divendres, 4 de maig de 2012

ANIMALETS



Encara que sembli estrany en la natura  hi habita tot un seguit de bestioles  que consideren que allò és casa seva i a qui no agrada que els empipin.  A nosaltres ens ha tocat pertànyer al bosc Mediterrani. Això limita força el nombre de bèsties salvatges que competeixen amb les nostres goretex. Si visquéssim en el delta del Nil o en els aiguamolls de Florida potser ho diríem d’altra manera, però el cert és que tenim la sort de no haver de témer veure’ns-les amb cocodrils ni caimans . Però també tenim la nostra fauna: porcs senglars, teixons, guineus,  conills, esquirols, ocells, rèptils, insectes…  Els més grans tenen cervellet i ens eviten directament, alguns consideren que l’humà és una bèstia grossa que camina amb dues potes i que té un braç molt llarg i metàl·lic, que fa PUM! Poca broma amb els racionals perquè a la que veuen bèstia amb ullals o trompa s’hi abraonen sense compassió (“jaque mate! Otro bourbon!”)
Però també hi ha altres bèsties que no entenen de pors ni de “jo he plantat primer la bandera”. S’estan al seu lloc i se’ls fot que cotitzem a la seguretat social o no ho fem. Són petits, no entenen d’humanitats i difícilment cauen abatuts sota un rifle real. Senyors i senyores, amb vostès l’escurçó i l’escorpí.
Hi són, però això no vol dir que ens estiguin esperant amb els ullals regalimant verí o el fibló trempant odi. Si consulteu la "Wipi" podreu comprovar que són inofensius si no se’ls emprenya o es té la mala sort de seure-hi al damunt, i que gairebé  generen amor i són afectes a la pau mundial –apadrina un escurçó, fes de parella lingüística d’un escorpí!-
Pel que pugui ser cal prendre precaucions ja que una picada és una picada –encara que sigui de vespa- i millor no tastar-la. Recomanem (ens ho deien els avis) que no tempteu la mala sort aixecant pedres grosses amb les mans. No poques vegades són recer d’insectes o rèptils poc solidaris amb la sang calenta i reaccionen al desnonament forçós amb una violència proporcional al greuge. 
QUÈ CAL FER: Cal actuar com un Conseller de Interior: A puntades de peu. Aparteu amb la sola de la sabata (els anti avalots) la pedra (desnonament) i d’aquesta manera la bèstia “violenta” (l’ hipotecat)  no emprenyarà l’excursionista que paga impostos (el sistema) En cas de que la pedra intervinguda  acollís realment una bèstia o una família de bèsties, feu com si fóssiu del Consell del Govern del Banc Central d’Europa, o senzillament d'una caixa: no els toqueu! No us hi apropeu, limiteu-vos a mirar-los amb curiositat tot comentant “es mouen, tu, es mouen”. Després podeu anar a visitar les instal·lacions del Barça o pujar de genolls el puig d’en Felipó.
Qui no vol pols no va  a l'era
Pep Jai


dimecres, 2 de maig de 2012

EL TOLL


"Vas caminant i de sobte, aquest senyal i el brogir de la vall et posen alerta..."

LLEGENDES


Si voleu aprofundir en les llegendes de la comarca us recomanem que fullegeu aquest llibre

dimarts, 1 de maig de 2012

EL TOLL DE L'OLLA



Ja tornem a tenir ganes de sortir a la muntanya! Qui s’anima? La família de Sortidetes ha anat  pels boscos de la comarca i ens hem enamorat d’una bonica i senzilla excursió apta per a tots els públics. Vam  anar al Toll de l’Olla, un  preciós racó prop de Farena que enamora en veure’l.
Per arribar-hi es transita per un corriol amable sense cap dificultat. El toll és un bassal prop del mas d’en Toni. En èpoques de pluja cau una bonica cascada i si el bassal és ple fa l’efecte d’una gran olla plena d’aigua. Convida al bany i a passar una bona estona llençant pedres a l’aigua o prenent el sol repenjats a les pedres del voltant . Si el dia és solejat  paga la pena portar el  banyador a la motxilla. Us podem assegurar que l’aigua no és tan freda com pugui semblar, però això sí, aconsellem unes sabates d’aigua per transitar per les platgetes de còdols –desfan les durícies que és un encant- sense passar angúnies. Va! Endavant la fitxa d’aquesta tercera Sortideta del curs 2011-2012, i van...

TERCERA SORTIDETA 2011-2012 AMPA-ESCOLA ARRABASSADA  DE TARRAGONA

ANEM A: El Toll de l’Olla, prop de Farena, al terme de Mont-ral.
DIA DE L’EXCURSIÓ:        DIUMENGE   13  de maig de 2012
NIVELL:  Apte per a tothom. El camí és suau i planer. Només a l’arribada cal desgrimpar una miqueta, els més petits s’ho passaran pipa! Hem calculat una horeta caminat, amb una parada per beure aigua.
AIGUA: en el poble de Farena hi ha una font, però més val portar-la de casa.
MENJAR:  Dinarem al Toll, això vol dir que millor començar l’excursió esmorzats, ja que el recorregut no és massa llarg. Portem  el dinar i el berenar.
ACONSELLEM: Si fa sol ja podeu anar amb crema solar i barrets. Si sou dels valents i sospiteu que els nens acabaran mullats, no dubteu en portar banyador i tovallola, les sabatilles d’aigua també  seran útils.
PROPOSTA: A partir d’ara us demanarem que participeu en una acció: VOLUNTÀRIA, és clar. No parem de sorprendre’ns, en no poques sortidetes que hem realitzat, de la quantitat d’escombraries que es poden trobar a la muntanya. És una pena i alhora una realitat d’aquest país. Moltes persones van a la natura i obliden que només en som convidats. Us proposem que cada família porti una bossa i reculli una deixalla, la carregui de tornada i la depositi en un contenidor. Ja està, només ho demanem.
LLOC DE TROBADA: Platja de l’Arrabassada, al xiringuito del mig.
HORA:  9,30
INICI DE L’EXCURSIÓ: Farena, camí de la Solana, direcció els  Cogullons, sempre rassejant vora el riu i en trobar un indicador pintat a la pedra, davallar al riu, el brogit de l’aigua delata l’objectiu