L'ARBOLI-GALLICANT. TERCERA SORTIDETA

HEM  TRIAT EL DIA: DIUMENGE 19 d’abril

L’HORA DE TROBADA : 9-9,30 del matí

EL LLOC DE SORTIDA DE TARRAGONA: Platja de l’Arrabassada per  qui vulgui anar en grup

RECORREGUT  AMB VEHICLE: Tarragona - Reus- Les Borges- Alforja- l’Arbolí. Si tens dubtes consulta Mappy

SORTIDA DE L’ARBOLÍ: aproximadament a les 11 sortirem. Començarem a caminar a partir de la font del poble

TORNADA A CASA: Calculem que a les cinc de la tarda ja haurem fet cim... més o menys.

QUI POT VENIR: Recordeu que aquestes sortidetes són obertes. Animeu a amics (o enemics si el dia se’ns gira), parents o veïns.

DUBTES I CONTACTES: http://sortidetes-08.blogspot.com/ Agustí /Judith 617075018 // cuquesdellum@gmail.com

BENVINGUDA PRIMAVERA!!

FELICITATS, PAPIS!!!

TRUITA DE PATATES

A vore, toquem el tema gastronòmic, que ja s’atansa la propera sortideta i cal anar preparat. La LATRUITA AMB PATATES, com es fa? Tothom la  sap fer a la intimitat,  però és més que difícil presentar-se en societat amb una truita de patates que excel·leixi. De tractats, un fotimer. De receptes secretes, les que vulguis. D'ortodòxia,  la que calgui. El cert és que difícilment ens sentim orgullosos de la nostra creació perquè sempre hi ha algú que la fa més sucosa, gustosa, alta o prima i... ens jurem que a la pròxima oportunitat traurem la pols al tractat de la Ruscalleda per a fer dentetes a la resta. Hi ha qui hi posa espessidors, d’altres cremes gales i sals del Tibet. N’hi  ha qui parla de tants ous tantes patates, altres les tallen amb un ganivet Sudoku, que les fa més fines i nombroses. El secret rau en la paella –criden uns- altres sense oposar-s’hi bramen que una quantitat adient d’oli ho fa tot perfecte. Sortidetes ni en sap ni opina, però proposa que ens alliçoneu de com fer una bona truita de patates: de les de campionat (tipus  Liverpool quatro versus Sementerio Blanco sero )

DONES D'AIGUA

No és gens freqüent trobar-ne, però hem tingut la sort de poder veure roba estesa a eixugar al damunt d’una roca de la costa. Potser algú pensi que això no té cap importància si no fos perquè es tractava d’una peça de roba d’una dona d’aigua salada!

Diuen que si sorprens una fada d’aquestes i t’emportes la seva roba els pots demanar el que vulguis a canvi, però que sempre cal anar alerta amb els éssers mitològics. Un dia d’aquests us expliquem una història de dones d’aigua. De moment deixem constància de la troballa en forma de foto. Puc ben assegurar que vaig fer el possible per arribar a la pedra on reposava la tela per emportar-me-la, però tan si us ho creieu com si no, a mida que m’atansava les cames em tremolaven de tal manera que ho vaig deixar córrer. Una de les companyes que participaven en l’excursió també ho va provar, però tampoc va arribar a la meta ja que li van venir uns xiulets a l’orella insuportables. Ho vam deixar córrer. A la tornada la roba ja no hi era. Fades?

 

 

CAMINANT VORA EL MAR

SORTIDESTES  us recomana una de les excursions més boniques que tenim a tocar  de casa. Normalment quan parlem de sortir a muntanya pensem en Prades, Ports, Montsant, Montserrat…Pirineus. Però no sempre cal anar tan lluny per trepitjar pinassa. Us proposem que si cap dia us bé de gust fer un bon “mar i muntanya” prengueu nota d’aquest recorregut. La sortida la podeu començar des de casa mateix –com qui no vol la cosa- ja que tradicionalment s’inicia a la platja Llarga. El recorregut pot arribar fins a Creus si vols, però per prudència no s’acostuma  passar de la platja de la Mora o en altres versions fins a  Tamarit o Altafulla. És un recorregut recomanable per a tot l’any, però quan li floreix tot l’atractiu és amb el bon temps ja que al transitar per platges, caletes i penya-segats sempre es pot adornar la caminada amb un parell de capbussades. Tot plegat no us en refieu ni us penseu que es tracta d’una excursió de “costellada” perquè el camí és dur en alguns trams, ja que transita per pedra tallant i senderons estrets, però si mires on poses les xiruques vas fent. El recomanen per a pares/mares amb paciència i a qui  no  faci res esmerçar dues hores llargues anant fent, mentre els petits s’entretenen provant de superar petites grimpades i exercitant l’equilibri per les rocalloses i les arrels que surten a respirar enmig de la senda. Si el que et motiva  és la cervesa del bar de la Mora i tan et fot si la criatura arriba amb un braç més llarg que l’altre, deixa-ho córrer, utilitza  l’opció de fer una expedició fins la plaça de la Font -sense cap problema- també hi pots treure a passejar les goretex. Aquest recorregut té la peculiaritat que en el seu tram final – a l’altura de la Torre de la Mora- cal traspassar un càmping. Fan els ulls grossos, però cal fer via i no entretenir-se massa, ja que és una  propietat privada que potser.... passa per un camí públic? Pensa que després cal tornar pel mateix camí. Un entrepà per dinar ia córrer!!

NOTA: Excursió apta per a canalla a partir del tres anys 

ASPECTES TÉCNICS: Molta paciència

A TENIR EN COMPTE: El recorregut passa per dues platges naturistes

 

S'ACABA L'HIVERN

                                                                        

Com si fóssim la marmota Phil de Puxsutawney (Déu n’hi do!) els de SORTIDETES  hem hivernat una mica, però ja estem a punt de treure el nas i, a la que no ens veiem l’ombra,  sortirem a trescar per preparar la tercera sortideta a la muntanya. L’equip sospesa vàries possibilitats, però està prenent més avantatge una que ens conduirà a un llogaret abandonat. Potser un poble fantasma?

 Extret del llibret dels Fenassos (s.XVIII-pg 23-24)

Els darrers que deixaren la contrada juraren no tornar-hi mai més , molt a desgrat seu puix els jornals de terra els bastien de queviures a balquena, però cap bé material els podia compensar de les terribles nits que passaven. Nits fosques com gola de llop i aspres com els gemecs del  moribund. Es contava la llegenda que cap llum, fos d’oli, de cera, teia o feix resistia la terrible foscor del carrer i de seguida s’apagava com una animeta en pena.

Renoi tu! Mirarem d’anar-hi de dia no fos cas que hi perdéssim el seny. Tot plegat avui en dia amb els avenços tècnics que tenim a mà no cal patir massa en els pobles fantasmes i tal. Una bona llanterna  tot ho arregla. Així és que: estimats sortidins,  en un pròxim article del BLOC ens comprometem a revelar la tècnica bàsica de construcció d’una llanterna que potser no resistiria una ventada asiàtica però que pot anar molt bé per calar foc a casa o fer uns caragols a la llauna. 

CAMINADA POPULAR

http://www.tinet.org/~pesports/00_activitats.htm

PLANTACIÓ de BULBS de LLIRI DE MAR a les DUNES de la PLATJA LLARGA

                                                               

Hem rebut aquesta informació. Pot ser una sortideta interessant per aquells que vulguin conèixer la realitat de les nostres platges una mica més enllà del 15 d'Agost.  

HOLA A LA PLATAFORMA !

 

Aquest Dissabte 31 de gener

PLANTACIÓ de BULBS de LLIRI DE MAR
a les DUNES de la PLATJA LLARGA

 

Treurem dits de bruixa (Carpobrotus Edulis) en algunes zones, ja que es tracta d’una planta invasiva de les dunes, originària d’Àfrica del sur, que impedeix crèixer a la flora autòctona. Al seu lloc tenim uns 800 lliris de mar (Pancreatium Marítimum) per replantar. 
 

A les 10 del matí ens aplegarem
a prop del Restaurant IOT,
l’Ajuntament oferirà un esmorçar, i de seguida començarà l'activitat, per la zona actual d’aparcament (un aiguamoll potencial), entre el Club de Vela i el restaurant “Mirall d’Estiu”.

Es calcula que acabarem pels vols de les 13:30h. 

Oganitzem conjuntament l’Associació Ecologista de Tarragona GATA (Grup d’Amics de Toni Anchon)  i la Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, amb la col·laboració de l’Ajuntament que  aportarà els estris.

 

Podeu portar guants de jardineria
o fer-ho amb compte sense guants.

Moltes gràcies i salutacions!

Lola i Noemí, des de la Plataforma

 

NO ES VA ESCAPAR CAP PET!!

Ei, quina gentada que es va arribar a congregar al camp de futbol de Montral! Un cop més la sort ens ha estat aliada i el temps va fer una petita treva entre dissabte i dilluns. Gràcies, Senyor. No bufava ni un esquitx de vent, es diria que el bosc mai havia estat tan silenciós des de que el tio Juan es va perdre pels revolts de les cingleres del Glorieta!! i no és d'estranyar, ja que semblàvem els 300 de Leónidas avançant pels penya-segats  per atonyinar perses. Menys mal que la batussa es va reconduir  en un àpat que prou que el signaria el mateix Santi Santamaria –ora pro novis-(promesa d’anar de genolls fins Covadonga, agraint a la Santina ,a Sant Bable del Cabrales i al general Riego tanta imaginació cul i nària)

No es va escapar cap pet! o sí? Molts es preguntaven quin era el motiu del partidet de futbol... deixar anar llufetes i petarrons. Que senties "gooool!!": La exclamació, analitzada convenientment amb instruments de precisió suïssa, anava complementada amb un prfff! de tonalitat sensual i poc ofensiva –val a dir- ja que la condimentació de la fabada va ser encertada, sense exageracions. Que un jugador/a es deixava caure al terra –aparentment pres per la desesperació a causa d’haver errat un xut- el traïa la realitat de l’acte flatulent  la mort per fumigació d’un pam quadrat de gespa. Algú va dir, sense que li manqués raó: “conyu tu, ahora entiendu purquè este campu està mes pelau que el patio del cole”. Dos fabades més i acabem amb la forest de les muntanyes de Prades. Altres, que potser anaven més regirats de ventre van optar per  tornar a corre-cuita en petit comitè a l’Aixàviga a recuperar el vehicle. Error! On caben quatre peten quatre, però és clar que la complicitat pot dissimular el pecat, a menys que... que te’n adonis que malgrat la fresqueta de la tarda, tots els cotxes tornaven amb les finestres obertes –alguns fins i tot  la del porta maletes- Altres, més fins, dissimulaven la urgència eòlica via canonada amb un: “anem a fer un coffe, eh?” i fugien del grup amb subtils mirades enrera entre pet i pet...pas i pas, volia dir.

        I què, tu?

A la segona corba els nens dormien, cansats d’un dia ple de sensacions... els grans comentaven la jugada mentre s’allunyaven de Montral i fins i tot algú va pensar que tot comptat i debatut, això de caminar per la muntanya no es tan fotut com ho pinten, i que potser a la pròxima sortideta ens hi tornarem a afegir. Sortidetes vol agrair als pares de P-4 i P-3 l’esforç de fer la inversió d’un diumenge en una activitat extraescolar.

 

LLISTAT D’AGRAIMENTS PARTICULARS

Sants del Cel en general, Exercit espanyol pel mapa i la topografia, Mossos d’Esquadra per no estar on haurien d’estar després d’una favada, futbol club Barcelona pel bon exemple, Fabada Asturiana per lo bé que dissimulen la llauna, l’olla de l’Agus, la pilota de l’Arnau, la porteria del gol nord –un pél més ampla que l’altra- , l’accent suís de la Maria, la muntanyeta de sorra que acollonia als pares i que després va servir de pedestal  per fer la foto familiar, l’ull que res es perd (filmacions Ros), la coca de l’Ariadna, la gràcia de Patricia fent fotos –moltes gràcies per l’esforç de pujar- la sidra dels pares d’Abril, les truites que van aparèixer, el somriure del Jordi, el vestit de la senyora de l’Obama, el vi de la bota, al senyor Quetxua que s’està fent d’or amb nosaltres, els berberetxos i les gambetes salades, la Carme per convèncer al personal a que s’animés a passar  un diumenge sense xandall i espardenyes, les mares que transportaven els bebès en les motxilles i també a qui va dir... ah, però no havíem vingut a caminar?

Tot això ha estat possible gràcies a don Antonio Medina Rórcenas.

 

 

SI A LA SORTIDETA

Tothom preparant les moxilles!

VIENTO EN POPA

Hola bon i ventilat dia a tots!!!! Tinc novetats. Es veu que a Mont-Ral necessiten aumentar la ventilació. Més a més Eric está com un roure, ja tinc el "compango" i ara dintre d'un rato aniré a buscar les fabes. Aquesta tarda ho posare tot "a remojo". Fins demà, no oblideu portar-vos els instruments per menjar (dentadura, cullera, plats etc. etc. )Fins demà

MARIA

AVISO PARA BOSCENSES Y MONTARACES

Hola!!se acerca el dia de la comida,del vermouth, de la fabada,del partidito,digo... de la sortideta.Una cosa,los que vivimos en BOSQUES hemos quedado a las 9h en el centro comercial(SUMA,etc)los que vivais por aqui y queráis por comodidad salir de aqui con nosotros por ahí estaremos.Agus,por favor,trasladalo a la pantalla grande,sé que lo harás,se te ve buena persona.

Animamos a que siga la espiral de iniciativas,totalmente descontrolada, para aportar todo lo que haga del domingo un dia inolvidable,para Asturias,para la asociación de vecinos de Monral,para el colesterol,el hígado,para lo que se ponga para medio.Que se prepare Gas Natural,le va ha salir competencia desleal,al tiempo.BONA NIT

A POSTRES ENS CONVIDEN!

Avís per a llépols. Els pares de l'Ariadna -germaneta acabada d'estrenar del peixet Héctor- volen afegir el seu granet de sucre a la menjada del diumenge. Ens conviden a postres per a celebrar l'arribada de la nena!!! tingue-ho present. A Sortidetes ja ens imaginem els excursionistes fent saliva per la muntanya i fent via per arribar al camp de futbol i dinar.... és que ja ni parlem de caminar! això s'està convertint en un bloc gastronòmic. Què en pensarà la censura? Carai tu, això ens porta a recuperar  aquell passatge de la sortideta dels Argonautes en el que Jason i la seva trepa arriben a una illa  on Fineu  -un adiví cec- està comdemnat a no poder gaudir mai dels seus àpats ja que les Arpies  no paren d’esgarrar-li la festa empastifant-li les viandes. Què hi farem.

 Ah sí, per cert que no hem felicitat encara els pares de Genís. Moltes felicitats, esperem una foto de la nova adquisició. El peixet Selvi ja té un germanet, que si apunta tant alt com ell... Un petonàs de  SORTIDETES

EL PAPER TAMBÉ SERVEIX PER A LLEGIR

  

Ara us en fotreu, però des de la subsecretaria d'acció cívica i bons hàbits del Consell Comarcal de l'Alt Camp, assabentats de les intencions gastronòmiques  que estan a punt d'intervenir en la zona que els competeix, ens han fet arribar el suggeriment d'adquirir aquesta obra literària que no tothom té en compte a l'hora de fardar de lectura escollida. Ens en fem ressò. Tallem i enganxem la ressenya que acompanya la imatge des de l'editorial DESNIVEL. Au, vagi de gust la fabada! 

Ante el éxito de este manual, Desnivel publica la 5ª edición de un divertido libro que realiza una aproximación ecológicamente sensata a un arte perdido. Nuestras otrora prístinas regiones están amenazadas por problemas de contaminación en constante aumento. Entre ellos, el de los excrementos humanos, es cada vez más alarmante, tanto por sus desagradables consecuencias directas -olfativas y visuales-, como por los graves riesgos sanitarios que ofrece información bien fundamentada sobre el impacto medioambiental de los detritos humanos, a la vez que sugiere remedios sencillos y cómodos. La autora se atreve a llamar las cosas por su nombre para explicarnos de una forma clara, divertida y directa: porqué es tan importante cavar el agujero y dónde hacerlo; qué hacer cuando no podemos cavar el agujero; váteres portátiles y sistemas de desinfección de agua; cómo evitar la diarrea; consejos para la mujer -ropa, técnicas y artefactos para facilitar implica. Cómo cagar en el monte las deposiciones en la naturaleza-. Todo ello salpicado de irreverentes elucidaciones y un lote de \"las peores experiencias\". 

QUE SEAN DOS, DE FABADA!!

Ja veieu les previsions, amb màximes de 8 graus... farà fred!! i aquell nuvolet que no deix desmarcar-se el sol... potser si buféssim tots alhora, o un petarró bable. Tot s'hi val. Avui mirarem d'afegir a les cançonetes la del vent del Raimon. Per si ajuda a escampar la boira. De tan en tan ha d'anar bé una ventositat, no?

TRACTORADA A LA C-14

Fonts ben informades ens filtren que és molt possible que el dia 25, a partir de les deu del matí hi hagi una manifestació de la pagesia de la comarca  transitant per la carretera C-14 (Alcover- Valls) Els manifestants trauran la pols dels seus Fórmules I, i prometen assolir l’esfereïdora velocitat d'uns 10-20 quilometres  per hora. L’espectacle és emocionant. La gent s’amuntega a les cunetes esperonant els favorits, però les circumstàncies de la cursa fan impossible qualsevol avançament. Qui guanyarà aquest any? 

Però si  tu ets dels que veure els Alonsos i Hamiltons del país no els treu la son... pren la variant: Tarragona-Morell-Vilallonga-Alcover-Montral per si les mosques. Tot plegat estigues atent al parte de la DGT (Dominguerus amb Ganes de Trescar)

 

LA FABADA!

PER APUNTAR-SE A LA FABADA NO CAL FER RES NOMÉS POSAR EL NOM!!!!!

Tria entre Fabada normal o vegetariana. Tens temps fins al dijous dia 22/01/09

_____________________________________

FABADA NORMAL

Nom:                            Nº Adults                    Nº Nen

Agustí (Martí)                   2                                  -

Javi (Eric)                          2                                 1

Eva (Hector                              2                                          -

Edgar (Emma)                  2                                  1

Gemma (Abril)                   2                                 1

Nuria (Lluc)                               1                                         1

Benja (Víctor)                           2                                 1

Marta (Abril)                             2                                          -

Javi (Joel)                           1                                  -

(Pares Emil)                        2                                  -

(Pares Carlotta)                 2                                  -

(Pares Sasha)                     2                                 1

Jordi (Juny)                        2                                 -

FABADA SENSE CARN (O PER VEGETARIANS)

Nom:                                    Adults                        Nº Nen

Patricia (Natalia)                   2                                1

Lluis (Lluc)                                       1                                       -

A MENJAR, QUE SÓN TRES DIES!

                                 

ATENCIÓ, IMPORTANTÍSSIM!

La Maria Lacasa, mare del peixet Erik, sensibilitzada per la crida a uns menús d'excursió una mica més interessants que el típic entrepà de tonyina oliós  o la truita de patates pansida, ha tingut una idea que cal treballar per lo interessant i alhora –perquè no dir-ho, agosarada-

-I perquè no fem una fabada per a tothom en aquesta sortideta?

-Asturiana?

-Asturiana.

Ull a la dada! La Maria té contactes a Montral per a escalfar-la (primer la faria ella a casa)  i després, en pla “sopa boba”, els interessats aniriem passant amb el plat i la cullera a tastar unes  “fabes” que ens faran parlar “bable”

Qui s’anima a participar en aquesta menjada comunitària que ha sorgit espontàniament per la segona sortideta?

És clar que cal tenir en compte un parell de variables:

A)     Ens cal saber el nombre exacte de persones que s’apuntarien a l’àpat (res és obligatori)

B)     La Maria se’n  fa càrrec de la elaboració de la menja, però està clar que hauríem de col·laborar en pagar els ingredients entre tots. Això ja ens ho farà saber ella.

C)     Es tracta del dinar, cal portar esmorzar –recorda-ho-

D)     Si penses que els nens no s’ho menjaran ni bojos, pensa en portar menjar alternatiu

E)      És possible que la Maria tingui en compte que hi ha vegetarians entre la comunitat de sortidins

F)      A l’hora de continuar el camí fins l’Aixàviga es poden establir dos grups: els que han menjat fabes i els que no. S’entendrà que els que no n’hagin menjat encapçalin la marxa.

SORTIDETA DE 5.000 MILLES

Aquesta canalla ha fet 5.000 milles per dir el que diuen. Jo diria que és una bona SORTIDETA. Ens  ho ha enviat la Maria, mare del peixet Erik. Ja sabem que aquest bloc no és per això i tal... però és que no n'aprendrem mai, tu. Les coses són com són i els nostres fills seran el que seran. Gràcies Maria. SORTIDETES.

              

                                                  

SON LES NOU. ELS FILLS FAN LA FILERA I ELS GRANS...

                                                      

Aquesta es la famosa "Pitet corus line at nine o'clok"

Agraïm al fotògraf Jordi Ros, el saber estar en el lloc i en el moment oportú. Llàstima que no es puguin apreciar les taquetes de baba que lubriquen les galtes de la colla. 

 

SEGONA SORTIDETA

L’AIXÀVIGA-MONTRAL-L’AIXÀVIGA

HEM  TRIAT EL DIA: DIUMENGE 25 GENER

L’HORA DE SORTIDA : 9 del matí

EL LLOC SORTIDA DE TARRAGONA: Plaça Imperial Tarraco

RECORREGUT  AMB VEHICLE: Tarragona- El Morell-Vilallonga-Alcover-Montral

 (Tarragona-Valls-Alcover-Montral)

SORTIDA DE L’AIXÀVIGA: aproximadament a les 11

TORNADA A CASA: Calculem que a les cinc de la tarda ja haurem fet cim... més o menys.

QUI POT VENIR: Recordeu que aquestes sortidetes són obertes. Animeu a amics (o enemics si el dia se’ns gira), parents o veïns.

DUBTES I CONTACTES: http://sortidetes-08.blogspot.com/  Agustí /Judith 617075018 // cuquesdellum@gmail.com

RECORREGUT A PEU: Sortida DE L’Aixàviga i anar xino-xano (no fem cuuuurseees... que el ritme el marquin els petits) pel caminet que voreja el bosc de l’Estelada, passant per la Nevera del mas Muster i sortint pel camí del toll del Drac fins arribar al camp de futbol de Montral travessant la Boixera. Tot plegat ens pot ocupar unes dues hores entre ara m’aturo a fer la foto, ara mira quin boix, fixa’t tu amb la Nevera –no hi caiguis-, vigila en el senderó del Drac... Arribada al camp de futbol i dinar. Queda en peu el partidet de futbol amb la canalla sempre que el temps ho permeti. Tornada a l’Aixàviga  pel camí ral.

CONSIDERACIONS: Tot i que la sortida caminant comença a l’Aixàviga, podem parar a Montral a fer el cafetó ja que a l’Aixàviga no hi falta de res del que cal, però de cafès cap ni un.

APARCAMENT: l’AIXÀVIGA NO EN TÉ. Cal anar una mica més a dalt per la carretera fins les granges, on sí que es pot aparcar amb tranquil·litat.

AIGUA: La font de l’Aixàviga no  sempre raja com cal o deixa regust fort. Porteu-vos-la de casa

DIFICULTATS DEL RECORREGUT: Potser és una mica més llarg que el de la primera sortideta, però no hi gens de desnivells considerables... sempre i quan el café del matí sigui un café i no dos “carajillus”, és clar. Cal tenir cura en passar vora la Nevera i pel senderó del toll del Drac –un bonic camí penjat on es van filmar algunes de les escenes més arriscades del “Senyor dels Anyells III”. Si es fa el partit de futbol els pares/mares de més de 40 tacos han de presentar certificat de IDONEITAT FACULTATIVA, i els de menys de 40 CERTIFICAT DE BONA CONDUCTA. La tornada no presenta cap dificultat, ja que es tracta d’un camí ral.

EL MENJAR: a veure si hi posem imaginació, que fa fred i es passa gana. Esperem receptes engrescadores que facin obrir la gana. No us en esteu i feu-nos-les arribar al BLOC

EL VESTUARI: Enceneu una espelmeta pregant a Eolus perquè tingui els fillets lligats amb fil de plata dins del sac d’Odisseu. Ja sé que és una recomanació un  pèl “gentil”, però no se’ns ocorre cap altre advocació, però com que el fred es suposa per l’època, esperem que si més no el vent no ens faci la guitza. Cal calçat idoni per trescar, roba d’abric còmoda i gorres, guants i passamuntanyes. Estigueu previnguts per la pluja amb capelina o anoracs i mitjons de recanvi.  

US ESPEREM!!

                                                                    

SEGONA SORTIDETA. ÉS HIVERN.VENS A MONTRAL?

                              

El Ses Majestats d’Orient ens han portat una nova SORTIDETA ! Prepareu les motxilles i enllustreu les botes que ja hi tornem. Alerta, però! Aquesta segona SORTIDETA no és apta per a panxes fredes perquè toca l’hivern de ple i això vol dir que cal recordar que podria ser…que no fóra impossible… que a lo millor… que no ens estrany…- vaja, que farà FRED. Traieu la pols a mitjons gruixuts, paravents, guants, passamuntanyes, barrets, reconstituents variats, etc. Quan vam provar la sortida va fer bo del bo i millor, però no sempre es té tanta sort i, tot que el recorregut que us proposem és de dificultat mínima, cal encomanar-se a  Sant Nonsfotis per si cas.

Què us sembla anar a fer un recorregut circular (començar i acabar en el mateix lloc sense repetir camí) El lloc triat com a punt de sortida és l’Aixàvega, un poblet prop de Montral. El recorregut passa per un bosc preciós (l’Estelada) i ens porta fins als peus de Montral passant per una antiga Nevera i el toll del Drac. Fins aquí la primera part del camí. Podem dinar en el camp de futbol de Montral, on hi ha molt espai per jeure i per a que la canalla s’esbravi sense massa perill. Si el temps acompanya i les forces ho permeten encara ens podriem permetre un mega-partidàs de futbol apte per a menors de 200 anys. Després d’haver recollit els supervivents continuem amb l’excursió tornat a l’Aixàvega, però per el camí ral que comunica els dos pobles. Si us fixeu en les fotos que acompanyen aquest text us podeu fer idea de la SORTIDETA: boscos amb follet, masos misteriosos, camins plens de fulles màgiques, senyals a les pedres i pobles encantadors. Estigueu alerta que aviat us diem la data (potser el darrer diumenge de gener?)

    

JA HAN PASSAT ELS REIS

                                   

Potser una de les sortidetes més "brutals" i imaginables. Passen un cop a l'any i no sé com s'ho fan que en només una nit deixen joguines i regals a gairebé tothom. Jo cada any espio una estoneta,  mirant fixament el balcó per si els enxampo, però no sé pas què  passa que aviat se m'afluixen els ulls i em quedo adormit. Quan era petit la padrina em deia que mai ningú que toqui vores ha aconseguit aguantar tota una nit de REIS despert. Em deia que tenen una mena de cosa màgica que ningú acaba d’albirar, que et fa venir la son tan si vols com si no. Només el Benet de cal Pitxell va aguantar –que ella sabés- però que l’endemà no va poder explicar el que havia vist perquè es va quedar mut de la impressió. Durant un temps la gent del poble va sospitar que s’havia tornat beneit  per la gosadia d’espiar tota la nit i a la fi es va confirmar la sospita quan el Benet de cal Pitxell va desaparèixer per córrer món. Ningú sap on para. Ell tampoc, però tant li fa, en té prou  havent  vist el que va veure.

L'HOME DELS NASSOS

SURT EL DARRER DIA DE L'ANY

La festivitat de Sant Silvestre, el darrer dia de l’any, marcava una fita destacada en la celebració de certes pràctiques i cerimònies, com ara el curiós costum de l’home dels nassos, ésser fantàstic que posseeix tants nassos com dies té l’any. El darrer dia de l’any, el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas, tot i que d’una mida considerable. No obstant això, hom parla a la mainada d’aquests tres-cents seixanta-cinc nassos perquè sigui cercat entre la multitud, fent la broma d’esverar-los dient que ja ha passat per l’indret fa una estona, quan el cert és que no existeix. La tradició del personatge imaginari va portar a realitzar una rua o parada, i es feia arribar aquest personatge per via marítima, més tard es va localitzar al Pla de Palau la seva rebuda a la ciutat, que es feia cap al punt del migdia, situant-se en un lloc elevat des d’on es pogués veure per tothom mentre es mocava el gran nas, feina en la qual embrutava una dotzena de llençols. Actualment la cavalcada pels carrers de la ciutat d’aquest personatge és promoguda per diverses entitats i associacions ciutadanes. Però aquest home dels nassos no és exclusiu de la ciutat de Barcelona: també el coneixen en diferents poblacions catalanes. Diuen que passa de camí vers una terra imprecisa i s’hi fan les mateixes bromes a la mainada. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Subjecte que havia estat representat per un arbre, l’arbre dels nassos, a la soca del qual viu l’home dels nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. D’altra banda, la figuració del déu romà Janus, com a personatge amb dues cares en un mateix cap, la que mira cap al passat i la que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom, fan pensar que l’origen de l’esmentat personatge carregat de nassos sigui una variant de la dita divinitat de tradició.

TEXT DE: Inventari d'elements dels paissatge urbà

http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt145.htm