diumenge, 28 de desembre de 2008

SORTIDETA AL CINEMA!!


Doncs no va poder ser. Com que nosaltres  anàvem a lluitar contra els dimoniets que sotjaven l’establia de la Pobla de Montornès i no contra els elements, vam decidir deixar-ho estar i canviar els plans. Anem al cinema? Anem-hi!! Per a alguns va ser la primera experiència de veure una “tele” gran, però per a tots ( l’Emma, el Joel, el Roger, la Natàlia, la Juny, el Martí, el Selvi) va ser una oportunitat de veure la peli junts. Ben cert que als pares també ens va agradar la pel·lícula... i no perquè l’esperit de Nadal faci virgueries, no.

 

 

QUINA INOCENTADA DE DIA!!!

Carai quin dia!! Sembla ser que les coses no milloraran i que no serà massa agradable passejar els petits amb pluja. Més d’un s’ho pensarà a l’hora de sortir i potser caldrà replantejar la visita. Una opció per no “claudicar” del tot fóra anar al cinema plegats. A les “Bruixes d’Altafulla” fan el Ratoncito Perez/ Madagascar… Podria ser una opció de Sortideta. Què en dieu? 

http://www.entradas.com/entradas/LES-BRUIXES-CINEMES-7-cine_1_2_1_43_379

dijous, 25 de desembre de 2008

TIÓ DE NADAL



Us ha cagat res, el tió? Potser més il·lusió que l'any passat, que és el que més falta fa. Segur que acompanyàveu les bastonades dels vostres fills com si fóssiu vosaltres mateixos qui tustava la soca. Per cert, com us arriba el tió a casa? perquè tants tions, tantes formes d’aparèixer. A casa nostra arriba del mar. Acostuma a aparèixer per la platja de Tamarit un parell de dies abans de Nadal. Els avis, tiets, pares i germans es troben a peu de platja i comencem a cridar el tió... tióooo! fins que no el trobem. Gairebé sempre s'amaga sota una bauma. Té ullals de ferro i ulls vermells i ja hi podeu pujar de peu que un dia va arribar bressolat per les onades de la mar. Potser un dia d'aquests penjo una foto del nostre "Dentsdeferro". Perquè no ens expliqueu com feu la vostra SORTIDETA d'anar a buscar el tió? com arrriba? com se'n va? Si ens envieu comentaris i fotos seran benvinguts. BONES FESTES.

Ahh! El tió ens ha cagat un CONTE. Una història de com va arribar el tió a la Núria... una nena com nosaltres.





Com cada any, quan s’atansa Nadal, la Núria es belluga nerviosa per tota la casa. El seu pare se la mira amb un mig somriure, assegut a la butaca fent veure que llegeix el diari. La nena, quan ja no es pot aguantar més, es llença al damunt del pare i li demana quan arribarà el tió.

-Quan arribarà el tió? –això mai se sap. Uns anys ho fa d’hora i altres anys s’entreté qui sap on. Potser demà, o passat demà aparegui. Ara, filla, no hi pensis més i ves a jugar una estona.

Però la Núria hi pensa  de valent, no se’n pot estar de recordar com li donava cops l’any passat i de la quantitat de llaminadures i de joguinetes que va recollir. Va arribar l’endemà, però no hi havia ni rastre del tió, i a l’endemà de l’endemà tampoc s’ensumava res. Ja no podia més, va acabar per sospitar que per alguna estranya raó aquell any es quedaria sense tió

-Papà! Que no arriba el tió?

El pare es va regirar en  la butaca de llegir el diari, es va gratar el nas i va mirar amb un cert aire de preocupació a la seva filla.

-Ara que ho dius nena, sí que és estrany, ja gairebé som Nadal i el tió no ha vingut –El pare va acompanyar la cara de preocupació de la Núria, però només per uns segons, ja que de seguida va picar-se el front molt excitat.

-Ves que ja hi sigui i no ens en hàgim adonat! Aquestes bèsties ja ho tenen això de fer entremaliadures. Potser se’ns ha amagat per algun racó de casa.

El pare es va aixecar i va agafar a la nena de la mà gairebé arrossegant-la per tota la casa.

Van mirar per tot el menjador, després sota els llits de les habitacions i dins els armaris,

Van regirar el lavabo i l’estudi dels pares.... res de res.

-La cuina, Núria! segur que és a la cuina, allí s’hi està calent i fa bona olor de sopa. Els tions són de vida, no et pensis.

La porta de la cuina estava tancada i en sortia una flairada d’escudella pel dessota . Van obrir la porta molt delicadament, com si no volguessin espantar el tió. A la Núria els ulls li feien guspires, però quan va entrar a l’estança se li va apagar tot rastre de lluïssor a la cara perquè, el tió, el seu tió, no hi era.

-Aquest any no tindré tió?

Va ser aleshores que el pare de la Núria es va esvalotar de veritat, com si hagués recordat alguna cosa important.

-Nena, ja ho sé! Ens hem oblidat d’escampar les cendres de Nadal.

-Les cendres de Nadal?

En aquell moment a la Núria li va venir al cap l’endemà de la foguera de Sant Joan, a finals de Juny.  Es llevava aviadet i sortia de casa amb els pares. Anaven a veure les restes de la foguera. Les brases ja no cremaven i no quedava res més que claus i filferros recargolats i mig ensorrats en les cendres. El pare recollia unes quantes cullerades de cendra i les guardava dins d’una capsa de llauna amb una etiqueta molt gastada on s’hi podia llegir: ”Cendres de Nadal”. Tota el món sabia que pels volts de Nadal  calia escampar aquelles cendres màgiques  pels racons de casa i que, si no es feia, el tió no podria ensumar  de cap de les maneres el camí per anar a la seva llar.

        El pare va treure del rebost la llauna de cendres i les va abocar en un plat. La Núria ja ho començava a veure més clar i va pensar que potser  se’n sortiria de trobar el tió. Ella que sí, agafa el plat disposada a escampar les cendres, quan, un cop de vent va fer petar una finestra mal tancada i en un tres i no res les cendres van sortir volant fora de casa perdent-se pels carrers del barri.

-Ara sí que l’hem fet bona!

-Papa, les cendres!

-Me sap greu, Núria, però se les ha emportat el vent i la llauna està buida.

La Núria no va dir res més, però va deixar escapar unes quantes llàgrimes . Aquell vespre se’n va anar a dormir amb la certesa de que el tió, aquell any, no passaria per casa seva.

        Però el cas és que als voltants de mitja nit la nena es va desvetllar a causa d’un gran trasbals. Se sentien corredisses per la casa i una mena de xivarri. La porta de la seva habitació es va obrir de cop i va aparèixer el cap de pare.

-         Núria, nena, desperta! Se m’acaba d’ocórrer que encara hi ha un lloc de la casa on no hem mirat

-         -On?

-         En el terrat d’estendre roba!

No hi havia cap dubte, era la darrera oportunitat de trobar el tió. El pare anava vestit de dalt a baix i s’havia posat les botes de muntanya , l’abric, els guants i la bufanda. Ella de seguida es va vestir i també es va preparar per anar al terrat a les tantes de la nit.

        El pany de la porta del terrat va grinyolar de fred en fer girar la clau. Després va entrar una bafarada d’aire glaçat que va fer estremir la Núria. Menys mal que el tió s’ho valia, perquè si no, a qui se li ocorreria pujar al terrat a aquelles hores? Es van agafar de la mà com si volguessin compartir aquell moment tan màgic, però el tió no treia el nas per cap dels racons. La Núria ara ja estava segura que aquell any no hi hauria tió. Si hagués pogut veure els ulls de son pare només hi hauria llegit perplexitat d’adult. L’home estava repenjat a la barana  quan de sobte es va sentir un gran terrabastall, com si centenars de tambors toquessin alhora molt acompassadament. La Núria va córrer a la vora del pare i es va posar de puntetes per veure-hi millor.

-Què és això?

-No ho sé

Desenes, què dic desenes! Centenars! Un munt d’ulls vermells que semblaven cremar, avançant en filera, s’apropaven a la casa de la Núria. La nena, quan es va refer de la sorpresa va distingir millor aquells ulls vermells. No era altra cosa que els ulls d’una immensa pila de tions que s’anaven congregant en direcció a casa seva.

-Ara ho entenc tot! –va cridar el pare- les cendres que es va emportar el vent s’han escampat per tota la ciutat i han guiat  els tions a casa nostra! Quina passada, nena!

Els tions movien les potes picant al terrat provocant aquella sorollada, i a més a més els ulls vermells retallats en la foscor impressionaven de valent. La Núria no s’ho podia creure

-Tots venen a casa?

-Tots

Es va imaginar l’endemà picant a dojo, coberta de llaminadures i fireta, picant sense parar fins que se’n cansés. Ves per on com canvien les coses, feia una estona que no tenia cap esperança i ara era a punt de ser propietària de tots els tions de la ciutat. De cop li va venir un pensament.

-Papa, si tots els tions de la ciutat venen a casa, la cosineta Alba tindrà tió?

-Em temo que si els tens tots tu, la cosineta Alba no en podrà tenir cap.

El soroll era cada cop més ensordidor. La porta de l’entrada de l’escala s’havia obert i els tions capdavanters començaven a pujar les escales fent-ho tremolar tot amb les seves trepitjades. I aquells ulls vermells.

-I els nens de l’escola?

-Cap ni un

Allò la va trasbalsar. Ja li feia patxoca això de tenir un ramat de tions per a ella sola, però no li feia cap gràcia anar carregada de dolços si els altres no en tenien cap.

-Núria, cal que prenguis una decisió –en aquell moment, si hagués mirat els ulls del pare hi hauria pogut llegir tot l’amor del món.

Però la Núria tenia els ulls tancats, de puntetes, repenjada a la barana.

-Desitjo que cada tió torni a la casa que li correspon. Desitjo que ningú es quedi sense el seu tió.

El vent va tornar a bufar. De cop i volta es va fer silenci. La casa ja no trontollava. Tots els tions, sense que ningú els dirigís, van desfer la filera i es van anar perdent pels carrers de la ciutat, cercant la seva veritable llar, fins que ja no se’n veia cap pel carrer

 -Has triat, Núria. Au, anem a casa, que fa fred.

La nena va tornar al llit, emocionada com mai no ho havia estat. Com qui no vol la cosa tots els nens de la ciutat tindrien el seu tió gràcies a la seva decisió. Però, i ella?

La son ja la podia. Tot comptat i debatut s’està millor al llit que no pas al carrer . El pare la va acotxat i li va regalar el petó més dolç del seu repertori de petons.

-Bona nit Núria.

-Bona nit, papa.

La Núria es va adormir pesant en tot el que havia esdevingut aquell dia. Les cendres, el ventent, la desil·lusió, l’esperança, la decisió, la màgia. Sí, la màgia, perquè quan la Núria ja gairebé dormia es va obrir molt pleret la porta de la seva habitació i alguna cosa que no parava d’ensumar i que tenia uns ulls tan vermells que semblaven cremar, va dir, amb veu mil·lenària i escruixidora.

-Bona nit, Núria. Fins demà

        


dissabte, 20 de desembre de 2008

SENSE DISCUSIÓ


La primera guanyadora del concurs de fotos de sortidetes ha sigut la Patrícia -mare de Natàlia (tortugueta de P-3) Moltes felicitats.  S'ho mereix. Va haver-hi unanimitat en premiar principalment el conjunt de fotografies realitzat per la nostra artista de la càmera. De entre el públic va sorgir un "lo sabía" perfectament identificable.  A ver: que no te corroa la envidia cual cocacola desincrustante, que en el próximo concurso igual se materializan esos 100 gramitos de jamón y afinamos más los diafragmas, caramba!
El cert és que tots vam sentir una aclamació per Patricia  i això... ens va agradar!!

FELICITATS!!




Perquè l'Héctor -Peixet de P-3-  ja té la germaneta. És una preciositat de dieeeeesssss i li diuen Ariadna. Quin regal de Nadal! Vaaaa! envieu-nos una foto i que tots els de sortidetes la puguem veure.


 BENVINGUDA ARIADNA!!!!

NO ES BROMA

Avís per a navegants. Els que coincidim el dia 28 en anar a visitar el pessebre vivent podem sortir plegats. Com que la major part vivim a Boscos o a l'Arrabassada potser el més llógic serà quedar a les afores de Tarragona direcció Torredembarra.

          Com qui no vol la cosa ha sorgit el nom de La Riojana,  conegut lloc d'esbarjo social, com l'indret més apropiat per a concentrar un grupet d'escolars de P-3, P-4 acompanyats de familiars amb destinació a un pessebre epifànic, toma ya! no se sap que en diria Boccaccio de tot plegat si aixequés el cap, però pot fer patxoca. Cal pensar que les representacions comencen a les sis i que a partir de les cinc s'obre la guitxeta per adquirir les entrades. Què us sembla si ens trobem a les 16,30, anem a la Pobla, comprem entrades i aprofitem l'estona per berenar? És important que els que hi pensem anar diguem la nostra per tal de conciliar opinions.

PD Per tal d’il·lustrar el missatge hem mirat de trobar una imatge del Punt de Trobada, però el més decent que ens ha sortit és aquest magnífic plat de Patatas a la Riojana.






dimarts, 16 de desembre de 2008

PATRIGALETES

 

Ja saps que  una de les flaques de sortidetes  són  les  “delicatessen” gastronòmiques. De tant en tant introduïm pessics de recepta per si les voleu provar: que si un entrepà especial per l’esmorzar de l’excursió, que si uns panellets per aportar súper calories. Avui us proposem unes galetes per berenar o –certament- per a tothora. Fa uns dies que vam tenir el gust de tastar les galetes de la Patrícia, mare de Natàlia (tortuga de P-3) Després de menjar la primera galeteta, ja li estàvem demanant la recepta per bé de la humanitat.

Jo esperava que ens digués que es tractava d’un secret de família guardat amb set panys o que abans  que ella obris boca els de la cocacola ens revelarien el  secret  de la fórmula de la beguda. Reconec que tremolava pensant en la possibilitat de la negativa quan…

-Por supuesto chicos, faltaría más.

Sense paraules, bocabadats, palplantats, al·lucinats.......

Tenim la recepta! –ens l’ha fet arribar via mail- Val a dir que a sortidetes hem tingut serioses discussions a l’hora de decidir si compartíem o no aquest tresor amb vosaltres. Fins i tot algú sospesava la possibilitat d’obrir una petita multinacional galetàira,  però  a la fi a vençut la generositat, carai! que s’atansa Nadal i cal empastifar la vida amb una mica de dolçor, oi?

Avui us passem una recepta. En pròximes edicions l’altra recepta. Que aprofiti!

GALLETAS DE AZUCAR Y MANTEQUILLA

3/4 taza de mantequilla sin sal ablandada (170 grs.)

1 taza de azúcar moreno (220 grs.)

2 huevos

½ cdta. de extracto de vainilla (5 ml.)

2 ½ tazas de harina de trigo todo uso (310 grs.)

1 cdta. de polvo de hornear (3 grs.)

½ cdta. de sal (3 grs.)

 Glaseado:

2 cdas. de azúcar en polvo

1 cdta de agua

3 gotas de zumo de limón

azúcar de colores

2 platos pequeños

En un bol grande mezclar la mantequilla y el azúcar hasta que se haga una crema muy suave. Agregar los huevos y la vainilla, batir bien. Seguidamente agregar los ingredientes secos. Dividir la masa en 2 y envolver cada porción con film transparente.

A la mañana siguiente, encender el horno a 200ºC. Preparar una bandeja con papel de horno. Sacar una porción de masa y en una superficie enharinada extenderla (3 o 4 mm. De grosor), cortar con un corta pastas enharinado también y colocar las galletas dejando un dedo de separación entre ellas.  Hornear durante 6 y 8 minutos hasta que los bordes estén ligeramente dorados.

Pasar a una rejilla y dejar enfriar.

 Para decorar las galletas preparar el glaseado mezclando en una taza el azúcar, el agua y las gotas de limón, pasar la mezcla a un plato  y en el otro plato colocar el azúcar de colores. Hacer rodar las galletas por el borde primero en el glaseado y luego en el que tiene azúcar de colores. Dejarlas secar sobre papel de horno.

Letras pequeñas importantes!

  • La mantequilla se puede dejar fuera de la nevera y si no se ablanda (porque hace mucho frío), puede trabajarse un poco con la batidora antes de agregarle el azúcar.
  • Se puede cambiar el azúcar moreno por azúcar blanca, en ese caso serían 300 grs. de azúcar blanco.
  • Importantísimo dejar enfriar la masa en la nevera toda la noche (o al menos 6 horas), esto hará que los sabores se combinen mejor y que la masa al momento de estirarla no absorba tanta harina, lo que haría que las galletas resultaran duras.
  • la masa cuando se va calentando se vuelve grasosa, es mejor trabajar rápido estirar, cortar y hornear.
  • Para extender la masa va súper bien una lámina de silicona sobre la mesa.
  • Yo usé una tableta de chocolate al 70% para la cobertura de las de chocolate.
  • En vez de azúcar de colores o chocolate se puede usar frutos secos molidos, coco rallado o sésamo.
  • Se mantienen frescas 2 meses si se guardan en una lata o en algún recipiente hermético y oscuro.
  • La masa cruda también puede congelarse por 2 meses. Al momento de hacerlas solo hay que bajarlas al refrigerador el día anterior.

 

 

 

 

dijous, 11 de desembre de 2008

VOLS VENIR TU, RABADÀ?


SORTIDETA EXTRAORDINÀRIA DE NADAL!

Has visitat mai un pessebre vivent? arreu Catalunya n'hi ha un fotimé, però nosaltres tenim la sort de que vora   Tarragona se n'hi organitza un a la Pobla de Montornès. Perquè no hi anem plegats? Potser sigui difícil coincidir tots alhora, ja que tot comptat i debatut entre P-3 i P-4 som un munt de tortugues, peixos, cavallers i indis. 

Es poden triar varis dies: 21-25-26 i 28 de desembre. L'horari és de sis a vuit del vespre. Els adults paguen 5 € i els més petits (fins a 8 anys) no paguen! (bona notícia per les bessonades, tu)

 Sortidetes proposa que si et fa patxoca l’experiència ho comuniquis via BLOC i així els que coincideixin en dia, saben que a la Pobla de Montornès hi ha gent de l’escola, fins i tot per anar-hi plegats.

 

Les dades les hem arreplegat via telèfon, però podeu consultar el següent enllaç:

http://www.tinet.org/~amicsm/info.htm

 

                                                                                            

DE BONUM ROLLAE




Si ets tarragoní/na recorda que pots visitar el patrimoni de la ciutat durant tot l'any a bon preu. No hi ha sortideta més encisadora i enriquidora que visitar alguna de les nostres ruïnes, museus o cases recuperades  fent-la petar amb els més petits. Els acostumes a estimar la nostra ciutat i pel mateix preu enriqueixes la teva cultureta de trivial, perquè és clar que abans de dir "portella" has de saber què significa, o si anomenes els Castellarnau com a mínim recordar que hi té fantasma. Tot plegat una bona manera per anar fent temps abans del vermut un diumenge qualsevol.
Pots adquirir el Passi Tarragoní en les recepcions dels diferents monuments. Cal que acreditis residir a Tarragona i pagar 6,15 € (preu any 2008)  El passi té una validesa d’any natural  i com podràs comprovar et permet entrar a una pila de llocs.
Ah!  no ho sabies?

dimarts, 9 de desembre de 2008

POTSER T'HO CAGARÀ EL TIÓ


No t'ho perdis! si ets fredolic de mena, fot-li canya a la soca i congratulat si, després d'aixecar la manta, t'apareix aquest extraordinari complement tèxtil que pot anar de faula per a suportar les  caminades d'hivern: UNS MITJONS A PILES!! Ja s'han acabat les excuses tipus "el nen ha passat mala nit i va carregat de dalsin (marca registrada –a partir d’ara mr-)" per escaquejar-se de l'excursió si fa fred, o donar-li la culpa a una grip d’estómac als excessos de la calçotada de torn per a no llevar-se a les set del matí. Els mitjons a piles et faciliten la vida i són un excel·lent complement per fardar a les amistats, però ai las! com que ho caga el tió no ho trobaràs a cap botiga, és clar, o potser sí? Si no ets capaç de sortir de l’armari, a que esperes per entrar a la nevera? 

dijous, 4 de desembre de 2008

QUE NO T'ENGANYIN

de "el Roto"

Sortidetes es vol afegir a la campanya de sensibilització per un consum "irracional"(l'humà és l'únic animal que malbarata).
No facis el de sempre, ves a contracorrent!!




dilluns, 1 de desembre de 2008

LA PROPERA SORTIDETA

Els de sortidetes ja estem pensant el la pròxima excursió. Com que ja  s'ha vist que la gent de l'escola s'ho menja tot com pa sucat amb oli, estem barrinant per on fer-vos passar. Hem estat temptejant de  fer les diligències necessàries per anar a deixar un pessebre al cim del Kilimanjaro, però veus autoritzades de l’ambaixada  de Tanzània ens han comentat que potser tanta canalla no hi cabria dalt de tot i qui sap si espantarien els voltors que hi volen.  


Eiii! no patiu, que la foto no hi té res a veure, només es tracta d'un exemple dels esforços esmerçats per l'equip. Aquest cap de setmana passat vam fer una prova per fer el recorregut Montral-La Foradada, acompanyats per experts coneixedors del terreny, però vam valorar que el lloc, tot i que paga força la pena (un camí de “fades” preciós), no té el suficient espai per gaudir de l'amplitud de moviments que necessiten els nens i que les condicions de fred que esperem en els mesos que venen obligarien a arribar, tocar pedra i guillar. De seguida va sorgir una altra opció que en breu us comunicarem.
Tot plegat, la foto que afegim en aquest missatge no correspon al trajecte Montral-Foradada, correspon a..... o saps? Tan si ho saps com si no, són benvingudes les teves respostes.

EL VIDEO

Ens ha desaparegut el vídeo, a causa de moviments tècnics de dubtosa qualitat, però no us esvereu, ja que ho hem comunicat als pares de la Juny i segur que aviat el tornarem a tenir penjat en el BLOC. Per cert, no oblideu que si us interessa una còpia del vídeo  de la primera "trescada"  ho podeu demanar al Jordi i la Montse. 

                Més notícies fotogràfiques: les votacions s'estan estancant i a finals de setmana donarem per tancat el concurs. Us avisem que el premi es donarà a conèixer durant el transcurs de la demostració coral que el dia 17 realitzaran els nostres fills al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.

 

 

dijous, 27 de novembre de 2008

MÉS FOTOS


Atenció, que els pares de SELVI també han fet arribar les seves fotos! Voteu, voteu! 

Per cert, hi ha rumors que els de YOUTUBE van bojos per adquirir els drets d'un vídeo que circula per la xarxa amb imatges exclusives de la primera Sortidetes. Si hem de fer cas de les xafarderies, els autors del vídeo -família llunyana de cal Spilverg- no tenen previst publicar res fins com a mínim el mes de JUNY!

 També paga la pena fer esment de l’actitud deplorable d’alguns elements poc respectables i mal perdedors que, havent vist l’àlbum de fotos presentats per la Parícia no se’n han estat de fer declaracions tipus:

“Clar, no hi res a fer amb els de National Geografic, deu ser una infiltrada!... (sense comentaris)

“Total por unas lonchitas de jamón”...(pocs  comentaris)

L’extrem de poc “fair play” i l’actitud egoista ha arribat a límits de bufetada quan, entre els “corrillos” de mares i pares que cada tarda vigilen que la canalla s’acabi l’entrepà, s’ha estès la  brama de que si els estudiants  de l’UAB estan ocupant facultats per no sé què d’uns espaguettis a la bolonyesa en mal estat, què menys que ocupar la sala de l’AMPA de l’Arrabassada per a fer front a una injustícia tan gran.

 Envejosos!

“Es que el jamón,  es jamón”.... (continua la absència de comentaris).

Ehhhh! rectificacions! els pares de Juny "Spilelberg" ja han penjat els videos, però  fa l'efecte que en un dels videos ens han ofert una versió una mica estranya de la sortideta.... investigarem.

A hores d'ara ja sabem que hi va haver una errada que ja es solventarà. 

PREGÓ: per a tots aquells/es que vulgueu una còpia en DVD del vídeo d'aquesta sortideta, se us fa saber que els pares de la JUNY (Tortuga P3)  us la poden facilitar

                                                                                                         


dilluns, 24 de novembre de 2008

SORTIDASSA XXXL!!!



Això és una SORTIDASSA! No fa massa que vam llegir a la contraportada del Diari de Tarragona l’odissea d’una família que va decidir canviar de vida i anar-se’n de viatge  per tot el món. Van començar enllaçant l’Argentina amb Alaska a bord d’un vehicle que més s’assemblava a un cafetera que no pas altra cosa, però xino-xano ho van aconseguir, i després... més viatges i més aventures. Remenant per internent ens vam assabentar que la gent està encantada de llegir el llibre i que a més d’un se li’n va l’esperit a terres llunyanes. També vam saber que l’obra només es pot adquirir a la llibreria de Barcelona ALTAIR (especialitzada en viatges). Quan hi vam anar no quedava cap edició en espanyol –de català ni parlar-ne- i com que l’anglès només l’entenem en presència de Shakespeare ho vam deixar per altra ocasió. Algú de vosaltres l’ha llegit? Afegim la connexió amb la pàgina web dels Zapp per deixar anar un tast, però els de sortidetes a la pròxima que visitem  Barcelona tornarem a demanar per l'edició espanyola del llibre, que se’ns fa més fàcil de pair.

 

            Tot plegat això ens fa pensar que potser alguns de nosaltres ens plagui la cosa  de llegir literatura de viatges, muntanya, aventures... i ens faci gràcia comentar-recomenar-recordar... alguna obra en especial. Us animem a compartir les vostres joies literàries amb tots els familiars de l’escola. Va! No us faci mandra treure la pols a aquells anys que pensàveu que podíeu escapar de l’engranatge! (això cal llegir-ho posant-hi veu tenebrosa i enteranyinada) 

Com ho podem fer? si cliques damunt la imatge del llibre que hi ha al panell de la dreta faràs cap a un altre BLOC  anomenat BIBLIOSORTIDETES... SOU BENVINGUTS!

   PER CERT, TOT I QUE ENCARA NO ES CONEIX EL PREMI DEL CONCURS FOTOGRÀFIC CONTINUEM ANIMANT-VOS A VOTAR. EN LA COLUMNA LATERAL PODEU SEGUIR L’ESTAT DE LES VOTACIONS

http://www.argentinaalaska.com/

http://www.altair.es/

 

 

 

dimecres, 19 de novembre de 2008

SÍ AL BON HUMOR


Carai, quina repassada radiofònica  que ens va fer l’amic Lluís ¡! T’estem molt agraïts per la difusió de les nostres activitats. De fet hem rebut sol·licituds formalíssimes per part de la Real Federación Española de Actividades Ligeramente Arriesgadas, per tal que els assessorem en les seves pròximes ascensions a Montblanc.

 

Quan començarem la tria de les millors fotos? Feu-nos saber de la manera que millor us vagi la vostra decissió; que us en agraden tres? cap problema, es pot resoldre a lo “Eurovisión ”: tal foto four points, l’atra de més enllà ten points... i així anar fent.

Per  part de  Sortidetes triem la foto dels pares de Lluc IMG 1356, el motiu: està clar que la foto està captada en el precís instant en que al nen se li apareix la Mare de Déu de l’Abellera –fijo- Preciosa imatge. Això no vol dir que no es pugui votar altres fotos, és clar. Encara esperem els endarrerits que es barallen amb Picasa o Flickr, ànim!

 

Ahhh! Sortidetes no descansa! Us hem de dir que ja estem preparant la propera excursió a muntanya, i per suposat amb un nivell assequible però alhora interessant. No hi ha res de lligat i és ben clar que se’ns atansa el fred, el vent , les nevades, la calamarsa, la pluja, les tamborinades, Nadal, Reis i els parents. Però què pot aturar la fal.lera de fer cim? Potser un vermutet a la Plaça de la Font –les coses com siguin- Malgrat tots els handicaps que ens podem trobar us proposem que encerteu la localitat des d’on s'encetarà –SDV- la segona Sortideta. Una pista: un escriptor tarragoní va participar en l’escriptura d’una novel·la a “quatre mans”  on el poble n’és part  protagonista. La novel·la fou titulada: Estic morta, saps?

A quin poble ens referim?

dijous, 13 de novembre de 2008

CONCURS FOTOGRAFIC

Com podeu veure, de fotos se'n fan més des de que Sant Kodak va traspassar amb èxit. Us proposem que  ens feu arribar les vostres fotos de la sortideta: les que més us agradin. Afegirem un contacte si les teniu penjades a Picasa o a Flikc i demanarem que es voti la que més agradi. Hi ha premi! L’AMPA s’està rumiant entre un Jabugo Pata Negra cinc estrelles de Majetes de la Encina (Nadal ja ens amenaça) o una cantimplora d’alumini, però alguna cosa hi haurà, vota! Els pares d’Hector, els de Martí i els de Lluc ja han fet arribar les fotos, si cliques al damunt de les imatges entraràs a visionar l’àlbum complet.

Aquí va un exemple de foto que no pot guanyar cap concurs mai de la vida: tal com va comentar Javi, pare del peixet  Joel: "jo diría que con esta inclinación más que el grupo te va  a salir la cámara del lado" 

Glups.... menys mal que també tenim bons fotògrafs. T'animes?

 

 


ESCOLTA LA RÀDIO!


Potser alguns de nosaltres no sabem que el Lluis, pare del tortugueta Lluc, col·labora en el programa de ràdio Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio que s’emet els  diumenges de 9 a 10 del matí. Aquest programa el dirigeix  Carles Capdevila i tracta el món de la infància amb força simpatia. El Lluis fa uns comentaris que n’hi ha per llogar cadires i no us estrany que aquest diumenge “raji” de la nostra Sortideta a Prades. Us animem a que us espolseu la son festiva i sintonitzeu el programa. Al llistat de links del Bloc podeu obtenir informació del programa i fins i tot baixar alguns talls de veu

PD: L’equip de Sortidetes va captar un dels moments de màxima tensió periodística per part del pare del Lluc, atent, com podeu comprovar a la foto, en captar qualsevol incidència digna de ser comentada.

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=856

LA NOSTRA PRIMERA SORTIDETA!



Quina passada! Després dels nervis del dia d’abans, tement que les quatre gotes del dissabte no es convertissin en un aiguat de diumenge, ens vam anar trobant a la plaça Imperial Tarraco, de mica en mica, amb bon humor als llavis i amb el convenciment de que cap núvol malastruc ens malbarataria  el dia. Plaça col·lapsada, vehicles amb cadireta de nen per tot arreu. Hi som tots, qui falta? N’hi ha que pujaran al seu aire, des de casa, tot s’hi val ja que, comptat i debatut, la sortida de veritat s’iniciarà a les 11  a la plaça de Prades. Un cafetó, unes rialles, darrers consells a la canalla per a que s’ho prenguin seriosament i au! a caminar, que a l’ermita de l’Abellera hi falta gent. El camí transita per una rasa vermellosa que de tant en tant posa a prova la perícia dels adults.

“Posa el peu aquí, repenjat  allà, no toquis els esbarzers, vols dir que cal aquest bastonot? ” La canalla tot s’ho mira, tot ho toca, no sempre camina  endavant  i  posa en evidència la paciència dels pares que a vegades oblidem  que els petits tenen el seu ritme, tot i les dificultats que això  comporta. Pinyes encantades, bolets al·lucinants, branques misterioses, tolls atractius, molsa misteriosa, arbres meravellosos, fulles fantàstiques, pedres extraordinàries –carai tu, com quan nosaltres érem petits!- I ara som pares i mares encantats de veure aquest estol de peixets, cavallers, tortugues i indis avançant  en una sortideta que fa d’un diumenge qualsevol  un dia de cole especial, però amb les mares i els pares. I quan vam arribar a l’Abellera, després d’una bona estona de “trialera”, us penseu que els nostres plançons estaven cansats? Ni parlar-ne! Allí hi havia mil forats per descobrir, tres-centes balmes per regirar i un milió de pares lliurats als encants dels seus nens amb la confiança de que aquell diumenge si que se’n anirien a dormir d’hora. A dinar! Renoi quins macarrons, quines, coques, quines truites de patates, xoriços, formatges i pomes i mandarines, alguna rajola de xocolata i avellanes del país, i després a gestionar una becaina, que el dia convida. I com qui no vol la cosa vam anar tirant cap a Prades, cadascú als seu aire, que ja ens coneixem el camí. La tornada també és emocionant... tot el que puja.....¡concurs de cul brut! ¡cal aprofitar els tobogans vermells! Les mares emocionades veient els progressos acrobàtics dels fills, els pares una mica amoïnats (demà he de posar jo la rentadora) i tothom convençuts que els nens de l’Arrabassada tenen fusta d’excursionistes... No hi fa res, ells –els nostres petits- van fer el que més saben fer: jugar, i nosaltres –els més grans- ara, a partir de la primera Sortideta, quan coincidim a la porta de l’escola potser ens mirem amb una certa complicitat i ens piquem l’ullet.

 

 

 

                                                                                                                

divendres, 7 de novembre de 2008

BON TEMPS?



 Si hem de fer cas a les prediccions habituals tindrem un bon dia, tot plegat no costa res afegir una mica de roba d’abric pels més petits (cal no oblidar que Prades és a 950 mts. nivell mar). El que sí que és cert és que podem deixar les raquetes de neu i els mitjons amb bateria escalfadora  incorporada (MBEI) per a una altra ocasió.

 

dilluns, 27 d’octubre de 2008

FULLES I BOLETS

Ens han dit que el camí que porta a l’ermita de l’Abellera està ple de fulles de roure i d’auró que la tardor s’ha endut de les branques i que això li dóna un aspecte preciós. Els més entenimentats saben veure pels racons més bonics bolets de tota mena. També sabem que el camí transita per canaletes de pedra vermella i arrodonida i que en certs trams sembla un tobogan que convida a deixar anar el cul de dalt a baix, potser això ens faci pensar que sempre que es va a muntanya, encara que sigui per una estoneta, val la pena anar ben calçat per tal d’estalviar-se ensurts. Segur que els que remeneu bosc ja teniu les vostres botes de tota la vida, però recorda que si te’n compres unes de noves val la pena deixar-se guiar una mica pel botiguer i recordar que les botes noves no s’han d’estrenar mai en la primera sortida –els peus t’ho agrairan- 

http://www.gruptramuntana.com/altres_coses/material_de_muntanya.htm


dimecres, 22 d’octubre de 2008

BOCATAS

I tu quin bocata et fas per sortir d’excursió? Ets dels clàssics de la truita o t’agrada lluir-te  en el difícil art de la bocateria? Està comprovat que val la pena currar-se una mica la menjada de l’esmorzar, ja que la sensació de  gana  augmenta a la muntanya i, si per estalviar-te  maldecaps t’has fet un mini bocata de tonyina, potser que et moris de gana i enveja al·lucinant amb els modelets de bocata que poden aparèixer dels sarrons dels companys de ruta. Perquè no ens expliques el teu bocata preferit? Podria ser que donessis idees a més d’un/a indecisos.

Va, els de la comissió encetem el “canal gormand” de SORTIDETES amb un bocata que vam gaudir en una passejada:

ENTREPÀ DE CANSALADA I PEBROT ESCALIVAT:

Cal pa del dia, un pebrot vermell, un tomàquet, cansalada fresca, sal, oli i herbes provençals.

Escaliveu el pebrot i el tomàquet  al forn o a la xurrasquera i després fregiu la cansalada. Peleu el pebrot i feu-ne tires, trinxeu el tomàquet pel damunt del pa i saleu amb prudència. Cobriu amb pebrot (net i tallat) i amaniu amb un fil d’oli, després poseu la cansalada aromatitzada amb herbes provençals, si voleu fer una altra capa de pebrot, feu-la.

Desconeixem les virtuts energètiques d’aquest àpat, però a més d’un fa entrar salivera.   

dilluns, 20 d’octubre de 2008

PANELLETS



Una bona manera de procurar-se energia mentre caminem, és menjant les famoses  barretes energètiques, però tot plegat més ens estimem tirar de la nostra pròpia gastronomia i anar preparats amb dolços casolans. No és cap mala idea -ara que és temps- portar panellets que,  al cap i a la fi, amb tanta ametlla, sucre i el que hi posem, són una veritable bomba energètica. I si t'hi veus amb cor aquí tens recepta i elaboració ¡ANIM!

INGREDIENTS
- 1 Kg. Ametlla molta
- 800 gr. Sucre
- 300 gr. Pataca o moniato bullit
- 4 Rovells d'ou.
- 1 pell de llimona ratllada
ELABORACIÓ:

Barrejar tots els ingredients: la farina d'ametlla, el puré de moniato, els rovells de l'ou, la llima ratllada i el sucre. Treballar bé fins aconseguir una massa homogènia. Per a fer panellets de coco, cafè, xocolata, etc., haurem de separar la massa en tantes parts com sabors diferents li vulguem donar. Agafar una porció de massa i amb les mans donar-li forma rodona. Arrebossar de pinyons, ametlla a trossets o decorar amb fruita confitada. Abans d'enfornar, pintar amb ou batut els panellets de pinyons i ametlla a trossets. Els decorats amb una ametlla sencera, els passarem abans per clara d'ou i després per sucre glaç. D'aquesta manera ens quedaran glassejats. Per a que no s'enganxin a la llauna, a la base de cada panellet, podem posar un trosset de paper d'alumini, pa d'àngel o bé posar-los en un motlle dels que s'utilitzen per a les trufes de xocolata. Agafar les parts de la massa que teníem reservades i donar-li a cadascuna el sabor que vulguem: barrejar amb coco ratllat, cafè sol.luble dissolt amb una mica d'aigua, cacau en pols... Un cop li hem donat la forma, arrebossar amb sucre glaç. Els panellets no necessiten gaire temps de cocció. Els posarem durant 5/6 minuts a la part baixa del forn per a que es coguin de la base. Després, els pujarem a la part mitja i els tindrem entre 5 i 6 minuts més. S'ha d'anar vigilant constantment, perquè cada forn és diferent i es podrien cremar. La temperatura del forn, que prèviament haurem calentat, ha de ser d'entre 170/180º. 


divendres, 17 d’octubre de 2008

PRIMERA SORTIDETA: L'ERMITA DE L'ABELLERA




Us convidem a participar en la primera SORTIDETES. Hem triat l’excursió de l’Ermita de l’Abellera de Prades per encetar el calendari d’aquest curs 2008-2009. Potser sí que mols de vosaltres ja hi heu estat a l’ermita, però segur que no ho heu fet compartint camí amb els companys d’escola. Caldrà canviar la bossa del cole per una motxilla de muntanya. Ei, no us espanteu que no cal que pesi massa! Un secret: els pares també venen i no us estranyi que ells s’encarreguin de portar la cantimplora, la màquina de fer  fotos i el dinar. Els més petits poden portar l’esmorzar i una gorra per si fa sol. I si ens plou mentre caminem? Ja podria passar, ja, que per això som a la tardor: no s’ha d’oblidar mai un impermeable i uns mitjons de recanvi a la motxilla, no fos cas.
 HEM  TRIAT EL DIA: DIUMENGE 9 NOVEMBRE
L’HORA DE SORTIDA : 9 del matí
EL LLOC SORTIDA DE TARRAGONA: Plaça Imperial Tarraco
RECORREGUT: Tarragona-Valls-Alcover-Montral-Capafons-Prades
SORTIDA DE PRADES: aproximadament a les 11 (entre preparacions i esmorzar una mica)
ARRIBADA A L’ERMITA: ¿? Dinar (Bocata, carmanyola... ), passar una estona i tornar a PRADES
 L'ermita de l'Abellera és a Prades, a la comarca del Baix Camp. Us proposem un bonic passeig des de la vila de Prades fins l'ermita.  Aquest enllaç permet una aproximació als aspectes técnics de la sortida (Palau Robert)