dilluns, 14 de maig de 2012

EL TOLL DE L'OLLA


Aquest passat diumenge els sortidins de l’Arrabassada vam arribar al magnífic Toll de l’Olla. El cert és que l’assistència va superar les previsions que ens havíem fet d’antuvi. Vam ser una gentada de l’escola i d’altres que se’ns van afegir a peu de camí. Per suposat que vam coincidir amb altres grups que també feien diumenge al toll. Un èxit de participació.
Tot va anar força bé llevat d’una pèrdua en el camí per part d’un grup de la nostra escola. Tot comptat i debatut cal fer autocrítica i reconèixer que potser no vam deixar prou clar el recorregut per a tothom.  Una post en una cruïlla de camins va fer perdre el senderi i uns quants es van veure en un senderó que feia costa amunt, lluny del riu, maleint els ossos dels que signen aquest blog. Des de Sortidetes lamentem l’incident i demanem disculpes per la badada. Es va produir un estany trencament entre dos grups en el principi de la sortida  que    va provocar el dubte entre les famílies que caminaven amb els més petitons. Procurarem que no torni a passar. Gràcies per la vostra comprensió.


Però l’aigua i el paisatge –a la fi- va recompensar l’esforç de tothom. El toll, ja ho vàreu comprovar, és una bona bassa d’aigua fresca que té la forma d’una olla curulla d’aigua, alimentada per una cascada sorollosa que convida a pentinar-li els cabells. Qui va gosar es va banyar i fins i tot alguns valentots i valentotes van saltar des de la roca entre cridòries de por i aplaudiments de respecte. Des d’aquí felicitem el Selvi i a Luca, de 1er i 2n, que es van llençar sense dubtar-ho de d’una altura que faria esgarrifar a qui no s’ho cregués, i també a la Jana, que va ser la primera en entrar a l'aigua gelada! Els més prudents van solcar la part alta del riu, passejant entre les pedres llises fins a descobrir altres bassetes amables on fer el bany o prendre el sol, això si, sense cap intimitat, ja que el anar i el venir de gent entre la malesa de la ribera era constant.
Vam acabar l'excursió al bar de Farena, apurant unes cerveses i uns geladets enmig de proeses de caminaires o consells de bons pares. Es feia tard, deixàvem lluny el pedrís del poble, les balconades plenes de flors i la boira que amagava les xemeneies més ufanes. Segon tomb... els nens dormen? Fins la propera. No et desenganxis de Sortidetes tots i que potser t’has cansat més del que esperaves. Ens ha agradat que compartissis una estona amb nosaltres. Som Sortidetes, de l’AMPA  de l’escola L’Arrabassada de Tarragona.

6 comentaris:

emmolins ha dit...

Va estar genial, llàstima dels pobres que van fer "doble sortideta", però com dieu, la remullada al toll ho va fer oblidar.
Només puntualitzar que "fresca" no és potser la paraula.. sino congelada!!
Una enhorabona als saltadors de la jornada, quin atreviment!!
Héctor i família

Ampa Escola L`Arrabassada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
SORTIDETES ha dit...

al principi l'aigua semblava congelada, després ho estava de veritat.... noooo! es podia aguantar, però tot plegat encara som a maig i ja se sap "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" (per cert, què deu ser un sayo?)

emmolins ha dit...

El sayo em penso que és una vestimenta antiga..

Carme ha dit...

Em sap greu pels que es van perdre, però el lloc s'ho val! Molt bonic per compartir un dia amb tots vosaltres!

Ampa Escola L`Arrabassada ha dit...

Hooola,
Naltros som dels que ens vam perdre, però cal dir que tot i així, la pujadeta va tenir la seva gràcia. A més vam poder comprovar que els peixos i les tortugues van aguantar com a campions!! Això, per a mi és el senyal després de tota la costa fins gairebé els Cogollons, caminaran tot el que els donem. Bé sempre que al final hi hagi aaaaigua.
Ona & Co