dimecres, 4 de novembre de 2009

quina colla!!



Com una falera tenien. Això, o a l’ermita repartien confits. Se’ns estan fent grans –remugava una mare assenyada- altres esbufegaven mirant de no perdre’ls de vista, perquè renoi com se les pelen els de P-3,P-4 i P-5 de l’escola quan surten a pasturar a la muntanya. Encara repicaven a les oïdes de les mares i els pares les advertències sobre les dificultats de l’expedició montsantera, que la canalla ja enfilava el Camí dels Cartoixans a pas “caganer” (dit d’aquell pas que causa admiració a qui el contempla sense sospitar en absolut que qui el provoca és la necessitat urgent de trobar un lloc per a evacuar) A més d’un ens queia la gota grossa mirant d’encalçar aquells beneitons que gairebé ja ni se’n recordaven que el curs passat es fatigaven només de mirar una alzina. Ja es cansaran, després caldrà arrossegar-los! Doncs no, tu, van aguantar tota l’anada i la tornada sense defallir, i si va haver algun lament va ser a causa d’alguna ensopegada que no pas per perdre la bufera.... se’ns fan grans. Ens els mirem amb orgull mentre fan tentines pels passos més acrobàtics de la cinglera rebutjant la mà i assegurant que aquelles timbes que fan esgarrifar als papis més prudents no causen tanta feredat. Un dia d’aquests s’entossudiran en portar ells mateixos la seva motxilla amb el dinar i la cantimplora d’aigua . Quina gràcia veure a Sacha (P-4) corrent davant de tots amb la seva motxilla a l’esquena i quan l’avia –després d’una ensopegada del nen- se la va voler treure per alliberar-lo de tant pes- no vegis quina empipada va agafar. Ell volia anar amb la seva motxilla (que hi deuria portar?), però quan va veure que la resta li treien el moc, va passar de discussions i va continuar amb la cursa embogida. Per cert, déu ni do la canya de les àvies que ens acompanyen i ens han acompanyat! i mange år!// протягом багатьох років! per molts anys!

En el grup excursionista van aparèixer cares noves a qui ens agradarà tornar a veure en la pròxima Sortideta, però per suposat saludem amb molt d’afecte a aquelles famílies que van provar el curs passat això de passar un diumenge a la muntanya amb els amics dels fills i ara, un curs després, i tornen... i sense queixar-se... bé el Ros si que va fer un parell de comentaris per deixar les coses on cal, però es va petar l'anada i la tornada meritòriament. Per cert, la família Ros continua sense trepitjar Decathlon. Doncs mira, enhorabona per la constància, perquè tot comptat i debatut la diferència fa la personalitat. Que no defalleixin. Acabarà per tancar Decathlon? Ai, ai, ai... no toquem les botigues que s’atansa Nadal i Altafulla es quedarà buida!!!

3 comentaris:

tanzay@yahoo.com ha dit...

sois la bomba chicos...me hecho tanta gracia ver el ucraniano aqui...:))
la abuela de Sasha realmente ha disfrutado la excursion y no paraba de decir que inicitiativa tan buena...!estamos al 100% con ella!
ademas, os habeis dado cuenta como han crecido estos niños nuestros desde el año pasado...:))

Jordi ha dit...

Gràcies, Agus, per fí surto en una foto. Deu t'ho pagui. Jordi

Lola de Eric, Huesca ha dit...

Me gustan mucho estas iniciativas sanas que organizais y dejais que los niños se oxigenen, conozcan monte y aprendan a apreciar la naturaleza. ¡Seguid así!