SI, FEIA FRED
Nenes, nens, què valents que sou.
Vosaltres i els pares que pensen que trescar per la muntanya és bo! No em
preguntis quina temperatura feia a Prades, el cert és que quan vàrem entrar
a la cafeteria per a fer el cafè que- fins i tot els més puristes demanàvem-
ens van venir unes ganes de fer parada i fonda que no vegis! Però res d'això.
De seguida vam agafar el camí i en un tres i no res vam arribar a l'ermita. I
és que les coses han canviat. Aquells menuts que fa set anys feien P3 ara ja
pensen en fer viatges de fi d'escola. Com saps aquesta sortideta era especial,
ja que esperàvem reunir dinerets pel viatge de fi de curs, demanant aportació voluntària
a les famílies que ens acompanyessin i que no fossin de 5è... 15 euros....
(tres famílies d'altres cursos) No va tenir gens d´èxit la cosa, però què
carai! allí estàvem una bona part del nucli dur de Sortidetes i la idea
principal era la de tornar a sortir amb els amics. Què farem amb 15 euros? El
fred ens va donar una bona idea que de seguida va ser acceptada per tots:
invertir els diners en futur -vam comprar un numeret de loteria de la Grossa,
que si ens toca ens deixarà gelat el somriure... per sempre-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada