Potser una de les sortidetes més "brutals" i imaginables. Passen un cop a l'any i no sé com s'ho fan que en només una nit deixen joguines i regals a gairebé tothom. Jo cada any espio una estoneta, mirant fixament el balcó per si els enxampo, però no sé pas què passa que aviat se m'afluixen els ulls i em quedo adormit. Quan era petit la padrina em deia que mai ningú que toqui vores ha aconseguit aguantar tota una nit de REIS despert. Em deia que tenen una mena de cosa màgica que ningú acaba d’albirar, que et fa venir la son tan si vols com si no. Només el Benet de cal Pitxell va aguantar –que ella sabés- però que l’endemà no va poder explicar el que havia vist perquè es va quedar mut de la impressió. Durant un temps la gent del poble va sospitar que s’havia tornat beneit per la gosadia d’espiar tota la nit i a la fi es va confirmar la sospita quan el Benet de cal Pitxell va desaparèixer per córrer món. Ningú sap on para. Ell tampoc, però tant li fa, en té prou havent vist el que va veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada