ANIMALETS

Encara que sembli estrany en la natura  hi habita tot un seguit de bestioles  que consideren que allò és casa seva i a qui no agrada que els empipin.  A nosaltres ens ha tocat pertànyer al bosc Mediterrani. Això limita força el nombre de bèsties salvatges que competeixen amb les nostres goretex. Si visquéssim en el delta del Nil o en els aiguamolls de Florida potser ho diríem d’altra manera, però el cert és que tenim la sort de no haver de témer veure’ns-les amb cocodrils ni caimans . Però també tenim la nostra fauna: porcs senglars, teixons, guineus,  conills, esquirols, ocells, rèptils, insectes…  Els més grans tenen cervellet i ens eviten directament, alguns consideren que l’humà és una bèstia grossa que camina amb dues potes i que té un braç molt llarg i metàl·lic, que fa PUM! Poca broma amb els racionals perquè a la que veuen bèstia amb ullals o trompa s’hi abraonen sense compassió (“jaque mate! Otro bourbon!”)

Però també hi ha altres bèsties que no entenen de pors ni de “jo he plantat primer la bandera”. S’estan al seu lloc i se’ls fot que cotitzem a la seguretat social o no ho fem. Són petits, no entenen d’humanitats i difícilment cauen abatuts sota un rifle real. Senyors i senyores, amb vostès l’escurçó i l’escorpí.

Hi són, però això no vol dir que ens estiguin esperant amb els ullals regalimant verí o el fibló trempant odi. Si consulteu la "Wipi" podreu comprovar que són inofensius si no se’ls emprenya o es té la mala sort de seure-hi al damunt, i que gairebé  generen amor i són afectes a la pau mundial –apadrina un escurçó, fes de parella lingüística d’un escorpí!-

Pel que pugui ser cal prendre precaucions ja que una picada és una picada –encara que sigui de vespa- i millor no tastar-la. Recomanem (ens ho deien els avis) que no tempteu la mala sort aixecant pedres grosses amb les mans. No poques vegades són recer d’insectes o rèptils poc solidaris amb la sang calenta i reaccionen al desnonament forçós amb una violència proporcional al greuge. 

QUÈ CAL FER: Cal actuar com un Conseller de Interior: A puntades de peu. Aparteu amb la sola de la sabata (els anti avalots) la pedra (desnonament) i d’aquesta manera la bèstia “violenta” (l’ hipotecat)  no emprenyarà l’excursionista que paga impostos (el sistema) En cas de que la pedra intervinguda  acollís realment una bèstia o una família de bèsties, feu com si fóssiu del Consell del Govern del Banc Central d’Europa, o senzillament d'una caixa: no els toqueu! No us hi apropeu, limiteu-vos a mirar-los amb curiositat tot comentant “es mouen, tu, es mouen”. Després podeu anar a visitar les instal·lacions del Barça o pujar de genolls el puig d’en Felipó.

Qui no vol pols no va  a l'era

Pep Jai