dijous, 13 de novembre de 2008

CONCURS FOTOGRAFIC

Com podeu veure, de fotos se'n fan més des de que Sant Kodak va traspassar amb èxit. Us proposem que  ens feu arribar les vostres fotos de la sortideta: les que més us agradin. Afegirem un contacte si les teniu penjades a Picasa o a Flikc i demanarem que es voti la que més agradi. Hi ha premi! L’AMPA s’està rumiant entre un Jabugo Pata Negra cinc estrelles de Majetes de la Encina (Nadal ja ens amenaça) o una cantimplora d’alumini, però alguna cosa hi haurà, vota! Els pares d’Hector, els de Martí i els de Lluc ja han fet arribar les fotos, si cliques al damunt de les imatges entraràs a visionar l’àlbum complet.

Aquí va un exemple de foto que no pot guanyar cap concurs mai de la vida: tal com va comentar Javi, pare del peixet  Joel: "jo diría que con esta inclinación más que el grupo te va  a salir la cámara del lado" 

Glups.... menys mal que també tenim bons fotògrafs. T'animes?

 

 


ESCOLTA LA RÀDIO!


Potser alguns de nosaltres no sabem que el Lluis, pare del tortugueta Lluc, col·labora en el programa de ràdio Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio que s’emet els  diumenges de 9 a 10 del matí. Aquest programa el dirigeix  Carles Capdevila i tracta el món de la infància amb força simpatia. El Lluis fa uns comentaris que n’hi ha per llogar cadires i no us estrany que aquest diumenge “raji” de la nostra Sortideta a Prades. Us animem a que us espolseu la son festiva i sintonitzeu el programa. Al llistat de links del Bloc podeu obtenir informació del programa i fins i tot baixar alguns talls de veu

PD: L’equip de Sortidetes va captar un dels moments de màxima tensió periodística per part del pare del Lluc, atent, com podeu comprovar a la foto, en captar qualsevol incidència digna de ser comentada.

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=856

LA NOSTRA PRIMERA SORTIDETA!



Quina passada! Després dels nervis del dia d’abans, tement que les quatre gotes del dissabte no es convertissin en un aiguat de diumenge, ens vam anar trobant a la plaça Imperial Tarraco, de mica en mica, amb bon humor als llavis i amb el convenciment de que cap núvol malastruc ens malbarataria  el dia. Plaça col·lapsada, vehicles amb cadireta de nen per tot arreu. Hi som tots, qui falta? N’hi ha que pujaran al seu aire, des de casa, tot s’hi val ja que, comptat i debatut, la sortida de veritat s’iniciarà a les 11  a la plaça de Prades. Un cafetó, unes rialles, darrers consells a la canalla per a que s’ho prenguin seriosament i au! a caminar, que a l’ermita de l’Abellera hi falta gent. El camí transita per una rasa vermellosa que de tant en tant posa a prova la perícia dels adults.

“Posa el peu aquí, repenjat  allà, no toquis els esbarzers, vols dir que cal aquest bastonot? ” La canalla tot s’ho mira, tot ho toca, no sempre camina  endavant  i  posa en evidència la paciència dels pares que a vegades oblidem  que els petits tenen el seu ritme, tot i les dificultats que això  comporta. Pinyes encantades, bolets al·lucinants, branques misterioses, tolls atractius, molsa misteriosa, arbres meravellosos, fulles fantàstiques, pedres extraordinàries –carai tu, com quan nosaltres érem petits!- I ara som pares i mares encantats de veure aquest estol de peixets, cavallers, tortugues i indis avançant  en una sortideta que fa d’un diumenge qualsevol  un dia de cole especial, però amb les mares i els pares. I quan vam arribar a l’Abellera, després d’una bona estona de “trialera”, us penseu que els nostres plançons estaven cansats? Ni parlar-ne! Allí hi havia mil forats per descobrir, tres-centes balmes per regirar i un milió de pares lliurats als encants dels seus nens amb la confiança de que aquell diumenge si que se’n anirien a dormir d’hora. A dinar! Renoi quins macarrons, quines, coques, quines truites de patates, xoriços, formatges i pomes i mandarines, alguna rajola de xocolata i avellanes del país, i després a gestionar una becaina, que el dia convida. I com qui no vol la cosa vam anar tirant cap a Prades, cadascú als seu aire, que ja ens coneixem el camí. La tornada també és emocionant... tot el que puja.....¡concurs de cul brut! ¡cal aprofitar els tobogans vermells! Les mares emocionades veient els progressos acrobàtics dels fills, els pares una mica amoïnats (demà he de posar jo la rentadora) i tothom convençuts que els nens de l’Arrabassada tenen fusta d’excursionistes... No hi fa res, ells –els nostres petits- van fer el que més saben fer: jugar, i nosaltres –els més grans- ara, a partir de la primera Sortideta, quan coincidim a la porta de l’escola potser ens mirem amb una certa complicitat i ens piquem l’ullet.