BLOC QUE US RECOMANEM

Hem descobert un BLOC força interessant, l'hem afegit com a bloc que seguim i us en volem fer anunci. El pots trobar a la barra de BLOGS QUE SEGUIM, però si clikes a EL BLOG ALTERNATIVO ara mateix, hi pots entrar. NO ET PERDIS LA LLISTA D'ENLLAÇOS QUE TÉ.

BONA NIT

Bona nit

(Els Pets)

Vine aquí,

sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits,

deixa’m abraçar-te

tendrament i calla que és molt tard

i ha arribat l’hora de dormir.

Posa el cap

a la meva falda i deix la meva mà

espolsar els fantasmes

que t’amoïnen i t’espanten. Tanca els ulls

que jo et vigilo des d’aquí.

Dorm tranquil·la i digue’m bona nit.

Deix que et porti en braços fins el llit.

Jeu ben a la vora.

Saps que no estàs sola mentre et dic

a cau d’orella bona nit.

Pel balcó,

la lluna t’esguarda i sé que et fa un petó,

res no té importància

fins demà a trenc d’alba quan de sobte 

t’acaroni la claror

Dorm tranquil·la i digue’m bona nit.

Deix que et porti en braços fins el llit.

Jeu ben a la vora.

Saps que no estàs sola mentre et dic

a cau d’orella bona nit.

Molt bona nit.

Carai, Hem trobat aquesta preciosa lletra de Els Pets al BLOC Poesia infantil i juvenil. Ens ha agradat i hem buscat la música que pots escoltar. Bona nit

HOLAAA

NADAL ha passat, els reis han tornat a Orient i, la muntanya, continua, com el conte de Monterroso: Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí. (quina totilada de conte, però és tan famós que no hi posarem cap objecció, tu.) Les muntanyes continuen allí i nosaltres proposem que ens acompanyeu als AVENCS DE LA FEBRÓ. Sembla que aquest any fem un monogràfic de forats i foradots, el que sigui per agafar la motxilla i sortir, sortir, sortir...SORTIDETES. Si no et ve present què són els avencs de la Febró, dir-te que es tracta d'una escletxa preciosa que esgarrapa les muntanyes de Prades. Al fons de tot hi ha una cova plana i assequible -tipus la cova Santa de Montsant- que es pot visitar amb l'ajuda d'una llanterna. També té via ferrada, petita i breu, situada a un extrem de l'escletxa, però que no fa el cas de les nostres actuals aspiracions. Ara per ara només ens caldrà assignar dia i hora per tornar a caminar -poc, realment- pels preciosos senderons de la zona. Això sí, ves carregant les piles, perquè et caldran llums per veure-ho tot. Per si ha algú "tope científíc, tu" que vulgui ampliar coneixements sobre el tema, l'equip interdisciplinar de SORTIDETES recomena la següent bibliografia:
Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne
Simas, cuevas i antros. Los mejores bares de tapas de Gijon, , de Pedro Quepasa
                                                 
                                                                
                                                           

PODRIES...JOANA RASPALL

PODRIES

Si haguessis nascut

En una altra terra,

Podries ser blanc,

Podries ser negre...

Un altre país

Fora casa teva,

I diries "sí"

En un altra llengua.

T'hauries criat

D'una altra manera

Més bona, potser

Potser més dolenta.

Tindries més sort

O potser més pega...

Tindries amics

I jocs d'una altra mena;
Duries vestits

De sac o de seda,

Sabates de pell

O tosca espardenya,

O aniries nu

Perdut per la selva.
Podries llegir

Contes i poemes,

O no tenir llibres

Ni saber de lletra.

Podries menjar

Cases llamineres

O només crostons

Secs de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa

Que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra

fugint del dolor

i de la pobresa

Si tu fossis nat

A la seva terra

La tristesa d'ell

Podria ser teva.

Ens va encantar la poesia que els de primer van recitar a les pinzellades musicals. Així és que vam cercar-la per internet i aquí està, el PODRIES... de Joana Raspall, una poesia entendridora  que paga la pena llegir de tant en tant. Ja veieu, aquesta temporada ens ha donat per la poesia... què hi fareeem.

UN BON LLOC PER ANAR

La fotografia pot enganyar. Potser la pedra és molt petita i està encastada en una escletxeta... o qui sap si no és una bola gegantina que fa força per a que els dos espadats no es desmaien un damunt l'altre. En la propera sortideta ho podrem comprovar.

REMENANT SORTIDETES

Aquests dies de pont i diable, hem fet una excursió per provar la pròxima sortideta i creiem que l'hem encertat: un lloc misteriós, ni massa lluny ni massa a prop i transitant per camins deliciosos com els que ens agraden. Comencem a remenar sortideta!... sí, sí, caurà en diumenge SDV

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal

CAMINS

Els camins de tardor són preciosos i conviden a la imaginació. Per aquí vam passar per anar i tornar a la cova de les Gralles.

ELS CAMINS

i els camins... els camins.

MEDALLES

si,si,si... Nadal mossega medalles, però els sortidins que van anar a les Gralles també, algú sap perquè?

VIDEO COVA GRALLES

Són molts poc segons però vam tenir la sort de contemplar la caiguda del fil d'aigua de la balma. ens vam mullar a cor que vols i tal.... la canalla s'ho va passar pipa, tu, i els grans.... doncs també!

COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS

PRIMERA SORTIDETA 2011-2012

1ª SORTIDETA CURS 2011-2012

DIA: Dissabte 26 de novembre de 2011

CAPAFONS-COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS

NIVELL: A partir de P-3

DIFICULTATS: Grimpadetes entre les roques de la barrancada tot just abans de l'arribada a la balma, més divertides que no pas difícils.

DESNIVELL: Poc
RECORREGUT: Senyalitzat amb posts i cartellets

PROVISIONS D'AIGUA: Millor portar una cantimplora de casa.
QUEVIURES: Si vens esmorzat de casa pots portar alguna cosa per a rosegar pel camí. Cal portar dinar i potser berenar per si calgués. Recorda que l'excursió no és llarga.
IMPRESCINDIBLE: Capellina, anorac... Estem en plena tardor i pot ploure encara que no ho sembli. Tanmateix encara no és moment d'esmolar piolets.
PLAN: Sortida de Capafons i nari-nari fins les Gralles, dinar, esbarjo i tornada a casa.
SORTIDA CAMINANT  DE CAPAFONS: Aprox. a 11 hores
SORTIDA TARRAGONA: 9,30 (xiringuito del mig de la platja de l'Arrabassada)

HA PLOGUT

Vam demanar informació i ens han dit que a la muntanya va ploure a cor que vols i tal. Se'ns va fer estrany perquè a Tarragona casi que surt el sol, però no. Tanmateix vam aprofitar per sortir a investigar una mica i vam anar a fer un tom al Pont del Diable. Val la pena perdre's per allà, ho han arreglat i fins i tot es pot anar a fer un pícnic.

La SORTIDETA de la cova de la gralla la farem el DISSABTE!!! ja sabem que alguns fixos del diumenge han arrugat el nas, però és que per causes MAJORS  tirant a molt grans cal fer-ho el dissabte... si el temps vol!

UNA BONA IDEA!!!

CANVI DE PLANS

Sembla ser que  la pluja pot afectar més del que ens temíem en aquesta Sortideta. No tan sols per les previsions de tempesta pel diumenge, sinó també per l'alta possibilitat de que una part del camí per arribar a la cova de les Gralles sigui intransitable ja que passa per una barrancada que  podria baixar pleneta d'aigua. Canviem el dia de la Sortideta. Anul·lem el dia 20 de novembre i el passem a la setmana següent SDV

LA COSA DE LA FARMACIOLA

No ens en cansarem de repetir-ho.... cal portar una mica de farmaciola pels  imprevistos: una torçada, un mal de cap, una febrada, una rascada, un mareig. És ben cert que les nostres Sortidetes no són expedicions a l'Aconcagua -tot arribarà- però no s'ha de menystenir mai "una hora lluny de la civilització": una vena, aigua oxigenada, gasses, pinces, esparadrap, tiretes, mercromina... potser el "dalsi". Des d'aquí ens agradaria animar a alguna persona que  treballi en el món sanitari i ens vulgui fer una xerrada pràctica de farmaciola i/o primers auxilis a la natura.

ANEM-HI!!

Si hem de fer cas  a les prediccions del temps  d'avui en  set dies, el diumenge farà bo per caminar. Sol de tardor, que no torra però dóna escalfor, deia la meva besàvia -que al cel sia- Però cal no refiar-se. Pot ploure o fer fresqueta. Protecció per la pluja, jaqueta, una gorra acollidora, no fos cas. Uns mitjons i una samarreta de recanvi són importants, si sou fredolics els guants mai fan nosa. Un bidonet amb aigua, l'entrepà i la fruita o allò que us vingui més de gust. No oblideu la càmera de fer fotos, els cingles dels Motllats amaguen racons preciosos i no us en penedireu de fer bones fotos.

   Us sembla fer un recull de fotografies? el passat curs vam fer una mica de figa i la cosa va quedar  esguerrada, però volem tornar a animar-vos a participar en aquesta proposta creativa. Aquest any voldríem fer-ho diferent.  Fins ara hem demanat fotos via internet per fer exposicions virtuals a l'abast de qui es volgués connectar amb PICASA, FLICK... aquesta temporada us demanarem una mica d'esforç: per a  participar en el CONCURS les fotografies s'han de presentar en PAPER per tal de fer una exposició física a l'escola. Us animeu? com sempre hi haurà sucosos premis materialitzats en pernils i altres productes luxosos.

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (2)

Cal preveure el tema de l’aigua. No és per res, però tot i que sembli estrany, a la natura es pot arribar a passar molta set. El cert és que la major part del món està envoltat d’aigua salada –que només serveix per cuinar pijades tipus arròs caldós a l’aigua salada recollida a dos kilòmetres de la costa… són 125 eurets- i  si en beus vomites. Excel·lent purgant però poc graciós si tens set, que és del que es tracta. Altres llocs força naturals on anar sense aigua no fa goig són els deserts i altres indrets de vida més aviat discreta. No hi vagis si ets dels que opinen que per alleugerir pes a la motxilla no cal portar cantimplora. Fins i tot en el nostre país es pot patir set. Catalunya també està sotmesa als rigors de la sequera i la major part dels recorreguts de muntanya no tenen un bon punt d’aigua com per anar alegrement d’excursió. Això vol dir que ja podeu afegir al sarronet un bidonet d’aigua per no patir. Quanta aigua? Sabem de subjectes que han passat set de veritat i van amb una garrafa de 5 litres a l’esquena, no fos cas, diuen,

és quan dormo que hi veig clar

És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata. 

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic 

al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,

foll d'una dolça metzina

J.V. FOIX

COSES PER DUR A LA MOTXILLA (1)

Val, el tema del tall ja el tenim arregladet, però nogensmenys important és l'equipatge que ens ha d'acompanyar a l'excursió. En realitat no cal  altra cosa que una roba còmoda acompanyada d'un jec pel fred quan en fa i unes espardenyes resistents, un sarró per portar l'entrepà i una capellina per si plou o el barret si fa sol. Això, podriem dir, és el bàsic que gairebé tothom té a casa sense haver de buidar el Decathlon. Però el cert és que la persona moderna, actual, equilibrada i sostenible té consciència de que hi ha una sèrie de necessitats que no es poden menystenir. I si fa fred, i si em perdo, i si fem nit, i si cal demanar l'helicòpter? DNS no ho vulgui, però el cert és que tot i no allunyar-nos massa de casa qualsevol imprevist pot ser una molèstia considerable. Som famílies més o menys honorables amb nens més o menys bufons, però posem-hi per cas, una pedregada nivell 1 caient d'imprevist durant la caminada, pot enviar l'honorabilitat a la canonada de les aigues brutes mentre que els nens... continuen sent més o menys bufons. Què vol dir això? ja faci un sol espaterrant o no, si vas a la muntanya cal portar una capellina, xubasqueret, anorac, paraigües, cangur o un pal.li portat pels ministres de finances de Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya. El que sia, perquè una remullada és una remullada. Si també portes uns mitjons de recanvi ovació i pinxo de truita.
   Més coses: un "pareo" -sí, un pareo com el que portava James Bond en una de les seves aventures pot ajudar molt- portar un bebè, protegir del sol, fer una faixa, lligar un paquet, amagar les vergonyes, fer d'estovalles... no continuem ja que en la següent entrada proposarem un concurs de coses que es poden fer amb un pareo. Una llanterna és un altre dels trastets indispensables. Que sigui menudeta.  Absteniu-vos de portar aquelles andròmines de kilo plenes de piles gruixudes que poden iluminar el camp del Nàstic. Ai el Nàstic! aquests sí que en necessiten de llum! Una llanterna petita, tipus frontalet fa gràcia de portar, però més en fa si, pel que sigui, se't fa fosc mentre tornes i no hi ha lluna. "És aleshores, quan dorms, que hi veus" .. i veus que si no has recordat de posar piles noves a la llanterna...

EL TIBERI

TIBERI 

Qui no ho sap és que no ha passat gana. Potser una de les coses més importants d'una excursió no és el lloc, ni l'esforç, ni la recompensa d'arribar a l'objectiu, ni la companyonia, no, el més important és el que es menja: el tiberi. Et diuen que vas a fer el dia a la muntanya i perds l'oremus perquè no saps què diantre portar de jalo. Les experiències d'altres ajuden a no fer el pena quan obres la motxilla davant la concurrència. Si ets nou -que es nota- s'escapa un somriure de complicitat entre  els veterans .... "han buidat la nevera, ja t'ho deia". Aquesta és una tendència habitual: el pensar que es passa gana quan es va  a la muntanya o que potser un cataclisme a escala mundial ens perpetuarà entre els cingles feréstecs i ja no tornarem mai més a veure un caixer automàtic (DNS no ho permeti).

 Tu veus a un novell amb una motxilla de 60 litres i ja pots ensumar el motiu: té por de passar gana. Aprofita-ho. Recicla l’avinentesa. Sense dubtar-ho te l'emportes a banda i amb un cert to de complicitat/compassió tibetana li preguntes si el vinet que portes maridaria amb el pernil de 15 kilos que dissimula en el sarró. Així, sense complexos. Es posarà vermell. El/la tranquil·litzes. Albira un raconet apartat i proposa-li una reunió d'urgència. Es deixarà fer, no pateixis. T'estàs marcant un farol considerable perquè no portes vi, però no oblidis que el/la passerell s'ha passat mitja nit dubtant entre el Guijuelo  o un Garcia Vaquero Gran Reserva... alguna cosa caurà. Els nens estan jugant, els altres pares estan entusiasmats amb el moniato que van portar a l’escola. Si no portes vi  pots ensenyar-li la navalla suïssa de 45 funcions que vas demanar als reis l'any passat. Obre la navalla amb parsimònia, com si ho haguessis aprés a fer en la trena  i comenta-li, com qui no vol la cosa, que ets expert en l'art de tallar pernil, que quan en els àpats de noces falla el “cortaor” tothom et senyala amb el dit. Si amb tot això no surten el pernil, la botifarra, el formatge o la coca de recapte hàbilment dissimulats entre capelines, mapes, brúixoles, sabates goretex i altres cosetes de fer cim, és que abans ha llegit aquest article i t’està fotent el pèl, amb la qual cosa hauràs de compartir el teu cabernet –so sòmines!- mentre et xucles la sang que t’has fet al dit quan miraves d’obrir la navalla suïssa de 45 funcions.

En el següent enllaç et poden donar un cop de mà si no tens clar què portar de menjar en una excursió

CLICA'M SI NO SAPS QUÈ MENJAR A LA MUNTANYA

SORTIDETA COVA DE LES GRALLES.......CANVI DE DIA!!!!!

1ª SORTIDETA CURS 2011-2012

DIA: Diumenge 20 de novembre de 2011

CAPAFONS-COVA DE LES GRALLES-CAPAFONS

NIVELL: A partir de P-3

DIFICULTATS: Grimpadetes entre les roques de la barrancada tot just abans de l'arribada a la balma, més divertides que no pas difícils.

DESNIVELL: Poc
RECORREGUT: Senyalitzat amb posts i cartellets

PROVISIONS D'AIGUA: Millor portar una cantimplora de casa.
QUEVIURES: Si vens esmorzat de casa pots portar alguna cosa per a rosegar pel camí. Cal portar dinar i potser berenar per si calgués. Recorda que l'excursió no és llarga.
IMPRESCINDIBLE: Capellina, anorac... Estem en plena tardor i pot ploure encara que no ho sembli. Tanmateix encara no és moment d'esmolar piolets.
PLAN: Sortida de Capafons i nari-nari fins les Gralles, dinar, esbarjo i tornada a casa.
SORTIDA CAMINANT  DE CAPAFONS: Aprox. a 11 hores
SORTIDA TARRAGONA: 9,30 (xiringuito del mig de la platja de l'Arrabassada)

CANVIADA DE DIA