Aquest passat
diumenge els sortidins de l’Arrabassada
vam arribar al magnífic Toll de l’Olla. El cert és que l’assistència va superar
les previsions que ens havíem fet d’antuvi. Vam ser una gentada de l’escola i d’altres
que se’ns van afegir a peu de camí. Per suposat que vam coincidir amb altres
grups que també feien diumenge al toll. Un èxit de participació.
Tot va anar força
bé llevat d’una pèrdua en el camí per part d’un grup de la nostra escola. Tot comptat
i debatut cal fer autocrítica i reconèixer que potser no vam deixar prou clar
el recorregut per a tothom. Una post en
una cruïlla de camins va fer perdre el senderi i uns quants es van veure en un
senderó que feia costa amunt, lluny del riu, maleint els ossos dels que signen
aquest blog. Des de Sortidetes lamentem l’incident i demanem disculpes per la
badada. Es va produir un estany trencament entre dos grups en el principi de la
sortida que va
provocar el dubte entre les famílies que caminaven amb els més petitons.
Procurarem que no torni a passar. Gràcies per la vostra comprensió.
Vam acabar
l'excursió al bar de Farena, apurant unes cerveses i uns geladets enmig de
proeses de caminaires o consells de bons pares. Es feia tard, deixàvem lluny el
pedrís del poble, les balconades plenes de flors i la boira que amagava les
xemeneies més ufanes. Segon tomb... els nens dormen? Fins la propera. No et
desenganxis de Sortidetes tots i que potser t’has cansat més del que esperaves.
Ens ha agradat que compartissis una estona amb nosaltres. Som Sortidetes, de l’AMPA de l’escola L’Arrabassada de Tarragona.
6 comentaris:
Va estar genial, llàstima dels pobres que van fer "doble sortideta", però com dieu, la remullada al toll ho va fer oblidar.
Només puntualitzar que "fresca" no és potser la paraula.. sino congelada!!
Una enhorabona als saltadors de la jornada, quin atreviment!!
Héctor i família
al principi l'aigua semblava congelada, després ho estava de veritat.... noooo! es podia aguantar, però tot plegat encara som a maig i ja se sap "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" (per cert, què deu ser un sayo?)
El sayo em penso que és una vestimenta antiga..
Em sap greu pels que es van perdre, però el lloc s'ho val! Molt bonic per compartir un dia amb tots vosaltres!
Hooola,
Naltros som dels que ens vam perdre, però cal dir que tot i així, la pujadeta va tenir la seva gràcia. A més vam poder comprovar que els peixos i les tortugues van aguantar com a campions!! Això, per a mi és el senyal després de tota la costa fins gairebé els Cogollons, caminaran tot el que els donem. Bé sempre que al final hi hagi aaaaigua.
Ona & Co
Publica un comentari a l'entrada