dilluns, 26 de gener del 2009

NO ES VA ESCAPAR CAP PET!!

Ei, quina gentada que es va arribar a congregar al camp de futbol de Montral! Un cop més la sort ens ha estat aliada i el temps va fer una petita treva entre dissabte i dilluns. Gràcies, Senyor. No bufava ni un esquitx de vent, es diria que el bosc mai havia estat tan silenciós des de que el tio Juan es va perdre pels revolts de les cingleres del Glorieta!! i no és d'estranyar, ja que semblàvem els 300 de Leónidas avançant pels penya-segats  per atonyinar perses. Menys mal que la batussa es va reconduir  en un àpat que prou que el signaria el mateix Santi Santamaria –ora pro novis-(promesa d’anar de genolls fins Covadonga, agraint a la Santina ,a Sant Bable del Cabrales i al general Riego tanta imaginació cul i nària)

No es va escapar cap pet! o sí? Molts es preguntaven quin era el motiu del partidet de futbol... deixar anar llufetes i petarrons. Que senties "gooool!!": La exclamació, analitzada convenientment amb instruments de precisió suïssa, anava complementada amb un prfff! de tonalitat sensual i poc ofensiva –val a dir- ja que la condimentació de la fabada va ser encertada, sense exageracions. Que un jugador/a es deixava caure al terra –aparentment pres per la desesperació a causa d’haver errat un xut- el traïa la realitat de l’acte flatulent  la mort per fumigació d’un pam quadrat de gespa. Algú va dir, sense que li manqués raó: “conyu tu, ahora entiendu purquè este campu està mes pelau que el patio del cole”. Dos fabades més i acabem amb la forest de les muntanyes de Prades. Altres, que potser anaven més regirats de ventre van optar per  tornar a corre-cuita en petit comitè a l’Aixàviga a recuperar el vehicle. Error! On caben quatre peten quatre, però és clar que la complicitat pot dissimular el pecat, a menys que... que te’n adonis que malgrat la fresqueta de la tarda, tots els cotxes tornaven amb les finestres obertes –alguns fins i tot  la del porta maletes- Altres, més fins, dissimulaven la urgència eòlica via canonada amb un: “anem a fer un coffe, eh?” i fugien del grup amb subtils mirades enrera entre pet i pet...pas i pas, volia dir.

        I què, tu?

A la segona corba els nens dormien, cansats d’un dia ple de sensacions... els grans comentaven la jugada mentre s’allunyaven de Montral i fins i tot algú va pensar que tot comptat i debatut, això de caminar per la muntanya no es tan fotut com ho pinten, i que potser a la pròxima sortideta ens hi tornarem a afegir. Sortidetes vol agrair als pares de P-4 i P-3 l’esforç de fer la inversió d’un diumenge en una activitat extraescolar.

 

LLISTAT D’AGRAIMENTS PARTICULARS

Sants del Cel en general, Exercit espanyol pel mapa i la topografia, Mossos d’Esquadra per no estar on haurien d’estar després d’una favada, futbol club Barcelona pel bon exemple, Fabada Asturiana per lo bé que dissimulen la llauna, l’olla de l’Agus, la pilota de l’Arnau, la porteria del gol nord –un pél més ampla que l’altra- , l’accent suís de la Maria, la muntanyeta de sorra que acollonia als pares i que després va servir de pedestal  per fer la foto familiar, l’ull que res es perd (filmacions Ros), la coca de l’Ariadna, la gràcia de Patricia fent fotos –moltes gràcies per l’esforç de pujar- la sidra dels pares d’Abril, les truites que van aparèixer, el somriure del Jordi, el vestit de la senyora de l’Obama, el vi de la bota, al senyor Quetxua que s’està fent d’or amb nosaltres, els berberetxos i les gambetes salades, la Carme per convèncer al personal a que s’animés a passar  un diumenge sense xandall i espardenyes, les mares que transportaven els bebès en les motxilles i també a qui va dir... ah, però no havíem vingut a caminar?

Tot això ha estat possible gràcies a don Antonio Medina Rórcenas.

 

 

6 comentaris:

Unknown ha dit...

només tres preguntes:

1. sóc l'únic que no es pot moure d'agulletes per tot el cos?

2. aquest infundi de que una porteria era mes gran que l'altra no tindrà res a veure amb el mal perdre i la impotència davant l'allau de bon joc tortuguil, oi?

3. la més important: agustí, les sortidetes han de fer sempre pujada?

Anònim ha dit...

Vaaaale, si yo tengo agujetas,muchas,agua con azúcar y como nuevo,y excesos poquitos.Se sigue hablando del partido??de qué partido??Agus que obsesión con las energías renobables,por cierto, la asociación empresarial de parques eólicos aplauden nuestra sortideta,ese dia había poco viento y nosotros animamos el cotarro.El Sr. Juan,de mantenimiento del campo,asume con resignación los destrozos en el césped,pero quiere que le compensemos,próxima sortideta,viene él con la parienta,dice que traerá los terrones de azúcar para el café,es lo que me ha dicho...

Anònim ha dit...

Ho confesso, sóc la més forta i més jove, he he he he . Però el matí necessito ajuda per aixecar-me del llit. Vale¡¡¡¡¡¡

Anònim ha dit...

ho confirmo........................ho ho ho ho

Anònim ha dit...

no puc veure les fotos de la patricia, algù ens pot ajudar? això si les fotos de l'arrabassada molt maques

LLUNADECARTRO ha dit...

Va haver-hi una desconfiguració a la seqüència de Patrícia, crec que ja està arreglat.-

Pujada? has dit pujada? Jo encara no n'he vist cap.

El pastor