dilluns, 3 de maig de 2010

TERCERA SORTIDETA: COVA SANTA DEL MONTSANT


Carai quina encertada! Un dia abans o un dia després i la remullada hauria estat de campionat, però no, aquest cop hi va haver sort, i malgrat planejava l’esperit Gallicant, el canti no es va vessar, vull dir que l’aigua no va caure del cel…i quin cel que va fer: fresc i blau com la primavera, tu! Una bona Sortideta, si senyor, ja que molts dels participants, petits i grans van fer el seu primer grau del Montsant amb moltes menys dificultats que les previstes. Potser la fitxa d’aquesta tercera Sortideta va ser un pèl exagerada, però qui sap si no val més així que no pas pensar-te que vas a collir roselles i després et trobes amb el que et trobes i acabes per tornar tot el material al senyor “Quetxua” maleint el dia que vas decidir provar això de la muntanya. Tot plegat sortidetes no deixa de ser una més de les seccions de l’AMPA destinada a oferir una activitat determinada: excursionisme. Per cert, en aquesta edició ens van acompanyar familiars de l’escola: el Pau i l’Eloi (família de Noa) Gràcies per sortir amb nosaltres, ja ho sabeu... quan vulgueu! També paga la pena felicitar els “singles” perquè ja s’ho val això de trescar sense ajut (l’Abril, l’Arnau, el Sacha van venir sense el papa o sense la mama i això és un mèrit, tu!)

I sí, varem entrar a la cova...tots alhora, Guillem inclòs. Vam culejar pel pendent de la boca de la cova Santa, negra com la nit negra!! un després de l’altre com si de tota la vida haguéssim esplugat , carregats amb les llanternes, els frontals i un cert aire “indianajonesc” . Desprès de la rampa ens varem reunir a una sala on no tocàvem de cap al sostre. La cova continua, però vam decidir deixar-ho per un altre dia i tornar a la claror del dia. Diuen que allí dins i va viure un anacoreta i que d’això li ve el nom de Santa. Potser sí, potser no, qui ho sap? Dalt del Montsant, entre les comes i les garrigues tot pot passar, si no tanca els ulls i deixa que la imaginació faci la seva feineta. Alguns dels excursionistes llucaven més enllà del perfil de la carena per on passa el camí de Capsada, ultra passat la cova del Moloner i els Gramissos, què hi deu haver?... el Montsat, és clar.