divendres, 28 d’octubre de 2011

EL TIBERI

TIBERI 
Qui no ho sap és que no ha passat gana. Potser una de les coses més importants d'una excursió no és el lloc, ni l'esforç, ni la recompensa d'arribar a l'objectiu, ni la companyonia, no, el més important és el que es menja: el tiberi. Et diuen que vas a fer el dia a la muntanya i perds l'oremus perquè no saps què diantre portar de jalo. Les experiències d'altres ajuden a no fer el pena quan obres la motxilla davant la concurrència. Si ets nou -que es nota- s'escapa un somriure de complicitat entre  els veterans .... "han buidat la nevera, ja t'ho deia". Aquesta és una tendència habitual: el pensar que es passa gana quan es va  a la muntanya o que potser un cataclisme a escala mundial ens perpetuarà entre els cingles feréstecs i ja no tornarem mai més a veure un caixer automàtic (DNS no ho permeti).
 Tu veus a un novell amb una motxilla de 60 litres i ja pots ensumar el motiu: té por de passar gana. Aprofita-ho. Recicla l’avinentesa. Sense dubtar-ho te l'emportes a banda i amb un cert to de complicitat/compassió tibetana li preguntes si el vinet que portes maridaria amb el pernil de 15 kilos que dissimula en el sarró. Així, sense complexos. Es posarà vermell. El/la tranquil·litzes. Albira un raconet apartat i proposa-li una reunió d'urgència. Es deixarà fer, no pateixis. T'estàs marcant un farol considerable perquè no portes vi, però no oblidis que el/la passerell s'ha passat mitja nit dubtant entre el Guijuelo  o un Garcia Vaquero Gran Reserva... alguna cosa caurà. Els nens estan jugant, els altres pares estan entusiasmats amb el moniato que van portar a l’escola. Si no portes vi  pots ensenyar-li la navalla suïssa de 45 funcions que vas demanar als reis l'any passat. Obre la navalla amb parsimònia, com si ho haguessis aprés a fer en la trena  i comenta-li, com qui no vol la cosa, que ets expert en l'art de tallar pernil, que quan en els àpats de noces falla el “cortaor” tothom et senyala amb el dit. Si amb tot això no surten el pernil, la botifarra, el formatge o la coca de recapte hàbilment dissimulats entre capelines, mapes, brúixoles, sabates goretex i altres cosetes de fer cim, és que abans ha llegit aquest article i t’està fotent el pèl, amb la qual cosa hauràs de compartir el teu cabernet –so sòmines!- mentre et xucles la sang que t’has fet al dit quan miraves d’obrir la navalla suïssa de 45 funcions.
En el següent enllaç et poden donar un cop de mà si no tens clar què portar de menjar en una excursió