dijous, 13 d’octubre de 2011

Excursionista en situació delicada realitza un rappel amb corda feta a partir d’una capsa de tirites.


Ja fa anys i panys que recomanem no sortir a la muntanya sense la socorreguda farmaciola de tota la vida. Ni que sigui una mica d’aigua oxigenada i un parell de tirites per sortir del pas, però cal portar alguna cosa. Fins hi tot està constatat l’efecte “placebo” de moltes cosetes que si surten de la farmaciola fan el pes. Una aterrada damunt les pedretes del camí pot arreglar-se amb una ampolleta d’aigua d’àngels i una esgarrinxada d’esbarzer s’adoba amb sang de drac (ho sento científics....) Però està clar que si et fots de cap i et fas un trep de dimensions preocupants la cosa canvia i, si no estàs mínimament preparat, habemus begut oleums. És per això que entenem que cal llegir-se les instruccions dels medicaments i a ser possible fer un curset de primers auxilis ja que no s'ha de confondre el vi amb el vinil. Això és el que li va passar a Carlos Queconvengan, un excursionista de la zona del Yucatán, que va confondre el vi amb el vinil i després d’un mal pas per una cinglera va anar a petar a un voladís de mal negociar, on va entendre el perquè de no anar a la muntanya tot sol. Cridava i cridava, però ningú el sentia –el Yucatán és molt Yucatán i allí les distàncies són espectaculars fins el punt que un metre fa 112 ctms. Ell que sí, crida que crida, li van tocar les dotze i va entendre que d’aquella se’n hauria de sortir tot sol, aixì és que va fer una mena d’acte d’autocontrol i va enumerar tot el que tenia i el que no tenia. Li hauria anat bé una corda i un parell de mosquetons... una corda si més no! Però no en tenia. Va prendre nota mentalment que a la pròxima no sortiria sense corda... després va caure en que potser no hi hauria pròxima quan, tot revisant la farmaciola, va veure la capsa de tirites Garcilaso Ordoñez “las que más agarran, sujetan i aprietan” S’ho va prendre al peu de la lletra i va anar ajuntant les tirites (casi 20 metros -posava a la capseta-) fins que no va tenir una mena de cordó umbilical que el retornaria a peu pla. Va lligar l’andròmina en una sabina i va iniciar el descens. Descens que en realitat, els experts van qualificar de caiguda vertical sense continuïtat de solució en percutir el terra. Descansi en pau el Carlos Queconvengan, un altre sómines que confon el vi amb el vinil. No és cert que la seva senyora-vidua hagi denunciat els laboratoris Garcilaso Ordoñez. “Los veinte metros estaban, no?- va dir.