dijous, 12 de març de 2009

TRUITA DE PATATES


A vore, toquem el tema gastronòmic, que ja s’atansa la propera sortideta i cal anar preparat. La LATRUITA AMB PATATES, com es fa? Tothom la  sap fer a la intimitat,  però és més que difícil presentar-se en societat amb una truita de patates que excel·leixi. De tractats, un fotimer. De receptes secretes, les que vulguis. D'ortodòxia,  la que calgui. El cert és que difícilment ens sentim orgullosos de la nostra creació perquè sempre hi ha algú que la fa més sucosa, gustosa, alta o prima i... ens jurem que a la pròxima oportunitat traurem la pols al tractat de la Ruscalleda per a fer dentetes a la resta. Hi ha qui hi posa espessidors, d’altres cremes gales i sals del Tibet. N’hi  ha qui parla de tants ous tantes patates, altres les tallen amb un ganivet Sudoku, que les fa més fines i nombroses. El secret rau en la paella –criden uns- altres sense oposar-s’hi bramen que una quantitat adient d’oli ho fa tot perfecte. Sortidetes ni en sap ni opina, però proposa que ens alliçoneu de com fer una bona truita de patates: de les de campionat (tipus  Liverpool quatro versus Sementerio Blanco sero )

dilluns, 9 de març de 2009

DONES D'AIGUA

No és gens freqüent trobar-ne, però hem tingut la sort de poder veure roba estesa a eixugar al damunt d’una roca de la costa. Potser algú pensi que això no té cap importància si no fos perquè es tractava d’una peça de roba d’una dona d’aigua salada!

Diuen que si sorprens una fada d’aquestes i t’emportes la seva roba els pots demanar el que vulguis a canvi, però que sempre cal anar alerta amb els éssers mitològics. Un dia d’aquests us expliquem una història de dones d’aigua. De moment deixem constància de la troballa en forma de foto. Puc ben assegurar que vaig fer el possible per arribar a la pedra on reposava la tela per emportar-me-la, però tan si us ho creieu com si no, a mida que m’atansava les cames em tremolaven de tal manera que ho vaig deixar córrer. Una de les companyes que participaven en l’excursió també ho va provar, però tampoc va arribar a la meta ja que li van venir uns xiulets a l’orella insuportables. Ho vam deixar córrer. A la tornada la roba ja no hi era. Fades?

 

 

CAMINANT VORA EL MAR


SORTIDESTES  us recomana una de les excursions més boniques que tenim a tocar  de casa. Normalment quan parlem de sortir a muntanya pensem en Prades, Ports, Montsant, Montserrat…Pirineus. Però no sempre cal anar tan lluny per trepitjar pinassa. Us proposem que si cap dia us bé de gust fer un bon “mar i muntanya” prengueu nota d’aquest recorregut. La sortida la podeu començar des de casa mateix –com qui no vol la cosa- ja que tradicionalment s’inicia a la platja Llarga. El recorregut pot arribar fins a Creus si vols, però per prudència no s’acostuma  passar de la platja de la Mora o en altres versions fins a  Tamarit o Altafulla. És un recorregut recomanable per a tot l’any, però quan li floreix tot l’atractiu és amb el bon temps ja que al transitar per platges, caletes i penya-segats sempre es pot adornar la caminada amb un parell de capbussades. Tot plegat no us en refieu ni us penseu que es tracta d’una excursió de “costellada” perquè el camí és dur en alguns trams, ja que transita per pedra tallant i senderons estrets, però si mires on poses les xiruques vas fent. El recomanen per a pares/mares amb paciència i a qui  no  faci res esmerçar dues hores llargues anant fent, mentre els petits s’entretenen provant de superar petites grimpades i exercitant l’equilibri per les rocalloses i les arrels que surten a respirar enmig de la senda. Si el que et motiva  és la cervesa del bar de la Mora i tan et fot si la criatura arriba amb un braç més llarg que l’altre, deixa-ho córrer, utilitza  l’opció de fer una expedició fins la plaça de la Font -sense cap problema- també hi pots treure a passejar les goretex. Aquest recorregut té la peculiaritat que en el seu tram final – a l’altura de la Torre de la Mora- cal traspassar un càmping. Fan els ulls grossos, però cal fer via i no entretenir-se massa, ja que és una  propietat privada que potser.... passa per un camí públic? Pensa que després cal tornar pel mateix camí. Un entrepà per dinar ia córrer!!

NOTA: Excursió apta per a canalla a partir del tres anys 

ASPECTES TÉCNICS: Molta paciència

A TENIR EN COMPTE: El recorregut passa per dues platges naturistes