, i la seva pedra és vermella. Ho saps?

Benvinguts a Sortidetes, una activitat que es realitza a l'escola dels nostres fills, però que té cabuda per a tothom.

hola

estem a punt de despertar. ha arribat la tardor i una fulleta perduda ens ha fet pessigolles al nas. vols venir d'excursió?

VARICE.LA

El nostre petit Guillem està passant la varicel·la, voldríem saber si cap dels participants a la Sortideta de dos dies no l’ha passada per a prendre una decisió. Us agrairem que ens ho feu saber. Gràcies

SORTIDETA CAP DE SETMANA

HORA DE TROBADA DISSABTE: 10 H

LLOC TROBADA: PLATJA ARRABASADA (1er xiringuito)

LLOC D’INICI DE LA SORTIDETA: part dreta de l’embassament de Siurana. A l’embassament es por accedir per dues carreteres: la d’abans d’arribar a Cornudella venint d’Alforja i la de desprès de Cornudella . Prendrem la d’abans de Cornudella, quan s’arriba a la resclosa i ha un aparcament. Si t’equivoques i vas a parar a l’altra part (on es lloguen embarcacions) no passa res, es creua la presa a peu i ja està.

CAL PORTAR: Dinar i berenar, sabates còmodes, barret, banyador, tovallola, “pareo” (intimitza, que no intimida) sabates que es puguin mullar, crema solar, aigua... el de sempre, tu!

ITINERARI: recorregut del camí de servitud de l’embassament de Siurana fins tocar aigua. Possibilitat pels més agosarats de remuntar el riu grimpant per les roques. Quan ens afartem d’aigua airem xino xano al càmping a parar les tendes...

SOPAR al càmping.

DIUMENGE: esmorzar al càmping

SORTIDETA: Les Cadolles Fondes d’Ulldemolins.

DINAR: El càmping pot proveïr de pa i entrepans. Ho pots tenir en compte si no vols carregar amb menjar de casa...

ITINERARI: Passarem per les ermites d’Ulldemolins i desprès de Sant Antoni continuarem la pista (en vehicle) fins que no s’acaba. Les Cadolles no són gaire lluny. Ens banyarem al toll. També existeix la possibilitat d'arribar a l'ermita de Sant Bartomeu.

TORNADA: Cadascú al seu aire, anant alliberant el Montsant, tu

VARICEL.LA

El nostre petit Guillem està passant la varicel·la, voldríem saber si cap dels participants a la Sortideta de dos dies no l’ha passada per a prendre una decisió. Us agrairem que ens ho feu saber. Gràcies

VAMOS, QUE NOS VAMOS!

Ale! Anem treien la motxilla, sac i tenda de campanya que tornem al càmping!! Pels que sigui la primera vegada que fan nit a un càmping us recomanem que consulteu els darrers articles del BLOG de la temporada anterior (24 maig 2009...aprox.). Si més no que sapigueu que anirem a Siurana, al càmping que ens va acollir l’any passat. No cal fer reserva, ja que estan en temporada baixa. Recordeu que també disposen de servei de lloguer de bungalows. Fan plats combinats i entrepans a preus ben interessants. Cap problema, i sinó, ja improvisarem.

Aquest any tenim previstes dos excursionetes molt senzilles i aquàtiques. El dissabte farem una tros del camí que circumval·la l’embassament de Siurana per anar a parar al riu i banyar-nos en un bon toll. Les pluges ham augmentat el cabdal de l’embassament i té un aspecte magnífic, sempre amb la vista del poblet de Siurana i l’espectacular caiguda de les timbes del castell. L’excursió transcorre per una pista sense cap dificultat. L’endemà visitarem les Cadolles d’Ulldemolins. Aquesta sortida també és breu de camí, però en funció del temps es pot allargar fins a l’ermita de Sant Bertomeu. Esperem i desitgem que el temps ens acompanyi. En breu anunciarem més detalls de la darrera Sortideta d’aquesta temporada. Ah! no oblideu les sabatilles aquàtiques

RONCAR

Caramboles, la cosa del roncar no és baladí! Poca broma. Fins i tot pot acabar amb la convivència conjugal. I això és una dada. De fet se’n sap d’una acadèmia a Bogotà especialitzada en aprendre a roncar. Està comprovat que el 45 % de la població ronca. La resta no, i això pot ser un handicap a l’hora de finiquitar una relació. Com t’ho fas? Estàs fart de la parella i ho has provat tot: la infidelitat no funciona, amb tanta comprensió, si t’aboques al joc tampoc passa res “potser que algun dia ens toqui la pedrea, carinyu”, si t’abandones a la beguda només aconsegueixes aigualir l’amor, però res, tu. Si li dius que ets una assassina en sèrie, l’altre posa cara de babau i et demana un autògraf! Què fer si vols engegar a dida aquest ensopiment diari que va en camí de convertir-se en un enquistament? Aprendre a roncar. Això no falla. Obligar al veí de llit passar-se llargues nits en vetlla acaba per ser pitjor que la gota malaia i arriba un moment en que diuprou! i t’engeguen a fer la mà. A Colombia funciona. La clínica del doctor Eduardo Estupidillo al districte d' Usaquén compta amb centenars de clients i clientes satisfets amb els resultats de la teràpia. Al fin libre! acostumen a manifestar els clients un cop tramitades les gestions de separació i tal. I com que quant estàs sol no emprenyes a ningú... ronca fins rebentar.

Per cert, si després de superar amb èxit les classes de Reconducción sensitiva de los grupúsculos fonadores del doctor E. Estupidillo t'ho repenses això del roncar, no et perdis uns quans remei de l’àvia per perdre el costum.

Aprovechando que en Gran Bretaña se ha declarado la Semana Para Detener los Ronquidos, BBC Mundo les da nueve consejos para que usted, o su ser amado, puedan disfrutar de una noche tranquila. Al final de la nota, puede completar la lista de remedios con su sugerencia.

1. Dedíquese al canto.Según la Universidad de Exeter, Inglaterra, utilizar los músculos flojos ubicados en el fondo de la garganta reduce las irritantes vibraciones nocturnas que causan el ruido.

2. Cosa una pelota de tenis a las piyamas de la persona que ronca. Esto hará que le sea incomodo dormir de espaldas y lo obligue a que se acueste de costado, con lo cual es menos probable que ronque.

3. Ponga cinta adhesiva en los labios de la persona que ronca.Bueno, al menos eso recomienda un doctor en un artículo publicado en "The Herald" en Glasgow, Escocia. El galeno advirtió, sin embargo, que "obviamente esta técnica requiere cautela y no debe ser aplicada si la persona que ronca tiene dificultades para respirar". Adicionalmente, el doctor también sugirió el uso de tapones para los oídos para la persona que sufre los ronquidos de su pareja.

4. Colocar cintas nasales.Utilizadas frecuentemente por deportistas. muchos doctores y personas que roncan señalan que las cintas que mantienen abiertas las vías respiratorias, permiten una mejor circulación del aire y menos ruido.

5. Intente meter un chupete en la boca del roncador. Esto fue sugerido por una columnista de la consulta sentimental del "Sunday Mercury", quien ofreció a una frustrada lectora la recomendación, conjuntamente con otros consejos habituales como perder peso y beber menos alcohol.

6. Consulte a su doctor sobre el uso de antihistamínicos.Estos medicamentos, además de ayudar a la persona a dormir, supuestamente abren las fosas nasales, reduciendo las sinfonías nocturnas.

7. Si usted es valiente,hay una pulsera en el mercado que le da a la persona que ronca una suave descarga eléctrica con cada ronquido.

8. Ponga "vapour rub".Algunas personas que roncan aseguran que este gel picante y pegajoso les alivia los síntomas. Se supone que también sufren menos resfríos.

9. Elimine su almohada.Aparentemente cualquier cosa que doble el cuello de la persona que ronca aumenta el problema.

client satisfet després d'una de les classes del doctor E. Estupidillo

MÉS MONTSANT!!

FONT: Notícies TGN 12 maig 2010

EL TOLL DE L'OU

Vols venir a veure’l?

TOTS A LA COVA!!

SORTIDETA DE DOS DIES

MOLT IMPORTANT PER A QUI TINGUI PREVIST PARTICIPAR EN LA SORTIDETA DE CAP DE SETMANA CLOENDA DEL CURS 2009-2010.

Ens cal saber les famílies interessades en aquesta darrera Sortideta per tal de reservar places en un refugi, ja que el tope de places és de 24. A partir d'avui tenim una setmana per saber els participants, ja que en cas de superar el nombre de places ens caldria buscar alternatives. Està previst realitzar aquesta Sortideta els dies 18 i 19 de juny (dissabte i diumenge) El preu de l’allotjament és de 23 € amb mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) per persona. També cal tenir en compte que hi ha l’opció de pujar un dia o l’altre sense necessitat de fer nit. Més endavant darem més dades de l’excursió (zona Montsant). Podeu contestar pel canal del blog.

ATENCIÓ, CANVI DE PLANS!!!!

TERCERA SORTIDETA: COVA SANTA DEL MONTSANT

Carai quina encertada! Un dia abans o un dia després i la remullada hauria estat de campionat, però no, aquest cop hi va haver sort, i malgrat planejava l’esperit Gallicant, el canti no es va vessar, vull dir que l’aigua no va caure del cel…i quin cel que va fer: fresc i blau com la primavera, tu! Una bona Sortideta, si senyor, ja que molts dels participants, petits i grans van fer el seu primer grau del Montsant amb moltes menys dificultats que les previstes. Potser la fitxa d’aquesta tercera Sortideta va ser un pèl exagerada, però qui sap si no val més així que no pas pensar-te que vas a collir roselles i després et trobes amb el que et trobes i acabes per tornar tot el material al senyor “Quetxua” maleint el dia que vas decidir provar això de la muntanya. Tot plegat sortidetes no deixa de ser una més de les seccions de l’AMPA destinada a oferir una activitat determinada: excursionisme. Per cert, en aquesta edició ens van acompanyar familiars de l’escola: el Pau i l’Eloi (família de Noa) Gràcies per sortir amb nosaltres, ja ho sabeu... quan vulgueu! També paga la pena felicitar els “singles” perquè ja s’ho val això de trescar sense ajut (l’Abril, l’Arnau, el Sacha van venir sense el papa o sense la mama i això és un mèrit, tu!)

I sí, varem entrar a la cova...tots alhora, Guillem inclòs. Vam culejar pel pendent de la boca de la cova Santa, negra com la nit negra!! un després de l’altre com si de tota la vida haguéssim esplugat , carregats amb les llanternes, els frontals i un cert aire “indianajonesc” . Desprès de la rampa ens varem reunir a una sala on no tocàvem de cap al sostre. La cova continua, però vam decidir deixar-ho per un altre dia i tornar a la claror del dia. Diuen que allí dins i va viure un anacoreta i que d’això li ve el nom de Santa. Potser sí, potser no, qui ho sap? Dalt del Montsant, entre les comes i les garrigues tot pot passar, si no tanca els ulls i deixa que la imaginació faci la seva feineta. Alguns dels excursionistes llucaven més enllà del perfil de la carena per on passa el camí de Capsada, ultra passat la cova del Moloner i els Gramissos, què hi deu haver?... el Montsat, és clar.

COVA SANTA

TERCERA SORTIDETA: COVA SANTA DEL MONTSANT

PRIMAVERA 2010

TERCERA Sortideta del curs 2009-2010

Sant Joan del Codolar de Cornudella-Cova Santa del Montsant

Dia de sortida: diumenge 2 de maig de 2010

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 9 matí

Esmorzar: a l’ermita de Sant Joan del Codolar (no hi ha bar) cal portar-s’ho de casa.

Hora començament caminada: sortida des de Sant Joan del Codolar (aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: Unes 2 hores d’anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: Sant Joan del Codolar, Grau del Tomaset, cova Santa

Desnivell: Pronunciat fins accedir el coll del grau, després planeja. Tot plegat cal recordar que és un dels graus més senzills de la zona, però sempre fa pujada. Apte per suar la cansalada

*GRAU: Pas a través d’una costa abrupta

BONUS EXTRA: La cova Santa es pot visitar. Això sí, cal una llanterna i poca claustrofòbia

DIFICULTATS: Considerem que es tracta d’una excursió amb nivell a causa del fort pendent que pot fatigar als més petits i als que carreguen motxilles amb pes. La sortida en sí no és llarga però qui ha pujat un GRAU del Montsant sap que es comença amb pujada. Com sempre la prudència és una bona aliada

.Punts d'aigua A l’ermita de Sant Joan hi ha una fonteta on es pot carregar aigua, però recorda que a dalt de la serra no en trobarem, tot i que prop de la cova Santa es troba la cova del Moloner una balma refugi de ramaderia on hi ha (havia?) un bassiol on es recollia aigua després d’apartar amb certa energia les mosques (musca sarcophagidae) Pufff!

Estri necessari per no passar set? Una bota

Que no, que no ens hem oblidat. Durant el transcurs de la darrera Sortideta vam declarar guanyador del primer concurs de fotos d'aquesta temporada a Lluís, pare de Noa de P-4. També vam dir que en breu lliuraríem l'obsequi, i encara no ho hem fet! paciència que ja arriba. També hem recollit una bona idea de part d’Esther, mare de Joel de P-4. Proposa que en el pròxim concurs siguin els nens qui facin la foto. Bona idea, si senyora! Queda aprovat!!: el següent concurs servirà per a motivar els peques en l’art fotogràfic.

EXPLORA TARRAGONA

Hem rebut un comentari de la nostra darrrera sortideta des de "Explora Tarragona".Proposen un repte. Copiem i enganxem el comentari en aquesta entrada. Podeu clicar el link de la barra de la dreta per accedir al web.

Veig que sou molt valents i quan poseu ganes... no hi ha qui us aturi! Molt bé. Teniu plans pel Carnaval? Us convidem a convertir-vos en Charlots per una estona al CaixaForum de Tarragona el 14/02. Posarem un videomatón i entre tots muntarem un minicurt! Animeu-vos que surtireu a la Tele! Us hi esperem!

Més info al bloc d'ExploraTgn.cat.

DECEPCIÓ TOTAL

DECEPCIÓ TOTAL

Decepció total . Fins i tot algú remugava “que nos devuelvan el dinero!!” Indignació a dojo entre els irreductibles de Sortidetes. “Això no pot ser, quina poca formalitat! Si diuen una cosa s’ha de complir”. Doncs no senyors, no hi va haver manera de calmar els nervis mentre la tensió anava passant dels 220 volts i puja.

Menys mal, menys mal que van caure quatre flocs de neu que van relaxar la cosa, que si noooo.....

I és que el grupet de sortidetes anava a lluitar contra els elements a cor que vols cor que desitges. Els uns parapetats darrera d’un bon paravents, els altres ni s’havien tret el pijama per tal de escalfar el cuixàmen. Barrets polars, bufs, guants i alguna petaca indiscreta que podia facilitar l’aclimatació. Només calia mirar els peus de la gent per adonar-se’n de l’abast de l’expedició. Recordaré tota la vida quan vàrem arribar al punt de trobada (platja de l’Arrabassada) Una parella d’avis matiners que feien footing es van aturar i ens van mirar de dalt a baix: On aneu, canalla? -van dir- a la muntanya - vaig respondre. Els avis es van agafar fort de la mà mentre una llagrimeta lliscava per la galta de la vella. Sou valents! Que tingueu sort! Recordo que ens vàrem abraçar emocionadament mentre entonàvem “L’hora dels adéus” versió Falsterbo Mari. Les previsions meteorològiques eren esfereïdores: pluja, vent, fred polar... i vulguis que no els sortidins vàrem actuar en conseqüència: HI ANEM, PERÒ PREPARATS! Ah amigo! Quan vàrem arribar a Montral els nassets de L’Abril, de l’Arnau, del Víctor, de l’Elia, de la Ivet, del Martí, de l’Érik, de la Maria, de l’Eva, de l’Enriq, del Guillem, del Joan Nil,de l’Abril, de la Noa, del Joel, es van posar vermellets i enseguida van sorgir comentaris assenyats per combatre el fred amb garanties tipus “si us pixeu a les mans protegeix més que els guants goretex”, “jo vaig veure en una pel•lícula que si t’enxampa el fred i vas mullat el millor es anar en pilotes i tots ben abraçadets! “El millor per conservar la calor es menjar fesols i anar petarran, això sí, cal anar amb calçotets llargs”...Bé, no cal estendre’s més, ja veieu que d’experiència un niu. El cas es que sense acabar l’esmorzar ja anàvem dret a la Foradada. La gent de Montral s’havien amuntegat a la sortida del poble per a donar-nos un emocionat adéu quan... Però si no fa fred! Però si no plou! Però si no venteja! Doncs resulta que feia un preciós dia d’hivern que ens feia l’ullet i ens beneïa amb la seva protecció. De mica en mica, va anar desapareixent folres, anoracs guants i bufs i quan vàrem fer cim ens vàrem instal•lar tranquil•lament sota una balma de la Foradada i allí vàrem dinar...

UNA GRATA SORPRESA

Quan ja ens havíem despenjat les motxilles per disposar-nos a dinar van aparèixer per l’ull de la Foradada la família de l’Eva, de P-3. Pel que sigui van fer tard al punt de trobada, però ells que sí ens van anar seguint la pista fins a trobar-nos!! Això és tenir ganes. L’Eva va dir que potser la caminada l’havia cansat una mica, però jo us puc assegurar que caminava de valent pels corriols de Montral. Animem a les famílies de P3 , P4 i P5 a que acompanyin questa iniciativa de l’AMPA de l’Arrabassada.

La tornada va ser un plis plas i el fred... el fred no hi va ser. Fulls de reclamacions a la finestreta 32

EL TEMPS

BOCATA PEIX

Un dels millors entrepans del món mundial: el bocata de tonyina.Sembla fàcil de fer-lo, ja que hi ha qui es pensa que amb obrir la llauna ja es treu nota, però no és així: com ha de ser la llauna? i l’entrepà? i el pa? i el paper que l’embolica? i la cançó que cal entonar mentre es fa?Ni idea, però l’experiència d’un parell de sortidetes ens obliga a lloar l’entrepà de tonyina.Què és la tonyina? Una bèstia marina que dissortadament per a ella topa amb les xarxes dels pescadors. Mala sort, ja se sap, si et fots un gos, Déu nostre senyor baixa dels cels; ara, un peix... com que no lladreguet ni mouen la cua en sec... Un cop eixugades les llagrimetes cal saber que a la bèstia marina l’entaforen en llaunes que poden ser circulars o ovalades, i aquí és on rau el secret del bocata. Un bon entrepà mai es nodreix d’una mini llauna circular, sempre usarem les ovalades!! Hi ha més tall i això vol dir èxit!! Un entrepà de tonyina vol tonyina sense altre aturador que una bona llauna ovalada. Un cop aclarit el concepte no cal altra acció que obrir el pa i escampar la tonyina amb certa gràcia. Hi ha qui afegeix olives i pebrot vermell, però això ja és cosa d’artistes. Nosaltres no ens hi posem, som més aviat prosaics.

TRASTETS QUE ENS ACOMPANYEN:LA MULTIUSOS

Extret del canal de notícies “The now entenc”

Excursionista allunya un ós de 800 kilograms llençant-li una navalla multiusos. L’excursionista transitava joiosament, entonant el virolai, per les serralades dels Montons –Alt Llobregat- quan ves per on, i sense que hi hagués hagut cap mena de provocació per la seva part, se li planta una bestiota horrible. R.B.G sense perdre la calma va recordar que portava a mà un manual de “Edicions Abadia de Montserrat” on explicava –i ho recordava perfectament- a la plana 25, què fer en cas de topada amb plantígrads. Però ai làs, aquell dia no la tenia tan a mà. Però ell que sí, sense perdre l’horemus i obviant les bramulades de l’animaló, es va despenjar la motxilla i amb la calma que caracteritza a tot bon minyó escolta va anar traient tot el fato que hi havia al damunt del manual. A la fi el va trobar. L’ós semblava una mica desconcertat per la poca impressió que causaven els seus brams, però continuava insistint, no fos cas. Mentrestant R.B.G. passava els fulls del manual fins arribar a la plana 25, on va poder llegir: no pateixi, no hi ha ossos per la muntanya. Com a bon minyó escolta hauria fet cas al manual, ignorant tranquil·lament aquella aparició, però la mole de 800 Kg romania allà. La bèstia salvatge va estendre les extremitats superiors mentre s’aixecava i R.B.G –i citem literalment- es va cagar de por. Què en diu les edicions de Montserrat al respecte? Al noi se la fotia, així és que va optar per la via agressiva. Com tenia tot el material de la motxilla escampat pel terra no va dubtar en llençar-lo contra l’ós, qui, per suposat l’anava despejant tranquil·lament com si d’un Valdés es tractés. Però R.B.G. encara tenia un darrer recurs: La seva navalla multiusos, una suïssa que havia passat de generació en generació, de pares a fills, d’avis a nets... Se la va treure de la butxaca i sense pensar-s’ho va fer un gest de trabucaire del XVII donant a entendre que obria la fulla i es disposava a atacar. Però ai! la fulla no s’obria, R.B.G. va comprovar, desesperat, que les molles de pa, el foia, la tonyina i trossos de pi d’altres sortides que s’havien quedat enganxats als racons de la navalla ara no li deixaven obrir la seva arma letal. En un darrer rampell d’heroïcitat va decidir que, si més no, moriria matant... (¿?) així és que va projectar la seva estimada multiusos en direcció a la bèstia assassina. L’impacte hauria anihilat una processó de marietes, probablement, però l’ós la va agafar al vol, sense massa problemes. R.B.G. ja es veia en companyia dels besavis quan veu que l’ós es mira la navalla, la grata, la bufa, la llepa i... amb la punteta de l’urpa li obre la fulla. El noi no s’ho podia creure. L’ós va tornar a plegar la navalla i girant cua, se’n va anar.

De la navalla no se’n ha sabut res més. R.B.G. no ha tornat a sortir a la muntanya, quan van demanar a sons pares unes declaracions sobre l’incident amb l’ós, no se’n van estar de dir: “el nostre fill és un pixapins, aquesta navalla havia passat del meu besavi i ara l’hem perdut, on anirem a parar?”

Ramón Bartolí Guspires “The now entenc”

Ja heu vist la importància de portar una navalleta multiusos. Et poden truere d’un mal pas, però també serveixen per tallar l’entrepà, obrir una llauna rebel, fer una barqueta amb l’escorça de pi, tallar-te una ungla que fa mal, escurçar els cordons de les sabates, o senzillament ensenyar-la als altres recordant la seva història.

Per cert, ja saps què és una multiusos?

A vore si ho encertes!

SEGONA SORTIDETA 2009-2010. LA FORADADA DE MONTRAL

HIVERN 2010

Segona Sortideta del curs 2009-2010

Montral-roca Foradada-Montral

Dia de sortida: diumenge 31 de gener de 2010

Punt de trobada: platja de l’Arrabassada (xiringuito)

Hora sortida de Tarragona: 10 matí

Hora començament caminada(aproximada) 11 matí

Durada de l’excursió: menys de 2 hores anada . Tornada pel mateix camí

Ruta: Montral, Punta Coroneta, Serrat dels Avenca, roca Forada

Desnivell: divertit

Dificultats: Com sempre la prudència és una bona aliada

Sender que fa de bon caminar.

Punts d'aigua: Som d’ un pais més aviat sec. Montral té aigua, però més val proveir-se d’una cantimploreta que pot venir plena de casa.

Distància fins a les fonts del Nil: Pufff!

PLANS: Anar caminant fins arribar a la Foradada. Pel camí podem gaudir de l’avenc de l’Os (un forat a la vora del sender que perfora en vertical el terreny) Ens fem unes fotos sota l’arcada de la foradada i la fem petar una estona: “Oh que bonic i tal...” després retornem una mica el sender i dinem en un petit prat que hi ha als peus del turonet de la Foradada. Si fa frescota no ens entretindrem massa i farem camí de tornada fins Montral.

EL CONCURS DE FOTOS

EP, QUE NO VAL A BADAR. Vam convocar un concurs fotogràfic a la darrera Sortideta i es van presentar vàries obres. No ens hem oblidat del premi, és clar. En el transcurs de la segona Sortideta farem pública la decissió del nostre jurat. Qui haurà guanyat? I el premi?... tot arribarà.

SEGONA SORTIDETA 2009-2010. LA FORADADA DE MONTRAL

SEGONA SORTIDETA

ANEM A LA ROCA FORADADA

Caram, com han apretat el fred, i la pluja, i el vent del nord i el del sud i de… ens tenien mig espantats pensant que la cargolada de l’Arrabassada no podria veure sol solet, però ves per on que de cop i volta tot va aclarint-se i tornen les ganes de trepitjar muntanya.

Per celebrar que “sortim del forat” hem pensat que podríem visitar la Roca Foradada de Montral. Per a uns, les roques foradades són fenòmens geològics, i per altres ditades de gegants. No hi fa res. Tots hi cabem si no ens fa res anar apretadets. El que sí que és cert és que aquestes curiositats atreuen el interès de tot bon excursionista. Us hi apunteu? No és una excursió massa llarga i permet boniques vistes de Mont-ral i un camí boscà per on podria haver passat fa mitja hora una bruixeta entremaliada. La major part del camí transcorre entre cobricels i també hi ha l’al·licient d’alguna grimpadeta superfàcil que farà les delícies de la canalla. Us proposem sortir de Montral i anar fent fins a veure cim . Ja ens agradaria quedar-nos als peus i gola de la foradada a fer el dinar, però el terreny ho desaconsella ja que és molt rost i no podriem treure l’ull dels nostres joves exploradors