dimarts, 20 de desembre de 2011

PODRIES...JOANA RASPALL

PODRIES

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.


Ens va encantar la poesia que els de primer van recitar a les pinzellades musicals. Així és que vam cercar-la per internet i aquí està, el PODRIES... de Joana Raspall, una poesia entendridora  que paga la pena llegir de tant en tant. Ja veieu, aquesta temporada ens ha donat per la poesia... què hi fareeem.

dimecres, 7 de desembre de 2011

UN BON LLOC PER ANAR



La fotografia pot enganyar. Potser la pedra és molt petita i està encastada en una escletxeta... o qui sap si no és una bola gegantina que fa força per a que els dos espadats no es desmaien un damunt l'altre. En la propera sortideta ho podrem comprovar.

REMENANT SORTIDETES


Aquests dies de pont i diable, hem fet una excursió per provar la pròxima sortideta i creiem que l'hem encertat: un lloc misteriós, ni massa lluny ni massa a prop i transitant per camins deliciosos com els que ens agraden. Comencem a remenar sortideta!... sí, sí, caurà en diumenge SDV

dijous, 1 de desembre de 2011

dimarts, 29 de novembre de 2011

Avui les fades i les bruixes s'estimen


Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal



dilluns, 28 de novembre de 2011

CAMINS



Els camins de tardor són preciosos i conviden a la imaginació. Per aquí vam passar per anar i tornar a la cova de les Gralles.

diumenge, 27 de novembre de 2011

ELS CAMINS

i els camins... els camins.

MEDALLES

si,si,si... Nadal mossega medalles, però els sortidins que van anar a les Gralles també, algú sap perquè?

VIDEO COVA GRALLES


Són molts poc segons però vam tenir la sort de contemplar la caiguda del fil d'aigua de la balma. ens vam mullar a cor que vols i tal.... la canalla s'ho va passar pipa, tu, i els grans.... doncs també!

COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS

dilluns, 21 de novembre de 2011

PRIMERA SORTIDETA 2011-2012

1ª SORTIDETA CURS 2011-2012
DIA: Dissabte 26 de novembre de 2011
CAPAFONS-COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS
NIVELL: A partir de P-3
DIFICULTATS: Grimpadetes entre les roques de la barrancada tot just abans de l'arribada a la balma, més divertides que no pas difícils.
DESNIVELL: Poc
RECORREGUT: Senyalitzat amb posts i cartellets
PROVISIONS D'AIGUA: Millor portar una cantimplora de casa.
QUEVIURES: Si vens esmorzat de casa pots portar alguna cosa per a rosegar pel camí. Cal portar dinar i potser berenar per si calgués. Recorda que l'excursió no és llarga.
IMPRESCINDIBLE: Capellina, anorac... Estem en plena tardor i pot ploure encara que no ho sembli. Tanmateix encara no és moment d'esmolar piolets.
PLAN: Sortida de Capafons i nari-nari fins les Gralles, dinar, esbarjo i tornada a casa.
SORTIDA CAMINANT  DE CAPAFONS: Aprox. a 11 hores
SORTIDA TARRAGONA: 9,30 (xiringuito del mig de la platja de l'Arrabassada)

HA PLOGUT

Vam demanar informació i ens han dit que a la muntanya va ploure a cor que vols i tal. Se'ns va fer estrany perquè a Tarragona casi que surt el sol, però no. Tanmateix vam aprofitar per sortir a investigar una mica i vam anar a fer un tom al Pont del Diable. Val la pena perdre's per allà, ho han arreglat i fins i tot es pot anar a fer un pícnic.
La SORTIDETA de la cova de la gralla la farem el DISSABTE!!! ja sabem que alguns fixos del diumenge han arrugat el nas, però és que per causes MAJORS  tirant a molt grans cal fer-ho el dissabte... si el temps vol!

dissabte, 19 de novembre de 2011

dijous, 17 de novembre de 2011

CANVI DE PLANS

Sembla ser que  la pluja pot afectar més del que ens temíem en aquesta Sortideta. No tan sols per les previsions de tempesta pel diumenge, sinó també per l'alta possibilitat de que una part del camí per arribar a la cova de les Gralles sigui intransitable ja que passa per una barrancada que  podria baixar pleneta d'aigua. Canviem el dia de la Sortideta. Anul·lem el dia 20 de novembre i el passem a la setmana següent SDV

dimarts, 15 de novembre de 2011

LA COSA DE LA FARMACIOLA

No ens en cansarem de repetir-ho.... cal portar una mica de farmaciola pels  imprevistos: una torçada, un mal de cap, una febrada, una rascada, un mareig. És ben cert que les nostres Sortidetes no són expedicions a l'Aconcagua -tot arribarà- però no s'ha de menystenir mai "una hora lluny de la civilització": una vena, aigua oxigenada, gasses, pinces, esparadrap, tiretes, mercromina... potser el "dalsi". Des d'aquí ens agradaria animar a alguna persona que  treballi en el món sanitari i ens vulgui fer una xerrada pràctica de farmaciola i/o primers auxilis a la natura.

ANEM-HI!!

Si hem de fer cas  a les prediccions del temps  d'avui en  set dies, el diumenge farà bo per caminar. Sol de tardor, que no torra però dóna escalfor, deia la meva besàvia -que al cel sia- Però cal no refiar-se. Pot ploure o fer fresqueta. Protecció per la pluja, jaqueta, una gorra acollidora, no fos cas. Uns mitjons i una samarreta de recanvi són importants, si sou fredolics els guants mai fan nosa. Un bidonet amb aigua, l'entrepà i la fruita o allò que us vingui més de gust. No oblideu la càmera de fer fotos, els cingles dels Motllats amaguen racons preciosos i no us en penedireu de fer bones fotos.
   Us sembla fer un recull de fotografies? el passat curs vam fer una mica de figa i la cosa va quedar  esguerrada, però volem tornar a animar-vos a participar en aquesta proposta creativa. Aquest any voldríem fer-ho diferent.  Fins ara hem demanat fotos via internet per fer exposicions virtuals a l'abast de qui es volgués connectar amb PICASA, FLICK... aquesta temporada us demanarem una mica d'esforç: per a  participar en el CONCURS les fotografies s'han de presentar en PAPER per tal de fer una exposició física a l'escola. Us animeu? com sempre hi haurà sucosos premis materialitzats en pernils i altres productes luxosos.

dissabte, 5 de novembre de 2011

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (2)


Cal preveure el tema de l’aigua. No és per res, però tot i que sembli estrany, a la natura es pot arribar a passar molta set. El cert és que la major part del món està envoltat d’aigua salada –que només serveix per cuinar pijades tipus arròs caldós a l’aigua salada recollida a dos kilòmetres de la costa… són 125 eurets- i  si en beus vomites. Excel·lent purgant però poc graciós si tens set, que és del que es tracta. Altres llocs força naturals on anar sense aigua no fa goig són els deserts i altres indrets de vida més aviat discreta. No hi vagis si ets dels que opinen que per alleugerir pes a la motxilla no cal portar cantimplora. Fins i tot en el nostre país es pot patir set. Catalunya també està sotmesa als rigors de la sequera i la major part dels recorreguts de muntanya no tenen un bon punt d’aigua com per anar alegrement d’excursió. Això vol dir que ja podeu afegir al sarronet un bidonet d’aigua per no patir. Quanta aigua? Sabem de subjectes que han passat set de veritat i van amb una garrafa de 5 litres a l’esquena, no fos cas, diuen,

dijous, 3 de novembre de 2011

és quan dormo que hi veig clar


És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
 
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic 
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina
J.V. FOIX

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (1)

Val, el tema del tall ja el tenim arregladet, però nogensmenys important és l'equipatge que ens ha d'acompanyar a l'excursió. En realitat no cal  altra cosa que una roba còmoda acompanyada d'un jec pel fred quan en fa i unes espardenyes resistents, un sarró per portar l'entrepà i una capellina per si plou o el barret si fa sol. Això, podriem dir, és el bàsic que gairebé tothom té a casa sense haver de buidar el Decathlon. Però el cert és que la persona moderna, actual, equilibrada i sostenible té consciència de que hi ha una sèrie de necessitats que no es poden menystenir. I si fa fred, i si em perdo, i si fem nit, i si cal demanar l'helicòpter? DNS no ho vulgui, però el cert és que tot i no allunyar-nos massa de casa qualsevol imprevist pot ser una molèstia considerable. Som famílies més o menys honorables amb nens més o menys bufons, però posem-hi per cas, una pedregada nivell 1 caient d'imprevist durant la caminada, pot enviar l'honorabilitat a la canonada de les aigues brutes mentre que els nens... continuen sent més o menys bufons. Què vol dir això? ja faci un sol espaterrant o no, si vas a la muntanya cal portar una capellina, xubasqueret, anorac, paraigües, cangur o un pal.li portat pels ministres de finances de Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya. El que sia, perquè una remullada és una remullada. Si també portes uns mitjons de recanvi ovació i pinxo de truita.
   Més coses: un "pareo" -sí, un pareo com el que portava James Bond en una de les seves aventures pot ajudar molt- portar un bebè, protegir del sol, fer una faixa, lligar un paquet, amagar les vergonyes, fer d'estovalles... no continuem ja que en la següent entrada proposarem un concurs de coses que es poden fer amb un pareo. Una llanterna és un altre dels trastets indispensables. Que sigui menudeta.  Absteniu-vos de portar aquelles andròmines de kilo plenes de piles gruixudes que poden iluminar el camp del Nàstic. Ai el Nàstic! aquests sí que en necessiten de llum! Una llanterna petita, tipus frontalet fa gràcia de portar, però més en fa si, pel que sigui, se't fa fosc mentre tornes i no hi ha lluna. "És aleshores, quan dorms, que hi veus" .. i veus que si no has recordat de posar piles noves a la llanterna...

divendres, 28 d’octubre de 2011

EL TIBERI

TIBERI 
Qui no ho sap és que no ha passat gana. Potser una de les coses més importants d'una excursió no és el lloc, ni l'esforç, ni la recompensa d'arribar a l'objectiu, ni la companyonia, no, el més important és el que es menja: el tiberi. Et diuen que vas a fer el dia a la muntanya i perds l'oremus perquè no saps què diantre portar de jalo. Les experiències d'altres ajuden a no fer el pena quan obres la motxilla davant la concurrència. Si ets nou -que es nota- s'escapa un somriure de complicitat entre  els veterans .... "han buidat la nevera, ja t'ho deia". Aquesta és una tendència habitual: el pensar que es passa gana quan es va  a la muntanya o que potser un cataclisme a escala mundial ens perpetuarà entre els cingles feréstecs i ja no tornarem mai més a veure un caixer automàtic (DNS no ho permeti).
 Tu veus a un novell amb una motxilla de 60 litres i ja pots ensumar el motiu: té por de passar gana. Aprofita-ho. Recicla l’avinentesa. Sense dubtar-ho te l'emportes a banda i amb un cert to de complicitat/compassió tibetana li preguntes si el vinet que portes maridaria amb el pernil de 15 kilos que dissimula en el sarró. Així, sense complexos. Es posarà vermell. El/la tranquil·litzes. Albira un raconet apartat i proposa-li una reunió d'urgència. Es deixarà fer, no pateixis. T'estàs marcant un farol considerable perquè no portes vi, però no oblidis que el/la passerell s'ha passat mitja nit dubtant entre el Guijuelo  o un Garcia Vaquero Gran Reserva... alguna cosa caurà. Els nens estan jugant, els altres pares estan entusiasmats amb el moniato que van portar a l’escola. Si no portes vi  pots ensenyar-li la navalla suïssa de 45 funcions que vas demanar als reis l'any passat. Obre la navalla amb parsimònia, com si ho haguessis aprés a fer en la trena  i comenta-li, com qui no vol la cosa, que ets expert en l'art de tallar pernil, que quan en els àpats de noces falla el “cortaor” tothom et senyala amb el dit. Si amb tot això no surten el pernil, la botifarra, el formatge o la coca de recapte hàbilment dissimulats entre capelines, mapes, brúixoles, sabates goretex i altres cosetes de fer cim, és que abans ha llegit aquest article i t’està fotent el pèl, amb la qual cosa hauràs de compartir el teu cabernet –so sòmines!- mentre et xucles la sang que t’has fet al dit quan miraves d’obrir la navalla suïssa de 45 funcions.
En el següent enllaç et poden donar un cop de mà si no tens clar què portar de menjar en una excursió

dimarts, 25 d’octubre de 2011

SORTIDETA COVA DE LES GRALLES.......CANVI DE DIA!!!!!

1ª SORTIDETA CURS 2011-2012
DIA: Diumenge 20 de novembre de 2011
CAPAFONS-COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS
NIVELL: A partir de P-3
DIFICULTATS: Grimpadetes entre les roques de la barrancada tot just abans de l'arribada a la balma, més divertides que no pas difícils.
DESNIVELL: Poc
RECORREGUT: Senyalitzat amb posts i cartellets
PROVISIONS D'AIGUA: Millor portar una cantimplora de casa.
QUEVIURES: Si vens esmorzat de casa pots portar alguna cosa per a rosegar pel camí. Cal portar dinar i potser berenar per si calgués. Recorda que l'excursió no és llarga.
IMPRESCINDIBLE: Capellina, anorac... Estem en plena tardor i pot ploure encara que no ho sembli. Tanmateix encara no és moment d'esmolar piolets.
PLAN: Sortida de Capafons i nari-nari fins les Gralles, dinar, esbarjo i tornada a casa.
SORTIDA CAMINANT  DE CAPAFONS: Aprox. a 11 hores
SORTIDA TARRAGONA: 9,30 (xiringuito del mig de la platja de l'Arrabassada)



CANVIADA DE DIA

dijous, 20 d’octubre de 2011

LA CANÇONETA DE LA SETMANA

Ens agrada el Labordeta. Ja fa un temps que ens va deixar, però això no vol dir que no el tinguem present, sobretot ara en que els temps demanen gent amb caràcter com el vell professor. Canta a la llibertat, canta a la vida i als camins de pols que ens vas mostrar.

UN BLOG INTERESSANT

Hem trobat un blog d'un caminaire que il·lustra amb fotografies precioses una part del recorregut que us proposem. En alguna foto mostra el fil de la cascada de la cova de les Gralles. Si feu clic a l'enllaç en podeu gaudir

  CLICA "TODO SE ANDARA"

dimecres, 19 d’octubre de 2011

cova, cavitat, balma, esvoranc, espluga, foranca, gruta, antre, avenc, cavorca, caverna... TOT S'ASSEMBLA






Tot són FORATS i els fem anar pel dalt i pel baix. Anem a la COVA del Drac i sabem que es tracta d'un FORAT immens de ses illes on fins i tot podem navegar en barca. L'ESPLUGA de Francolí és una cova que dóna nom i aigua a un poble que la té per veïna  Els AVENCS de la Febró són cavitats verticals, pura màgia de natura i una excursió més que recomanable. Quan parlem de la CAVERNA mediàtica ens imaginem  uns quants "periodistes mesetaris" -no tots- amagats en un foradot covant fal-lacies: "Qué tal Federico? muy bien Roncero, a ver si llegan Vidal y Herrera y se la liamos parda a esos catalanes...ya sabes".
         "Vaig a comprar tabaco... torno en tres minutets" diu l'oncle Narcís. No t'ho creguis, no fuma i tu  ho saps. En realitat triga sis hores en tornar i se'n va a l'ANTRE, la fosca i pregona rebotiga del bar del xanflà, a fer la partida de "botifarra". Ull, tieta Pepita! cualsevol dia apareixaerà per casa un ganàpia que es voldrà emportar la figureta Lladró del rebedor.
 "Té un problema a la CAVITAT bucal" ens diu el dentista. No és cert, en realitat el tindrem a la cavitat butxacal, que també és cavitat tot i no tenir queixals. Per ESVORANC el que s'hi va fer al barri del Carmel de Barcelona fa uns anys  i el que podria fer desapareixer la Sagrada Família -Deu Nostre Senyor no ho vulgui (a partir d'ara DNS)- si el túnel fa figa. Quina poca gràcia que Gaudí ascendís als altars i l'imant de japonesos davallés els inferns. FORANCA és una cavitat discreta, com ara la BALMA, que no va més enllà d'uns metres esgarrapats a la roca, però també es pot aplicar als bonys que els cotxes van patint al carrer Carles Babot Boixeda i voltants, entre les 8,45 i les 9 dels dies lectius sense festa que guardar. "Osti tu, Oleguer, quin bony t'han fotut a l'Audi! (*)" "Ah no, Arnau, no li digues pas bony, anomena-ho FORANCA. No oblidis que la nostra escola és verda, com la molsa que creix en les cavitats naturals de la forest"    Doncs ja que tot són forats, què us sembla si anem a la BALMA de les GRALLES? Una balma és una cavitat en la roca que no aprofundeix massa i que acostuma a ser aixopluc de pastors i esmaperduts, però en aquest cas les dimensions són tan catedralícies pel que fa a alçada i amplada que permet fer grimpadetes  i, quan plou, té una cascada  deliciosa que sembla fil de bruixa. No acabem de controlar la CAVORCA i no es d'estranyar, ja que amb tant de forat i cavitat se'ns havia de perdre alguna cosa en el fons del inferns, lloc on ens trobarem tots... si DNS no hi posa remei.
(*) marca registrada

dijous, 13 d’octubre de 2011

Excursionista en situació delicada realitza un rappel amb corda feta a partir d’una capsa de tirites.


Ja fa anys i panys que recomanem no sortir a la muntanya sense la socorreguda farmaciola de tota la vida. Ni que sigui una mica d’aigua oxigenada i un parell de tirites per sortir del pas, però cal portar alguna cosa. Fins hi tot està constatat l’efecte “placebo” de moltes cosetes que si surten de la farmaciola fan el pes. Una aterrada damunt les pedretes del camí pot arreglar-se amb una ampolleta d’aigua d’àngels i una esgarrinxada d’esbarzer s’adoba amb sang de drac (ho sento científics....) Però està clar que si et fots de cap i et fas un trep de dimensions preocupants la cosa canvia i, si no estàs mínimament preparat, habemus begut oleums. És per això que entenem que cal llegir-se les instruccions dels medicaments i a ser possible fer un curset de primers auxilis ja que no s'ha de confondre el vi amb el vinil. Això és el que li va passar a Carlos Queconvengan, un excursionista de la zona del Yucatán, que va confondre el vi amb el vinil i després d’un mal pas per una cinglera va anar a petar a un voladís de mal negociar, on va entendre el perquè de no anar a la muntanya tot sol. Cridava i cridava, però ningú el sentia –el Yucatán és molt Yucatán i allí les distàncies són espectaculars fins el punt que un metre fa 112 ctms. Ell que sí, crida que crida, li van tocar les dotze i va entendre que d’aquella se’n hauria de sortir tot sol, aixì és que va fer una mena d’acte d’autocontrol i va enumerar tot el que tenia i el que no tenia. Li hauria anat bé una corda i un parell de mosquetons... una corda si més no! Però no en tenia. Va prendre nota mentalment que a la pròxima no sortiria sense corda... després va caure en que potser no hi hauria pròxima quan, tot revisant la farmaciola, va veure la capsa de tirites Garcilaso Ordoñez “las que más agarran, sujetan i aprietan” S’ho va prendre al peu de la lletra i va anar ajuntant les tirites (casi 20 metros -posava a la capseta-) fins que no va tenir una mena de cordó umbilical que el retornaria a peu pla. Va lligar l’andròmina en una sabina i va iniciar el descens. Descens que en realitat, els experts van qualificar de caiguda vertical sense continuïtat de solució en percutir el terra. Descansi en pau el Carlos Queconvengan, un altre sómines que confon el vi amb el vinil. No és cert que la seva senyora-vidua hagi denunciat els laboratoris Garcilaso Ordoñez. “Los veinte metros estaban, no?- va dir.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

QUINA BALMA!

Ja comencem a fer gestions per anar a explorar aquest forat. A hores d'ara la imatge no desvetlla si és gran o petit, si fa de cau de cuc o de drac. Tot plegat cal tenir en compte la dita que diu "no es forat petit si et pot xuclar lo dit" (Xiulat de Coromines - Lo tercer llibre de les veritats)

divendres, 16 de setembre de 2011

TORNEM-HI

Fa uns dies va haver presentació d'activitats extraescolars AMPA. No vam tenir ocasió de treure el cap. Pel davant hi havien judos, ballets, anglès, escacs, teatre, esports.... no hi fa res. ja ens va bé passar una mica d'esquitllentes. Tenim moltes ganes de sortir una altre cop a muntanya! la darrera temporada vam fer figa i només vam poder sortir una vegada, fins i tot vam dubtar una mica en continuar aquesta activitat... una mica, només. El cert és que les ganes ens poden i continuarem proposant Sortidetes a la muntanya. Així que fora la pols de les sabates que ja tenim al cap un parell d'excursions.
Pocs misteris d'entrada, després ja ho veurem. Hem pensat que entre finals d'Octubre i principis de Novembre realitzarem la primera Sortideta -la de tardor- Gairebé segur que iniciarem aquesta temporada trepitjant les muntanyes de Prades amb una excursió senzilla i no massa llarga... per anar fent boca.